Totes hem sentit aquesta sensació: un llast invisible que ens arrossega cap enrere quan volem posar-nos en marxa. Tornar a la rutina després de les vacances, reprendre l’exercici, posar ordre a casa o, senzillament, aquella tasca pendent que no para de créixer a la nostra ment. No són poques les vegades que la nostra agenda està plena de bones intencions que mai arriben a ser realitat.
Però, i si el problema no és la teva voluntat sinó un sistema molt més complex al teu propi cervell? Aquest és el secret que ha desvelat una de les ments més brillants del nostre país, i ens ha deixat a totes reflexionant.
El cervell: el teu gran sabotejador (o aliat)
La psicòloga i Doctora en Neurociència Ana Asensio, una veu autoritària en el camp del benestar, ha posat nom al que totes intuíem. Assegura que el nostre cervell, amb una lògica sorprenent, calcula el cost de l’activitat abans fins i tot que la comencem. Si la percep com a costosa i amb una recompensa llunyana, simplement l’ajorna. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la seva saviesa).
Aquesta tendència a l’ajornament no és una qüestió de mandra sinó una autèntica estratègia cerebral per estalviar energia. Quan ens diem “no tinc ganes”, la nostra ment ja ha avaluat l’esforç que suposarà, la recompensa esperada i quan arribarà, així com l’emoció que anticipa. Dona més valor al que és immediat que al que comportarà beneficis d’aquí a hores, dies o mesos, i aquí rau l’error fonamental.
La dopamina i l’engany de la motivació
La doctora Asensio explica que en aquest procés s’activen les àrees prefrontals, crucials per planificar i mantenir objectius. Aquestes regions estan vinculades al càlcul de l’esforç i als circuits de recompensa, on la dopamina juga un paper imprescindible. Sovint la coneixem com “la molècula de la motivació”, però el seu funcionament és molt més complex del que ens han explicat.
La dopamina participa en l’aprenentatge i en l’anticipació d’una possible recompensa, ajudant-nos a valorar si l’esforç val la pena. Però no apareix només quan estem contentes. (Nosaltres creiem que aquest és un dels malentesos més grans de la nostra època). Aquest neurotransmissor és clau per iniciar l’acció, però la seva secreció no és tan simple com activar un “botó de felicitat” al nostre cervell.
Més enllà de la “mandra”: les causes ocultes
La motivació, de fet, no depèn d’una única substància ni d’un interruptor cerebral. Hi ha molts altres factors que la nostra ment processa abans de decidir si ens donarà “permís” per actuar. La neurocientífica destaca la importància de dormir bé, gestionar l’estrès, no estar saturades de decisions o, fins i tot, travessar un dol, l’ansietat o la depressió. Totes aquestes condicions afecten directament la nostra capacitat d’arrencada.
Una connexió repetida amb la crítica, la pressa o el fracàs també pot fer que el cervell anticipi malestar abans d’haver començat. Per això, quan sentim aquesta resistència, Ana Asensio ens fa una recomanació imprescindible abans d’exigir-nos més: preguntar-nos quin pes té aquesta tasca per a nosaltres i què estem anticipant quan hi pensem. Aquesta autoobservació és la primera solució per desvetllar el secret del nostre bloqueig.
El meu consell és clar: no és peresa. Moltes vegades confonem la desídia amb el cansament real, amb la por al fracàs o amb un perfeccionisme que ens paralitza. Abans de culpar-nos, hem de fer un exercici d’introspecció.
El gir inesperat: l’acció genera motivació
Aquí ve el veritable truc definitiu i la part més contra-intuïtiva de la seva revelació: la clau no és esperar que la motivació arribi per començar. Moltes vegades, és l’inici de l’acció el que facilita que apareguin les ganes. La tasca deixa de ser una idea enorme i abstracta al nostre cap per convertir-se en quelcom concret, manejable i, sobretot, en moviment.
Quan fem aquest primer pas, per petit que sigui, rebem informació real. Comprovem que potser no era tan difícil, percebem un cert avanç i això augmenta la nostra disposició a continuar. Pensa en el dia que no et ve de gust sortir a caminar, però et poses les vambes i al cap de deu minuts ja sents que podries seguir una mica més. Aquesta és la màgia de l’acció.
Així doncs, esperar que tinguem ganes per actuar pot deixar-nos en una sala d’espera eterna. Donar un primer pas, per minúscul que sigui, permet que la motivació ens trobi pel camí. Això no significa obligar-nos sempre ni ignorar un cansament genuí, sinó comprendre que les ganes no són, per força, el punt de partida. (A nosaltres ens va canviar la perspectiva completament). Això suposa un estalvi d’energia mental imprescindible a llarg termini.
Els tres trucs de la neurocientífica per arrencar
Ana Asensio ens regala diversos trucs infal·libles per trencar aquest cicle d’ajornament. La primera solució és deixar de mirar la tasca completa i decidir només quin és el primer moviment. En lloc de pensar en “estudiar tot un tema”, pensa “a les cinc obriré el llibre i llegiré dues pàgines”. Dividir els grans objectius en passos petits genera “pagaments” d’èxit constants que mantenen el motor en marxa.
El segon truc és concretar: Quan, on i com començaràs. Preparar amb antelació el que necessitaràs, reduir les distraccions (sí, això inclou el mòbil!) i fixar un temps limitat per entrar en la tasca sense sentir-te atrapada. Això et permetrà un aterratge suau i eficient, evitant la sobrecàrrega que sovint ens paralitza abans de començar.
Finalment, el tercer truc és permetre’ns començar de manera imperfecta. Moltes de nosaltres ajornem no per falta de capacitat, sinó per la creença errònia que des del primer minut hem de fer-ho tot molt bé. A més, no oblidis que el descans, les pauses i el moviment són vitals, ja que no podem demanar claredat constant a una ment exhausta. Descansar és una part imprescindible del procés, no una pèrdua de temps.
La teva oportunitat de canvi
Entendre com funciona el nostre cervell amb la motivació és la clau per trencar amb patrons que ens frustren. Ja no hi ha excusa per deixar-nos emportar per la sensació de mandra, perquè ara sabem que darrere d’ella hi ha tot un mecanisme que podem revertir. El secret per deixar d’ajornar no és buscar la motivació, sinó simplement començar.
Aquesta informació és la teva eina secreta per deixar d’ajornar i començar a construir la vida que desitges. No esperis un miracle, perquè la solució la tens a les teves mans. Però, realment estàs preparada per fer aquest primer pas que canviarà el teu dia a dia? El canvi comença avui?
