En el nostre ritme de vida actual, frenètic i exigent, sentim constantment que les 24 hores del dia es queden curtes. Entre la feina, la família, la llar, l’exercici i un intent desesperat de trobar un moment per a nosaltres, hi ha una víctima gairebé silenciosa però omnipresent: el son. Molts de nosaltres retallem hores de descans sense pensar en les conseqüències, creient que estem fent un favor a la nostra agenda.
Però, què passaria si aquesta petita concessió, la de dormir menys, estigués darrere d’una de les amenaces més grans per a la nostra salut col·lectiva? I si allò que considerem una simple sensació de cansament fos, en realitat, el símptoma d’una crisi molt més profunda i, sobretot, invisible?
Precisament aquesta és la bomba que ha llançat el doctor Valentín Pérez, un metge de capçalera que va dedicar dècades a la salut de la comunitat a La Fresneda abans de jubilar-se fa un any. Segons la seva anàlisi, la immensa majoria de la població dorm menys del necessari. Les dades són alarmants: els estudis mostren que els espanyols, de mitjana, dormen menys de set hores, quedant-se en un «sis i escaig» que no arriba al mínim recomanat per la majoria d’experts.
La trampa del rellotge i la llum artificial
El doctor Pérez no només ens posa la xifra davant dels ulls, sinó que també ens dona la clau d’un canvi cultural amb un impacte brutal en la nostra salut. Ell ho té clar: “Els nostres avis tots dormien més que nosaltres”. Aquesta afirmació no és nostàlgia, sinó una observació profunda sobre com la nostra societat s’ha desconnectat del cicle natural de dia i nit, amb conseqüències que tots patim.
L’arribada massiva de la llum artificial, la televisió i, més recentment, els ordinadors, els mòbils i les xarxes socials, han irromput de ple en aquelles hores vitals que abans dedicàvem al descans. Aquests “lladres” del son han creat una situació que el doctor Pérez qualifica, sense embuts, de “catastròfica per a la salut”, i que ha transformat la manca de son en una pandèmia de proporcions colossals.
La manca de son és una pandèmia de proporcions colossals. Pràcticament tothom dorm poc, i això ha anat passant a mesura que la llum artificial i les pantalles han irromput en la nostra vida.
Aquesta irrupció tecnològica ha fet que la majoria de nosaltres, sense adonar-nos-en, ens submergim en un deute de son crònic. I això, amigues, no és una anècdota. Afecta directament la nostra capacitat de viure plenament, de pensar amb claredat i de mantenir el nostre cos en un estat òptim. Perquè el nostre organisme necessita la foscor i el silenci per fer una feina essencial que, si no es fa, té un preu molt alt.
El preu ocult de les nits en blanc
Potser pensem que dormir poc no ens afecta, que podem funcionar igualment amb sis hores o menys. Però, al contrari del que es creu, la nostra salut es deteriora lentament i de manera imparable quan no descansem prou. Des del National Institutes of Health (NIH) ens recorden que dormir no és simplement “apagar” el cos i la ment; és el moment en què els nostres òrgans i processos interns treballen intensament, sense que nosaltres en siguem conscients.
Els efectes d’aquesta privació de son s’estenen per tot el nostre organisme. A nivell cerebral, per exemple, ens costa més concentrar-nos, la nostra memòria falla i la capacitat de prendre decisions es veu compromesa. Però no només afecta la nostra ment, el doctor Merrill Mitler, neurocientífic de l’NIH i expert en son, explica que les conseqüències es noten en pràcticament tots els teixits.
Parlem d’un autèntic terratrèmol intern: les hormones de creixement i de l’estrès, el nostre sistema immunitari que es debilita, l’apetit que es desregula, la respiració, la pressió arterial i la nostra tan preuada salut cardiovascular, totes elles estan sota l’influx devastador de la manca de son. És a dir, que cada nit que sacrifiquem és una hipoteca que posem sobre el nostre propi cos, i els interessos són altíssims.
La fàbrica de reparació que no pot parar
El doctor Pérez insisteix en un punt clau que sovint oblidem: la nit és la nostra fàbrica de reparació personal. El nostre cos, durant les hores de son, es dedica a una tasca imprescindible de manteniment i regeneració. I les xifres que ens dona són impressionants: “El noranta, per no dir el cent per cent de l’activitat de reparació de l’ADN, de la restauració de proteïnes danyades, de reparació de les mitocòndries, de tot, es produeix a la nit”.
Això vol dir que cada hora addicional de son, sempre dins dels límits de la normalitat, és un regal que ens fem a nosaltres mateixes. És la clau per a una vida amb menys pors, menys ansietat i més optimisme en despertar-nos. El doctor Pérez ho resumeix amb una claredat impactant: “La diferència entre dormir sis hores i dormir nou és abismal. És que el món té color quan et lleves després d’haver dormit nou hores, i quan et lleves després de sis hores ets un autòmat.”
No hi ha millor inversió que un bon descans. La qualitat del son, sovint interrompuda per despertars freqüents, també és vital, segons la Mayo Clinic, ja que un son fragmentat amb prou feines ens aporta beneficis reparadors. Sembla que, a mesura que ens fem grans, el son també es torna més lleuger i escàs, afegint una altra capa de complexitat a aquesta crisi oculta.
Dormir no és un luxe, sinó una necessitat biològica fonamental per a la nostra supervivència i benestar. Ignorar les hores que el nostre cos demana és un error que estem pagant, sense adonar-nos-en, amb la nostra energia, la nostra salut i la nostra qualitat de vida. És hora de deixar de menystenir el poder d’un bon descans i començar a prioritzar-lo de veritat, no creus?
