Imagines caminar sobre la història, sense saber que just sota els teus peus s’amaga un autèntic tresor de 1.600 anys? Aquesta és la realitat que s’ha revelat en un petit poble d’Albània, un lloc on el temps sembla haver guardat gelosament els secrets d’una civilització.
Però no estem parlant d’un simple jaciment qualsevol. El que s’ha desenterrat recentment en aquest racó d’Europa és una finestra oberta a la vida romana, una troballa que canvia la nostra percepció de la regió. I el que és més impactant: només hem començat a rascar la superfície del que hi ha realment.
La gran revelació ha tingut lloc a Qesarat, una localitat del sud d’Albània, vora el riu Vjosa, conegut com l’últim riu salvatge d’Europa. Aquí, una expedició arqueològica ítalo-albanesa ha tret a la llum sis sòls de mosaic del segle IV que, segons els experts, podrien formar part d’una vil·la romana de dimensions molt més grans del que s’havia previst inicialment. És una descoberta imprescindible per entendre l’empremta de Roma als Balcans.
Una finestra al luxe romà de l’Antiguitat tardana
Aquestes restes daten del segle IV després de Crist, un període conegut com l’Antiguitat tardana, quan l’Imperi Romà ja feia segles que estava assentat als Balcans. Les grans finques i els assentaments rurals d’aquesta època van transformar radicalment el paisatge de la regió, i aquesta vil·la n’és un exemple clar i impressionant. (Nosaltres, que som fans de la història, ja estem al·lucinant amb cada detall).
Els sòls trobats estan decorats amb mosaics policromats, és a dir, amb tessel·les de múltiples colors, no només en blanc i negre. Presenten motius geomètrics exquisits i figures humanes, entre les quals destaca una que ha estat identificada com Eros, el déu grec del desig. Aquesta iconografia era habitual en les decoracions domèstiques de l’alta societat romana de finals de l’imperi, un luxe que ens parla del poder adquisitiu dels seus habitants.
Però la riquesa decorativa no es limitava al terra. També s’han recuperat fragments de pintura mural, un fet que indica que les parets de la vil·la estaven tan elaborades i embellides com el seu paviment. Aquesta cura en cada detall és un testimoni de l’estatus dels qui vivien en aquesta imponent residència, oferint-nos una visió poc comuna del dia a dia de les elits romanes.
La descoberta d’aquests mosaics és una peça clau en el trencaclosques del passat. Ens fa adonar de la riquesa cultural que hi havia en aquestes terres fa mil sis-cents anys, i del poc que encara sabem.
El projecte d’arqueologia del paisatge
La investigació forma part d’un projecte molt més ampli, anomenat “Arkeologjia e peizazhit në zonën Tepelenë-Memaliaj”, una iniciativa impulsada per l’Acadèmia d’Estudis Albanològics en col·laboració amb la Universitat de Bari “Aldo Moro” d’Itàlia. Al capdavant dels treballs hi ha figures clau com els professors Eduart Shehi i Sabina Veseli, de l’Institut d’Arqueologia de Tirana, i el professor Custode Silvio Fioriello, de la universitat italiana.
Segons ha explicat el professor Shehi, aquesta troballa aporta informació nova sobre la història i les formes de vida d’aquest territori durant l’època romana. Ell mateix ha expressat la seva voluntat que els estudiants albanesos s’uneixin a aquesta i a futures campanyes, donat el volum de feina que un projecte d’aquesta magnitud exigeix. És una oportunitat única per a les noves generacions de descobrir el seu propi patrimoni.
La veritable escala d’un assentament ancestral
El que fa que aquesta descoberta sigui realment fascinant és la seva escala. Les prospeccions sistemàtiques, realitzades abans d’aquesta darrera campanya, ja havien cobert unes 70 hectàrees de terreny. En aquesta vasta àrea, s’havien documentat 67 unitats topogràfiques i s’havien identificat prop de vint jaciments arqueològics diferents, molts amb indicis d’ocupació en múltiples períodes històrics. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la magnitud d’això).
En campanyes anteriors, ja s’havia localitzat un edifici de grans dimensions amb zones termals, un element típic de les residències romanes benestants, i restes d’altres habitatges de cert nivell, adornats també amb mosaics i pintura mural. Això vol dir que els sis sòls de mosaic recentment trobats no són una decoració de luxe aïllada, sinó la part d’un conjunt d’edificacions molt més ampli que es va desenvolupar a Qesarat al llarg de l’època imperial romana i fins ben entrada l’Antiguitat tardana. És un secret que s’està desvetllant poc a poc.
De fet, el passat de Qesarat no es limita només a l’època romana. Prospeccions prèvies en els voltants del poble ja havien recuperat materials prehistòrics, atribuïts al Neolític final i a l’Edat del Bronze. Una concentració de troballes en més de tres hectàrees que va incloure més de 1.100 peces de sílex i centenars de fragments ceràmics. Els investigadors havien plantejat ja aleshores que aquesta zona podria correspondre a un assentament prehistòric d’una mida inusualment gran per a la regió, una hipòtesi que es va confirmant.
La història ens crida a seguir explorant
L’emplaçament de Qesarat mateix ajuda a entendre per què el lloc va poder atreure l’ocupació humana de manera tan continuada. El poble s’assenta sobre un turó que domina els meandres del riu Vjosa, formant una mena d’amfiteatre natural. Tot apunta que l’assentament romà es va desenvolupar inicialment al voltant d’una gran vil·la per anar-se estenent després per bona part d’aquest vessant, un patró que segurament resultaria familiar a qui conegui vil·les romanes espanyoles com les de Carranque, a Toledo, o La Olmeda, a Palència.
Aquestes grans finques rurals amb sòls de mosaic, amb el pas de les generacions, van anar convertint-se en autèntics nuclis de població. Els arqueòlegs encara no han publicat una interpretació completa de les estructures recentment excavades, i la funció exacta del complex continua sense establir-se. (És el misteri que ens manté enganxats a aquesta història, ¿veritat?).
Quina era la veritable funció d’aquest colós romà? Una residència d’una família benestant, part d’un assentament molt més gran, o algun altre tipus de centre desenvolupat al costat del Vjosa? Els mateixos investigadors reconeixen que cal seguir excavant per esbrinar-ho. La realitat és que l’expedició ítalo-albanesa té feina assegurada a Qesarat durant les pròximes campanyes, i nosaltres, com a societat, tenim el deure d’assegurar que aquests secrets puguin ser revelats abans que sigui massa tard.
Entendre el nostre passat és el primer pas per construir un futur més ric i conscient. Així que, la pròxima vegada que pensis en Albània, recorda que sota la seva terra hi ha moltes històries per explicar. I no hi ha res més útil que conèixer d’on venim, oi?
