Totes desitgem amor, donar-ne i rebre’n. Però, què passa quan estimes amb totes les teves forces i, tot i així, no et sents realment estimada? Aquesta distància subtil, gairebé imperceptible, pot dinamitar les relacions més sòlides i deixar-nos amb un buit que ni tan sols el gran poeta Aristòtil va saber resoldre del tot (ell deia que era millor estimar que ser estimat, fiques?).
La veritat és que la sensació de no sentir-se estimat, fins i tot quan l’amor existeix, és una de les grans errors que arruïnen parelles. Per què sentim això? És una percepció personal o una realitat que l’altra persona no sap comunicar el seu afecte? La resposta podria canviar radicalment la teva relació.
Precisament, els professors de Psicologia Sonja Lyubomirsky i Harris Reis, autors del llibre “Cómo sentirse amado” (publicat per Diana Editorial el 2026), han explorat en profunditat aquesta qüestió vital. La seva revelació és clara: els humans estem dissenyats evolutivament per establir forts i duradors. La supervivència de la nostra espècie depèn de la connexió (sí, nosaltres també vam al·lucinar amb la claredat d’aquesta dada).
La seva investigació, que va incloure diverses enquestes, va treure a la llum una realitat alarmant: en les relacions romàntiques, un 40% dels enquestats declaraven sentir-se insuficientment estimats per la seva parella. Aquesta bretxa entre el desig de ser estimat i la percepció de correspondència és, com veiem, enorme.
Per què ens costa sentir-nos estimades?
La psicòloga i sexòloga clínica Bárbara Montes Saiz subratlla que “estimar i fer sentir estimat no són exactament el mateix“. Podem sentir un amor profund per algú, però si aquest amor no arriba a l’altre d’una manera que pugui reconèixer, és com si no existís. La percepció que la nostra parella ens entén, ens valida, ens té en compte i respon a les nostres necessitats és crucial per a la intimitat i la seguretat de la relació. No és només sexe, és la base del vincle.
No hi ha res més frustrant que sentir un amor immens i que la teva parella no sàpiga llegir-lo. És com parlar idiomes diferents dins del mateix cor.
De fet, un estudi de 2026 titulat “Feeling loved versus being loving: perceived partner behavior predicts relationship satisfaction” va demostrar que la satisfacció relacional s’explica molt millor per la percepció que tenim del comportament de la nostra parella que no pas per com ens comportem nosaltres mateixes. És a dir, importa més com sentim que ens estimen que no pas com creiem que estimem.
La psicòloga sanitària Noemi Domínguez ens recorda que la manera com ens sentim estimades no és universal; és un llenguatge que aprenem des de petits. Penseu-hi: per algunes persones, la manca de sexe pot ser un senyal de no sentir-se estimades, mentre que per d’altres, no afecta el vincle emocional. Aquesta diversitat és un truc que hem de desxifrar si volem connexions autèntiques.
El poder curatiu de sentir-se estimat (i la trampa dels gèneres)
La idea definitiva de Lyubomirsky i Reis és que aquest sentiment de ser estimat depèn en gran mesura de nosaltres mateixes. El primer pas per sentir-se estimat és estimar l’altre. És el que anomenen “el balancí de les relacions“: una reciprocitat que s’alimenta a si mateixa. Si dones amor, és molt més probable que el rebis. I si no el reps, la relació té una senyal d’alarma que cal atendre.
Carmen, una madrilenya de 52 anys, ho va viure en primera persona. Amb la seva exparella, mai es va sentir estimada. “Ell sempre em deia que era una percepció errònia, producte de les meves vivències personals, que primer m’havia d’estimar a mi mateixa”. Però amb la seva parella actual, ha descobert que sentir-se estimada accelera molt el procés d’aprendre a estimar-se a una mateixa. És una autopista de doble sentit. La psicòloga Noemi Domínguez ho corrobora: les relacions sanadores poden desfer creences com “no ho mereixo”.
La psicòloga i sexòloga Gloria Arancibia destaca que sentir-se estimat té molt a veure amb els petits-grans gestos quotidians. Parla del reconeixement, de ser escoltada, de rebre ajuda quan cal, de la comunicació amable, del respecte a la llibertat de l’altre, de la complicitat i la reciprocitat. Aquests detalls pesen molt més que els grans regals o demostracions esporàdiques. (La solució a vegades és més senzilla del que pensem).
En aquest joc de percepcions entra també el biaix de gènere. Homes i dones hem rebut educacions i missatges diferents sobre l’amor. Les dones, amb la nostra “xerrada relacional”, tendim a centrar-nos més en les emocions i les relacions, mentre que els homes, amb la seva “xerrada informativa”, poden enfocar-se més en la resolució de problemes o el suport material. Un home pot estimar profundament la seva parella i expressar-ho cuidant-la materialment, mentre ella espera paraules o contacte físic. I a l’inrevés.
Curiosament, recents investigacions suggereixen que les relacions sentimentals són en realitat més importants per al benestar dels homes que per al de les dones. La felicitat i satisfacció existencial dels homes solen dependre més de les seves relacions de parella, mentre que les dones tendeixen a obtenir suport emocional de fonts més diverses (amigues, família, companyes de feina). Una dada que ens fa reflexionar molt sobre els estereotips (i les expectatives ocultes).
El secret d’una connexió profunda i el gran afrodisíac
Sentir-se estimat no només és fonamental per crear vincles profunds, sinó que és també un dels millors afrodisíacs que existeixen. Saber que suscites interès et fa interessar-te per l’altre. De fet, mostrar atenció per algú és una de les tàctiques més antigues i eficaces per apropar-se.
Segons Bárbara Montes Saiz, hi ha una relació directa entre sentir-se compresa, atesa i valorada per la parella, i el desig. Percebre la parella com a receptiva s’associa amb un augment del desig sexual. Això desmunta la idea estesa que per augmentar el desig hem de fer alguna cosa sexual. Potser necessitem primer recuperar la connexió per tal que torni a aparèixer el desig. (Sense connexió, ni l’espurna més intensa dura).
La veritable competència emocional en una parella no és sentir molt o parlar molt de sentiments, sinó ser capaces d’expressar el que necessitem i d’escoltar el que necessita l’altre sense viure-ho com una crítica.
Les experiències de la infància també juguen un paper crucial. Com t’has sentit de petita? Has patit maltractament, pares absents o poc expressius? Tots els nostres temors tenen a veure amb la por a l’abandonament, a no ser volguda, i això s’arrela en la infància, explica la psicòloga Gloria Arancibia.
En última instància, la parella no ha de ser exclusivament un escenari on una mateixa ha de sentir-se bé. És un vincle on també hem d’aprendre a fer sentir bé l’altre. Aquesta reciprocitat és la clau per a relacions que no només sobrevisquin, sinó que prosperin de veritat. Com fem que l’altre se senti tan estimat com nosaltres mateixes?
