Ens han venut la moto. La de la productivitat extrema, la de llevar-se a les cinc del matí per esprémer el dia. Però, què passa amb el nostre cos? Què passa amb la nostra energia quan arribem al vespre?
Hi ha un error col·lectiu que estem pagant car: infravalorar el son. I una investigadora biomèdica d’elit ens revela per què saltar-se un moment clau del descans és un sabotatge silenciós a la nostra salut.
Parlem de Marta González-Freire, investigadora de l’Institut de Recerca Sanitària de les Illes Balears (IdISBa). La seva trajectòria és un còctel fascinant de ciència de l’activitat física, fisiologia de l’exercici, genètica i biologia cel·lular. Una experta que ha passat anys al costat d’autoritats mundials en envelliment. I el seu veredicte és clar: dormir entre sis i vuit hores és el rang definitiu que no podem saltar-nos. Això implica que, si et lleves ben d’hora, entre les cinc i les sis del matí, el teu cos necessita haver entrat en mode reparació molt abans de la mitjanit. (Sí, parlem d’anar a dormir entre les deu i les dotze per un descans òptim).
La recerca de González-Freire al capdavant del grup TRIAL (Translational Research in Aging and Longevity) se centra en una pregunta fonamental: com envelleix el múscul i l’organisme en general. Busquen els mecanismes moleculars darrere de l’envelliment i, sobretot, com podem retardar-lo. Des d’estudis longitudinals en persones sanes a investigacions amb ratolins i cucs, la meta és la mateixa: trobar la solució per envellir amb més qualitat de vida.
Estudien models d’envelliment accelerat, com pacients amb malaltia renal crònica en diàlisi, per identificar marcadors i desenvolupar estratègies. Una de les teràpies més prometedores que avaluen és la hipòxia intermitent, que busca reduir la inflamació crònica associada a l’envelliment i preservar la massa muscular. També investiguen fàrmacs i suplements, però sempre amb una base científica robusta.
L’Engany dels Trucs Ràpids: Torna als Fonaments
Estem bombardejades per milers de consells: entrenament de força, cardio, creatina, dejú, suplements… Però Marta González-Freire ho té clar: cal tornar al bàsic. “Moure’s, dormir bé, menjar bé i cuidar les relacions socials”, subratlla. Aquesta és la clau oculta amb més impacte en un envelliment saludable.
L’exercici és imprescindible. A mesura que ens fem grans, perdem capacitat funcional. L’entrenament cardiovascular fa que el cor funcioni de manera més eficient, i l’entrenament de força manté la massa muscular. I aquí ve la bona notícia: “Mai és tard per començar”, diu González-Freire. Encara que el procés sigui més lent a partir dels 60 o 70, el cos sempre pot obtenir guanys.
Però atenció amb la febre dels suplements. “Hi ha estratègies millors que suplementar-se amb creatina”, adverteix. Moltes persones prenen creatina sense fer exercici ni menjar bé. És un sinsentit. La creatina té evidència en l’alt rendiment o en algunes patologies, però els seus efectes són modestos. “Per molt que prengui creatina, si no faig res més, probablement sigui els diners pitjor invertits”, assegura.
El mateix passa amb el magnesi, un altre “furor absolut”. Abans de prendre’l diàriament, el secret és mesurar els teus nivells eritrocitaris. L’excés de magnesi, o de vitamina D, pot ser perillós, acumulant calci al cervell o vasos sanguinis i provocant fallada cardíaca. “El verí és a la dosi”, recorda González-Freire. No podem suplementar-nos amb tot cada dia sense una validació professional. És fonamental buscar marques amb certificacions de qualitat, sovint les de farmàcies ofereixen més garanties.
Ozempic: la píndola màgica que no ho és
I què passa amb fàrmacs com l’Ozempic? Malgrat el que s’escolta, no és la píndola “anti-edat” que esperàvem per a persones sanes. Encara estem començant a entendre com actuen. Van ser dissenyats per a patologies, i la resposta en persones sanes pot ser completament diferent. De fet, té efectes secundaris importants, com la pèrdua de massa muscular, difícil de revertir. Abans d’arribar a aquests tractaments, hi ha moltes altres estratègies per millorar la salut.
La doctora ens recorda que la solució real passa per polítiques públiques que ensenyin des de la infància a menjar, dormir i fer exercici. La falta d’educació en hàbits saludables és un problema estructural. No hi ha cap medicament que imiti tots els beneficis de l’exercici físic.
Sobre els dejunis intermitents i altres dietes de moda, el seu consell és la personalització. No serveixen per a tothom. “Sempre faig la mateixa reflexió a les meves amigues: de veritat et suplementaràs cada dia durant els propers 50 anys?”, diu. La longevitat és una carrera de fons. Prioritzar allò bàsic és la millor inversió per al nostre cos i el nostre futur.
Així que la pròxima vegada que et sentis temptada a escurçar el son per “guanyar temps”, recorda que el teu cos està fent un treball imprescindible. Li negaràs el seu moment de reparació més important?
