Viure - Monterrassa
José Antonio Luengo, psicòleg, explica l’impacte de l’assetjament escolar: «És fins i tot més intens que el maltractament exercit per adults»

El silenci a les aules no és casualitat, és un símptoma d’un problema molt més profund. Milers de nens pateixen en silenci cada dia mentre l’entorn mira cap a un altre costat.

Molts pares cometen el mateix error quan intenten protegir els seus fills de les dinàmiques de violència. Creuen que la solució és individual, però la ciència demostra el contrari.

La trampa de l’aïllament en l’entorn escolar

El prestigiós psicòleg i catedràtic José Antonio Luengo acaba de llançar una advertència urgent en el seu nou llibre, El algoritmo del miedo. Les dinàmiques d’abús no es destrueixen ensenyant el nen a defensar-se sol, sinó trencant la llei del silenci grupal.

La investigació de l’expert confirma que el dany psicològic de l’assetjament entre menors supera en intensitat al maltractament exercit per adults. *(Sí, nosaltres també ens hem quedat glaçats en descobrir aquesta dada).* Passar 180 dies a l’any amb els qui haurien de ser els teus aliats i acaben sent els teus verdugs destrueix l’autoconcepte de qualsevol menor.

El vertader motor de l’assetjament escolar no és la força de l’agressor, sinó el silenci còmplice i la por dels testimonis que prefereixen mirar cap a un altre costat. Quan l’entorn no mostra conductes basades en la solidaritat o la compasió, la violència es manté en el temps.

Les dades ocultes de la nova violència digital

L’escenari ha canviat dràsticament a causa de les noves plataformes tecnològiques. L’arribada d’eines avançades i intel·ligència artificial permet planificar dinàmiques de patiment que abans eren impensables en la infància.

Els agressors actuen amb una planificació mil·limètrica i són plenament conscients del dany que provoquen. Ja no existeix un espai segur a casa perquè les xarxes socials extenen l’experiència violenta durant les 24 hores del dia, fent-la interminable.

Els especialistes en salut mental infantil exigeixen un canvi radical en la reacció familiar. La solució definitiva exigeix educar els menors en la compassió activa i la solidaritat immediata davant la vulnerabilitat aliena.

L’estratègia definitiva per actuar des de casa

El protocol d’intervenció psicològica actual rebutja per complet el consell tradicional de tornar el cop. Els experts assenyalen que el pilar fonamental és garantir al menor que l’adult respondrà amb total eficàcia.

Fomentar un cercle tancat d’amistats sòlides i dotar el nen d’eines per sol·licitar auxili sense temor a les conseqüències és l’única via efectiva. *(És hora d’erradicar el clàssic “no et ficquis en embolics” de les nostres converses familiars)*.

La intervenció amb els menors que exerceixen l’abús també resulta obligatòria per solucionar el conflicte des de l’arrel. La justificació familiar de la violència o la negació del problema per part dels pares dels agressors només cronifiquen una conducta que requereix reestructuració cognitiva professional urgent.

El risc imminent de la desconnexió estiuenca

Les vacances estivals representen la finestra d’oportunitat idònia per analitzar la salut emocional dels menors sense la pressió del calendari acadèmic. Els experts recorden que les ferides invisibles de l’estrès posttraumàtic triguen anys a cicatritzar si no s’aborden a temps.

La inacció familiar durant aquest període pot consolidar una situació d’indefensió apresa de cara al pròxim curs escolar. Has parlat ja amb els teus fills sobre el que passa quan s’apaguen els llums de la classe?

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa