Alguna vegada has sentit un buit, com si estiguessis perseguint una felicitat que no era teva? És una sensació esgotadora, un laberint que moltes de nosaltres coneixem bé.
Aquesta lluita interna, aquest no saber què vols de debò, té un origen molt més profund del que imagines. No és un error teu, és una arquitectura psicològica que ens ha construït la societat.
El pes invisible dels desitjos aliens
El psicoanalista argentí Gabriel Rolón, autor de “La felicidad”, ha destapat el secret d’aquesta confusió. Segons Rolón, no és gens fàcil connectar amb la nostra voluntat perquè hi ha un mur invisible: els desitjos aliens. Són veus, mandats que s’interposen entre el nostre jo i allò que realment anhelem.
Rolón és claríssim: vivim sota el pes de discursos que no ens pertanyen. (Sí, nosaltres també hem sentit aquesta pressió). Des del moment en què naixem, el que s’espera de nosaltres ens persegueix. Estem tan impregnades d’opinions alienes que acabem completament excèntriques a nosaltres mateixes. El nostre veritable “jo” queda desplaçat, perdut enmig del soroll extern. Aquesta és la crua realitat que Rolón ens planteja.
Com ens construeixen els mandats externs
Pensa-hi: quantes vegades t’han dit com hauries de ser? A qui hauries d’estimar? Si havies d’estudiar una carrera concreta o si no servies per a res? Totes aquestes veus alienes ens han anat construint i acompanyant des del dia que vam néixer. I, moltíssimes vegades, s’interposen entre el nostre autèntic desig i nosaltres. Aquest és el secret ocult del nostre malestar.
Aquestes veus poden ser les dels pares, que projecten en nosaltres allò que ells no van tenir. Rolón parla del “narcisisme” patern, aquesta idea de “tu tindràs tot el que jo no vaig tenir”. Però, ens preguntem nosaltres, qui els va dir que nosaltres volem tenir exactament això? Aquesta pressió, per molt ben intencionada que sigui, pot ser una presó daurada per a la nostra identitat, allunyant-nos de la nostra pròpia recerca.
El problema es complica amb la societat i la cultura, que actuen com un filtre gegant. Dicten què és l’èxit, què hem d’estimar, o si hem de formar-nos d’una manera o una altra. Tots aquests missatges ens van construint i, sovint, ens fan sentir culpables si no els seguim al peu de la lletra. Aquesta condició provoca que ens situem fora del nostre propi centre. Apareixen mandats, crítiques, i un dolor profund quan sabem que estem defraudant les expectatives alienes. Tota aquesta angoixa, aquesta decepció i aquesta culpa s’interposen entre el nostre desig i nosaltres.
Rolón explica que moltes de les nostres metes actuals responen al que el nostre cercle íntim o la societat esperaven de nosaltres, i no a una pulsió interna genuïna. Aquí és on entra el concepte de “superjò”, el lloc on resideixen tots aquests discursos. Ja siguin bons o dolents, d’alguna manera, suggereixen el nostre “destí”.
La solució: l’esforç de retrobar el teu jo autèntic
Però hi ha una solució definitiva. El gran benefici que Rolón ens assenyala és el camí de l’esforç personal. És el motor imprescindible per transformar la realitat i connectar amb nosaltres mateixes. La vida es torna molt més lluminosa i atractiva quan ens esforcem per descobrir el nostre propi desig. Formar-se i aprendre constantment, segons Rolón, “erotitza el pensament” i enriqueix la nostra existència. És un truc vital per retrobar-nos.
El psicoanàlisi, segons Rolón, és l’art d’intentar que algú no compleixi el seu destí. No el que t’han marcat, sinó el teu desig autèntic.
Precisament, el psicoanalista defineix el psicoanàlisi com “l’art d’intentar que algú no compleixi el seu destí”. Per què? Perquè sovint creiem que volem assolir un “destí”, quan en realitat, el que volem és el nostre propi desig. El destí, ens diu Rolón, ve d’un altre lloc, és excèntric a nosaltres. La clau és desxifrar què és veritablement nostre.
Per què és urgent connectar amb el teu veritable desig
Aquesta anàlisi de Rolón ressona profundament amb la creixent tendència a buscar l’autenticitat i el benestar mental. En una era de sobreexposició a les xarxes i les vides “perfectes” dels altres, la pressió per complir amb un model extern és més forta que mai. En aquesta constant comparació, la línia entre el que volem i el que se’ns diu que hem de voler s’esborra perillosament. Reconèixer aquests mandats és el primer pas per alliberar-nos-en i protegir la nostra salut mental més preuada. No és casualitat que cada cop més expertes recalquin la importància de desconnectar del soroll per connectar amb una mateixa.
Deixar que els desitjos aliens decideixin per tu és un error costós que pagues amb la teva pròpia felicitat. Aquesta angoixa i aquesta culpa poden enquistar-se si no hi posem solució ara mateix. No hi ha temps que perdre. Començar a qüestionar aquestes veus és una decisió urgent per al teu benestar futur. Cada dia que passa sense aquesta reflexió és un dia més vivint una vida que potser no és la teva.
Entendre els mecanismes que ens allunyen del nostre propi desig és una informació imprescindible. Acabes de rebre la clau per començar a desxifrar el teu autèntic camí. (Sabíem que seria intel·ligent llegir fins aquí).
