Totes ho hem fet alguna vegada. Camines pel carrer, fa una mica de fred o simplement per comoditat, i les mans acaben directament a les butxaques. O potser vas carregada amb la compra, amb el mòbil a la mà o amb una bossa penjada, restringint el moviment natural dels teus braços. Aquest gest tan innocent, gairebé instintiu, podria estar passant una factura inesperada al teu cos i a la teva energia sense que en siguis conscient.
I si et diguéssim que aquesta petita alteració en la teva manera de caminar no només et fa perdre eficiència, sinó que també pot suposar un sobreesforç considerable per al teu organisme? La ciència, una vegada més, ens posa davant d’un d’aquells petits secrets que amaga el nostre cos, i la veritat és prou reveladora per fer-te replantejar cada pas que dones.
El doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, i fisioterapeuta, Sergio López López, ens alerta sobre un cost ocult. Segons les seves investigacions, impedir el moviment natural dels braços incrementa el cost metabòlic aproximadament entre un 5 i un 12%. Pensa-hi: la mateixa distància, el mateix esforç, però el teu cos treballant un 12% més dur només per una qüestió de coordinació. (Nosaltres també vam al·lucinar amb la xifra).
El secret del moviment automàtic que hem oblidat
Caminar no és només moure les cames, és un moviment de tot el cos. Les cames ens impulsen, sí, però el tronc i els braços són els veritables arquitectes silenciosos que organitzen aquest desplaçament. Quan una cama avança, el braç contrari també ho fa, en un elegant i eficient vaivé que compensa les rotacions naturals que produeixen les cames i la pelvis. És la simfonia perfecta de la biomecànica humana.
Quan aquest moviment coordinat s’interromp, ja sigui per tenir les mans a les butxaques o per carregar objectes pesats, el teu organisme ha de compensar aquesta pèrdua. La coordinació entre les cames, la pelvis i el tronc canvia, i el cos busca la manera d’estabilitzar-se, cosa que es tradueix directament en un major consum d’energia. No sempre ho notem, perquè el cos és una màquina d’adaptació increïble, però el sobreesforç intern hi és.
A vegades pensem que només les grans rutines d’exercici compten, però els petits detalls del dia a dia poden ser la clau per a una vida més plena i amb menys desgast.
Aquesta adaptació, tot i ser una mostra de la intel·ligència del nostre cos, no sempre és gratuïta. Encara que no totes les persones escurcen la trepitjada o caminen més a poc a poc quan restringeixen els braços, la realitat és que, si accelerem el pas, la necessitat de bracejar augmenta. Si ho impedim, l’esforç pot ser considerablement més gran. Estem parlant d’un estalvi energètic ocult que podem activar amb un simple canvi d’hàbit.
Per què els teus braços són els teus millors guardians a partir dels 60
Més enllà de l’eficiència energètica, hi ha una raó vital per mantenir els braços lliures, especialment a mesura que ens fem grans. Imaginem que ensopegues amb una irregularitat del terra. En aquest instant crític, els teus braços es poden moure ràpidament per ajudar-te a recuperar l’equilibri. Són els teus primers àngels de la guarda.
I si la caiguda és inevitable, intervenen en els moviments protectors amb els quals intentem amortir l’impacte. El doctor López López subratlla que, tot i que restringir el moviment dels braços no empitjora totes les mesures d’estabilitat, en alguns experiments sí que s’ha observat una recuperació més lenta després d’una pèrdua inesperada d’equilibri. Per a qualsevol de nosaltres, però sobretot per a una persona amb problemes d’equilibri, caminar amb les mans ocupades o a les butxaques no és una bona idea (i pot ser un greu error).
El truc definitiu per recuperar el moviment
La solució és sorprenentment senzilla i, com ens agrada a nosaltres, no requereix cap gadget ni inversió. El secret és deixar que els braços acompanyin les cames. El doctor López López suggereix començar caminant només un o dos minuts amb les mans lliures, les espatlles relaxades i la vista al capdavant. No és un exercici militar, sinó una invitació a recuperar un moviment automàtic que potser hem anat perdent amb el temps.
Si et costa coordinar-ho, prova a exagerar lleugerament el moviment durant uns 20 o 30 segons i després torna al teu pas habitual. No cal que fixis els colzes en un angle de 90 graus; el moviment ha de ser natural. Quan caminem a poc a poc, els braços es mouen poc, i si augmentem la velocitat, el braceig creix de manera espontània. Forçar-lo massa pot tensar les espatlles i el coll, i sí, elevar el cost energètic.
Aquest petit ajustament és una inversió immediata en el teu benestar i en la teva seguretat. Recuperar aquest moviment natural pot ser la clau oculta per sentir-te amb més energia i amb una major confiança en cada pas que dones, alliberant el teu cos de càrregues innecessàries. Deixa que els teus braços facin la seva feina, la que estan dissenyats per fer.
Hem oblidat com caminar de la manera més eficient i segura possible? Quants d’aquests petits errors quotidians estem cometent sense adonar-nos-en?
