Imagines viure amb una sensació constant de calor interna, suors que t’interrompen el son cada nit i una sequedat que fa que cada moviment sigui incòmode? Ara, pensa que això, que ja formava part del teu dia a dia, havia desaparegut gràcies a un tractament que t’havia retornat la qualitat de vida. Però, de cop, la teva farmàcia ja no el té. Milers de dones a Espanya estan atrapades en aquest infern invisible, un problema de salut pública que ens afecta a totes, directament o indirectament. (Sí, nosaltres també estem al·lucinant amb la magnitud del desastre).
Aquesta situació no és una anècdota, és una crisi silenciosa que està forçant un retorn a símptomes debilitants i a una recerca desesperada per la seva medicació. Però, de quin tractament estem parlant i per què ha desaparegut dels nostres taulells?
El culpable d’aquest maldecap té nom i cognoms: el Lenzetto. Aquest fàrmac, un dels més prescrits per a la teràpia hormonal de la menopausa, figura a la llista de problemes de subministrament de l’AEMPS des del mes de març. La seva manca ha provocat un efecte dòmino brutal, afectant altres presentacions amb estradiol, com l’Evopad, i deixant sense opcions milers de dones, incloses les dones trans que també segueixen aquests tractaments hormonals d’afirmació de gènere.
La revelació d’una crisi silenciosa
La interrupció d’aquest tractament és devastadora per a moltes. La Mercè Barau, vocal de l’Oficina de Farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, és clara: «La dona en menopausa que estava bé amb el tractament hormonal notarà molt la seva interrupció si pateix insomni i fogots». No és només una qüestió de confort; estem parlant de la pèrdua de la qualitat de vida que havien recuperat. Els metges i farmacèutics treballen a contrarellotge buscant alternatives i intentant guiar les pacients en un autèntic peregrinatge per trobar la seva medicació.
Aquesta falta de medicaments essencials ens recorda que la salut no és un luxe, sinó un dret, i que no podem permetre que milers de dones pateixin per una cadena de subministrament trencada.
Cal entendre bé la diferència entre un “desproveïment” i una “falta de subministrament”. Mentre que el primer implica una absència total del producte, la falta de subministrament significa que el fàrmac arriba, sí, però en quantitats insuficients per cobrir la demanda. En el cas del Lenzetto, que es pren per via transdèrmica (s’absorbeix per la pell), el seu desproveïment ha sobrecarregat la demanda d’altres alternatives com els pegats, gels, cremes o comprimits, que no estaven preparats per a un augment tan massiu de prescripcions. Si una farmàcia venia tres caixes al mes i ara en necessita trenta, el laboratori simplement no pot fabricar tant de pressa. (Una veritat incòmoda sobre la nostra dependència de les grans cadenes de producció).
La solució oculta i el nostre estalvi
El problema principal no rau en la manca de l’actiu, ja que estradiol n’hi ha, sinó en les presentacions disponibles i el seu finançament. Productes com Lenzetto, Evopad i Progevera estan finançats, però moltes de les alternatives no ho estan, fet que obliga les pacients a assumir el cost íntegre. És aquí on la Mercè Barau apunta a una solució urgent i intel·ligent: ampliar el finançament a les fórmules magistrals. Aquestes permetrien a les farmàcies preparar de forma individualitzada la dosi exacta que necessita cada pacient, ja sigui una dona en menopausa natural, induïda o una persona trans, adaptant-se a la seva singularitat. (Sembla obvi, oi?).
La inestabilitat d’aquest subministrament no és nova. Ja al desembre del 2025, Luda Partners, una xarxa que monitoritza l’estoc de més de 3.700 farmàcies, va alertar d’una probabilitat superior al 80% de problemes amb el Lenzetto. Les causes són complexes: un augment significatiu de la demanda, limitacions en la capacitat productiva i la competència internacional. Perquè, sí, a Espanya, el preu d’alguns d’aquests productes és més baix que en altres països, i quan la disponibilitat és limitada, el fàrmac pot acabar als mercats que ofereixen un preu superior. El nostre estalvi com a pacients es gira en contra nostra.
Una tendència que ens hauria d’alertar
Aquest augment sobtat de la demanda té un context que ens explica molt. Durant dècades, la teràpia hormonal de la menopausa va estar envoltada de reticències a causa d’estudis que la relacionaven amb un major risc de certs càncers. Això va frenar tant la seva prescripció com la seva acceptació. Però les anàlisis posteriors van matisar aquestes conclusions, demostrant que els riscos no eren els mateixos per a totes les dones ni per a tots els tractaments. A més, al novembre del 2025, la FDA nord-americana va fer un canvi definitiu, retirant algunes de les advertències de l’etiquetatge. Aquest nou enfocament, sumat a una major visibilitat de la menopausa en la conversa pública, ha fet que cada cop més dones consultin pels seus símptomes i que els metges tornin a prescriure amb més confiança.
Les previsions apunten que el subministrament podria començar a recuperar-se al novembre d’aquest any i normalitzar-se al llarg del 2027. Però la Mercè Barau es mostra cauta. El procés de fabricació d’un medicament és llarg i complex: cal produir, verificar els lots i seguir tots els controls de qualitat. No és una cosa que es resolgui d’un dia per l’altre. La urgència és ara, per a milers de dones que esperen una solució immediata. (I nosaltres amb elles).
Entendre la complexitat darrere d’aquesta falta de medicaments és crucial. No només ens permet empatitzar amb les afectades, sinó també exigir solucions que prioritzin la salut per sobre de la burocràcia o els interessos econòmics. Al cap i a la fi, la qualitat de vida de milers de dones depèn de la disponibilitat d’aquests tractaments. I tu, ja sabies que aquesta situació era tan complicada?
