Ens han tornat a vendre la moto? El rumor de Messi al Barça ha tornat a sacsejar-ho tot. Una notícia que, si fos real, seria la bomba més gran de l’any.
Però la realitat, com sempre, és molt més subtil i, alhora, molt més fascinant. No és un fitxatge milionari. És un gest que canviarà el teu concepte de turisme rural.
Perquè, en un racó gairebé secret de Catalunya, el “retorn” de Messi ja és una realitat. Un homenatge que ha posat un poble sencer al mapa. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la troballa).
El poble que amaga el secret de Messi
Parlem de Masllorenç. Un nom que, probablement, no et sonava de res fins ara. Aquest petit municipi del Baix Penedès, a Tarragona, amb prou feines té 573 habitants.
Però una penya blaugrana local ha decidit pintar un mural gegant dedicat a l’astre argentí. Un símbol d’amor incondicional que ha provocat una onada viral i ha revelat un destí imprescindible.
És el truc perfecte per captar la teva atenció. Però el veritable tresor ocult de Masllorenç va molt més enllà d’una paret pintada. Els seus carrers i la seva església són l’autèntic epicentre històric.
A vegades, el major descobriment no és a les grans ciutats. És a un poble petit, esperant ser redescobert per tu.
Un viatge al cor medieval de Catalunya
L’origen de Masllorenç és profund. Les primeres traces es remunten a l’època romana, entre els segles I i II d.C. Un assentament antic que ja apuntava maneres.
Però el veritable nucli medieval va néixer al voltant del castell de Puigtinyós. Era un petit grup de cases. Un refugi per a pastors que, amb el temps, es va anar fortificant.
Els primers documents que el mencionen són del segle XIII. En aquella època, el poble ja estava lligat al famós monestir de Santes Creus. Una connexió que li va donar un prestigi històric innegable.
Entre els vestigis més sorprenents d’aquesta època hi ha les Voltes de Cal Baró. Un dels principals elements del passat medieval que encara es conserven. Aquí hi trobaràs els pocs restes fortificats de la Baixa Edat Mitjana.
Podem veure dos arcs diafragmàtics apuntats a l’interior d’una antiga bodega. També una finestra amb un arc de mig punt. Són detalls modestos, però et permeten imaginar les muralles protectores.
L’església de Sant Ramon de Penyafort: el far del poble
El gran símbol de Masllorenç és, sense dubte, l’església de Sant Ramon de Penyafort. És un dels edificis més reconeixibles. I la seva història és tan rica com la del poble.
El temple ha patit molts canvis. No només a nivell arquitectònic, sinó també de culte. L’any 1582 era una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.
No va ser fins més tard que es va començar a venerar a Sant Ramon de Penyafort. Aquest canvi va anar de la mà d’unes obres importants. Es van allargar durant una bona part del segle XVIII.
L’edifici va ser beneït finalment l’any 1780. El resultat és un temple d’estil barroc classicista. Amb una planta de creu llatina i una cúpula sobre petxines al creuer.
El campanar va adquirir la seva forma actual el 1855. Està coronat per un àngel de ferro. Des de la restauració de 1977, aquest àngel rep el nom afectuós de Llorenç. (Un detall que ens encanta).
Masarbonès: el segon nucli amb història i paisatge
Masllorenç és, en realitat, dos pobles en un. L’altre nucli urbà és Masarbonès. Està situat a uns 286 metres d’altitud. És un conjunt de carrers i cases amb un encant únic.
El seu origen es remunta a l’època de la Reconquesta. Aquí s’hi va aixecar una torre de vigilància. Aquesta torre, amb el temps, es va integrar en una masia coneguda com Cal Martí.
Encara avui es conserven vestigis d’aquella època. Amb el pas dels segles, van aparèixer altres grans cases. Pensem en Cal Curt o Cal Calbet. El nucli va arribar a tenir més d’un centenar d’habitants al segle XIX.
També es manté dempeus una petita església dedicada a Sant Bartomeu. És d’estil neoclàssic. Un altre exemple de la riquesa patrimonial d’aquesta zona.
Però l’autèntic atractiu de Masllorenç també és el seu entorn natural. Al voltant de Masarbonès encara trobaràs marges i barraques de pedra seca. Construccions ancestrals que adapten el terreny a l’agricultura.
L’agricultura de secà va marcar durant generacions l’economia local. Cultius com la vinya, l’olivera i els ametllers eren el motor. Però la fil·loxera i la migració a les ciutats gairebé van acabar amb el poble.
Aquesta és la teva oportunitat de veure el millor de la Catalunya autèntica abans que el gran públic la descobreixi. No la deixis escapar.
No esperis que sigui massa tard
El mural de Messi és una excusa genial. Ha donat a Masllorenç una visibilitat que mai hauria imaginat. És un reclam potent per atreure’t a descobrir tots els seus encants.
El viatge és molt curt. Des de Tarragona, són només uns 25 minuts. Des de Barcelona, amb l’autopista AP-7, t’hi plantes en només una hora. (Un pla perfecte per a una escapada). No hi ha cap excusa.
No hi haurà un segon avís. Aquest tipus de pobles, un cop es fan virals, perden part de la seva essència secreta. El moment d’anar-hi, de gaudir de la seva tranquil·litat i la seva història, és ARA.
Ho veus? A vegades, la notícia més sorprenent no és la que tots esperen. Aquest article t’ha obert la porta a un descobriment imprescindible. Ara la decisió és teva: t’atreveixes a ser dels primers?
