Cada matí, milers de pares i mares encaren la mateixa decisió. Què és millor per al nostre tresor més preuat? L’escola bressol des de ben petits o l’entorn familiar? Una qüestió que ens turmenta a totes.
La pressió social, la necessitat de conciliació i la idea preconcebuda que “com abans millor” ens empenyen a matricular els nostres nadons. Però ara, un expert ens posa sobre la taula un detall que pot canviar-ho tot.
El neuropediatra Salvador Ibáñez, portaveu de la Societat Espanyola de Neurologia Pediàtrica (SENEP), ho té claríssim. La seva recomanació és un secret a veus que moltes sentíem, però que ningú s’atrevia a dir en veu alta. I les dades ens colpegen: el 73,3% dels nens de 2 anys ja estan escolaritzats (una pujada brutal des del 61,9% de 2018), i més de la meitat dels d’un any també.
La clau és que, si la nostra situació ho permet, l’opció de tenir el nadó amb pares o avis durant els primers dos anys és excel·lent. Però compte: sempre que rebi els estímuls que necessita.
Per què el neurodesenvolupament necessita el nostre temps
La ciència és contundent. Romandre amb la família ofereix una atenció individual molt més gran. Això implica menys exposició a infeccions, més flexibilitat per respectar horaris de son i àpats, una continuïtat afectiva inigualable i, molt important, menys sobrecàrrega sensorial. (Sí, el cervell dels petits també es cansa).
Ibáñez insisteix en la necessitat d’estimulació. Si l’adult no pot oferir-la (per cansament, depressió o per estar tot el dia amb pantalles), una escola bressol de qualitat pot ser la solució definitiva. Però l’important és entendre que el cervell d’un nadó d’un o dos anys és immadur.
Funcions bàsiques com la regulació de les emocions o la tolerància a la frustració encara no estan desenvolupades. Quan un petit plora en separar-se dels pares, no està manipulant. El seu sistema nerviós necessita la nostra ajuda per recuperar la calma. És una realitat fisiològica.
L’error que estem cometent sense saber-ho
Durant els primers anys, el cervell dels nostres fills construeix una quantitat ingent de connexions neuronals. El que realment les organitza i les enforteix no són les fitxes, els idiomes precoços ni les activitats acadèmiques avançades. És la interacció recíproca amb adults atents.
Aquestes interaccions de “tornada i anada” són el motor del desenvolupament. Afavoreixen el llenguatge, la comunicació, la regulació emocional i les futures habilitats cognitives. Per tant, no podem assumir que qualsevol escolarització sigui bona, ni que escolaritzar abans creï automàticament un cervell més estimulat.
El més important no és “on”, sinó “com”. Ràtios elevades, rotació de personal o activitats que no responen a les necessitats reals del nadó poden ser perjudicials. Necessiten conversa, cançons, moviment i joc lliure.
Vincles i socialització: el que ningú ens ha explicat
Una de les pors més grans és que el nadó no desenvolupi un vincle segur. La neuropediatra Teresa Cenarro, vicepresidenta de l’AEPap, afirma que la socialització que un nen necessita a aquesta edat és diferent. La seguretat de l’aferrament depèn de la qualitat de les interaccions amb els cuidadors principals, no de l’escola bressol.
Com responem quan estan espantats, cansats o malalts? Aquesta és la clau. I la socialització? Un mite pensar que un nen escolaritzat més tard tindrà dificultats socials. Poden adquirir les mateixes habilitats al parc, amb familiars o amb amics. Les diferències inicials solen ser transitòries. El nostre sistema immunitari també juga un paper.
El sistema immunitari dels més petits és immadur. Estan més exposats a infeccions en espais tancats, i els processos infecciosos poden ser més nombrosos i allargar-se. Com més petit és el nadó, més vulnerable és. (Un factor ocult a tenir en compte).
La decisió és nostra: el poder de la informació
La realitat de la conciliació és complexa. Si tenir el nadó a casa no és una opció, les escoles bressol amb professionals ben formats són una alternativa excel·lent. L’important és fer una elecció informada, sabent el que el cervell del nostre fill necessita realment.
Aquesta informació és un tresor. Ens dona el poder de decidir amb coneixement. És imprescindible conèixer aquests detalls abans de prendre la decisió que marcarà els primers anys dels nostres petits.
Ara saps el que els experts pensen. Què faràs amb aquesta informació de valor incalculable?
