T’han parlat d’elles. Les injeccions per a aprimar són la revolució del moment. Milers de persones les usen per perdre pes i transformar el seu cos.
Però hi ha un efecte secundari que ha captivat els experts. Un benefici que potser no esperaves, i que està canviant vides més enllà de la bàscula. (Sí, nosaltres també hem al·lucinat).
La revelació silenciosa que ningú va veure venir
La història comença amb pacients que buscaven una nova figura. Persones com la Lisa Rees, de 46 anys, que va començar amb un medicament per aprimar a l’abril. Ella esperava perdre quilos, no que les seves ganes de beure alcohol s’esvaïssin.
La Lisa bevia fàcilment dues ampolles de vi en una nit amb amigues. Ara, amb un parell de copes, ja no pot beure’n “ni una gota més”. Una transformació radical en la seva relació amb l’alcohol.
El que no esperava era l’efecte secundari que ella mateixa ha descrit com el “millor benefici” del medicament: a més de menjar menys, també ha estat bevent molt menys alcohol.
Aquestes injeccions —amb noms comercials com Wegovy, Mounjaro i Ozempic— contenen semaglutida o tirzepatida. Substàncies que imiten una hormona natural anomenada GLP-1. El seu principal efecte és suprimir la gana i mantenir la sensació de sacietat més temps.
Però ara sabem que el seu poder ocult va més enllà. Aquests fàrmacs també afecten la resposta de recompensa al cervell. Això redueix els desitjos de substàncies com l’alcohol i la nicotina. Un secret que pot canviar el futur.
Les proves que ho confirmen: la ciència parla
El doctor Christian Hendershot, de la Universitat del Sud de Califòrnia, ha estat un dels pioners. Va publicar un petit estudi on participants amb un trastorn per consum d’alcohol van experimentar menys ganes de beure amb Ozempic.
Un estudi més recent de la Universitat de Colorado Anschutz ho confirma. Els medicaments GLP-1 en pastilles van reduir els dies de consum excessiu d’alcohol en persones amb trastorn lleu a moderat.
Les experiències personals són el nostre mirall. Alguns pacients van notar que els seus antojos van desaparèixer. Altres van sentir nàusees en beure o es van emborratxar més ràpid.
Abans del Wegovy, la Lisa bevia entre sis i vuit ampolles de vi a la setmana. Ara ha reduït el seu consum a menys de la meitat. En un festival recent, va beure tres copes en nou hores. Abans, en hauria begut dues ampolles i uns quants combinats.
El Warren Thomas, de 45 anys, bevia cervesa amb la família i festes amb amics. Va notar l’efecte del Mounjaro 24 hores després de la primera dosi. “Simplement no vull beure”, afirma. “No en tinc cap desig”. La seva tolerància a l’alcohol és ara “zero”.
“Simplement no vull beure. No en tinc cap desig. La meva tolerància a l’alcohol ara és zero.”
L’altra cara de la moneda: efectes socials inesperats
No tot és un camí de roses, però. La Faye Goodwin, de 20 anys, va començar amb Mounjaro als 18. Ara, quan beu, sent nàusees, vòmits o un reflux àcid sever. Un efecte que ha perjudicat la seva vida social.
L’alcohol és una part important de la vida social a la seva edat. De vegades, la Faye retarda la seva injecció un dia si té plans. S’ha perdut esdeveniments per no voler sentir-se malament. Li ha costat fer amics a la universitat.
El professor Russell Hearn, metge de capçalera, recorda que el British National Formulary no dona recomanacions formals sobre l’alcohol amb GLP-1. Però aconsella que, si l’objectiu és perdre pes, beure menys alcohol sempre ajudarà.
El consum excessiu d’alcohol a llarg termini pot provocar danys hepàtics, hipertensió arterial i un major risc de càncer. Les recomanacions del NHS parlen de no superar les 14 unitats setmanals. Estem parlant de sis copes de vi mitjanes o sis pintes de cervesa.
El futur: una solució per a més addiccions?
Els estudis suggereixen que les persones beuen menys en general amb aquests medicaments. Però els assajos clínics s’han centrat en trastorns per consum d’alcohol, no en bevedors ocasionals.
El doctor Hendershot avisa que les dades s’estan “acumulant molt ràpidament”. Alguns centres als Estats Units ja estan receptant el medicament per al trastorn per consum d’alcohol, encara que no estigui aprovat per a aquesta indicació.
El doctor Joseph Schacht demana més investigació. Calen estudis més amplis i a llarg termini abans que els reguladors puguin aprovar aquests medicaments per al tractament de l’alcoholisme. És una solució prometedora, però encara en procés.
El doctor Darren Quelch, investigador en addiccions, planteja dubtes. És segur usar-los per a addiccions en persones sense obesitat o diabetis? Seran assequibles per a tothom? A més, aquests fàrmacs tenen efectes secundaris, com la pancreatitis, poc freqüent però greu.
La bona notícia és que els investigadors exploren si els GLP-1 podrien ser un tractament per a altres addiccions. Pensa en el tabac o els opioides. El potencial és immens.
El Warren mai va considerar que beure fos un problema. Però el canvi ha estat molt positiu. “Deixar de beure completament ha estat molt reconfortant, gairebé sense esforç”, diu. Un canvi de vida que va més enllà del que esperava.
Si has arribat fins aquí, ja saps que el futur de la salut pot ser més complex (i interessant) del que imaginem. Una lectura que t’ha armat d’informació de primera per entendre la propera gran onada, oi que sí?
