El ritme frenètic de la vida actual no és una sensació passatgera, sinó una realitat que està passant factura al nostre òrgan més vital: el cervell. Amb una sobreestimulació constant, estem immerses en un bucle d’alarma que ens desconnecta de la nostra pròpia essència i, el més important, de la capacitat de sentir una alegria genuïna. (Sí, nosaltres també ho notem, i ens preocupa).
Aquesta situació, que moltes intuïm però poques sabem descriure, ha estat diagnosticada amb precisió pel doctor Alfred Sonnenfeld. Aquest expert, amb formació en Medicina i Teologia, ha dedicat la seva última obra, Cómo recuperar la alegría, a desgranar com la nostra ment, constantment en mode supervivència, impedeix que la felicitat floreixi. I té una solució definitiva que totes hauríiem de conèixer.
Sonnenfeld apunta directament al mode d’alarma constant que el nostre cervell adopta. Quan estem sempre a mil per hora, preocupades per la notificació següent o la tasca imminent, el cos es tensa, el cor s’accelera i els sentits s’agiten. En aquest estat de tensió permanent, és literalment impossible que germini la felicitat, perquè la nostra prioritat és només la seguretat i la supervivència.
Quan el nostre cervell perd la seguretat
Des de nenes, totes naixem amb una alegria innata, una capacitat d’entusiasme que ens fa vibrar amb tot. Però, amb el temps, aquesta alegria queda sepultada sota capes de preocupacions i exigències que ens fan més fràgils i insatisfetes. El nostre cervell, en la seva funció primària, hauria d’oferir-nos seguretat, la condició bàsica per a qualsevol benestar. Però si estem sempre en mode d’emergència, aquesta seguretat es perd.
El secret per reconectar amb l’alegria no és buscar-la fora, sinó eliminar allò que ens impedeix sentir-la des de dins. Aquest és el meu pla B, la meva estratègia per a la felicitat autèntica.
El doctor destaca que el cervell també necessita vinculació. Per sentir-nos alegres, requereix dues necessitats fonamentals: la pertinença i l’autonomia. Som éssers socials i relacionals; necessitem viure en un ambient de bones relacions on es respectin els nostres gustos i decisions. Sense aquest equilibri, la nostra ment es desequilibra i la tristesa ens envaeix.
L’entusiasme, aquest sentiment tan potent, actua com a abonament per al cervell. Quan ens entusiasmam, les sinapsis neuronals es fan més fortes, creant connexions més sòlides i ràpides. És el que veiem en els nens, que s’entusiasmen per tot, una qualitat que nosaltres, d’adultes, hauríem de recuperar i protegir amb zel. És el truc ocult per a una ment més jove.
L’activació física, un requisit imprescindible
Una altra solució imprescindible, i que sovint oblidem, és l’exercici físic. El que succeeix al cos té una influència directa en el cervell. L’activitat física allibera endorfines, autèntics opiàcids endògens que ens proporcionen una sensació de benestar. A més, produeix el famós factor de creixement neurotròfic, que facilita la plasticitat cerebral.
No cal ser una atleta d’elit. Simplement sortir al carrer, caminar, passejar, ja suposa una diferència abismal per al nostre estat d’ànim i la nostra salut mental. El moviment és vida, i en la vida moderna, hem convertit la passivitat en un error que ens allunya de la vitalitat. Aquestes petites accions quotidianes són el secret per mantenir el nostre cervell actiu i receptiu a l’alegria.
Un propòsit vital profund és una altra de les claus que revela Sonnenfeld. Tenir un sentit en el que fem, un objectiu que ens motivi més enllà de la rutina, ens ajuda a superar les dificultats i a relativitzar els contratemps. Això no significa evitar l’estrès. De fet, l’estrès, ben gestionat, pot ser beneficiós, ja que ens ajuda a convertir els reptes en oportunitats i a mantenir-nos joves.
Superar els errors comuns i trobar el nostre propòsit
La passivitat és el pitjor que li podem fer al nostre cervell. Fugir dels reptes o no saber aclarir-nos amb les nostres metes són errors comuns que ens allunyen de l’alegria. Hem d’aprendre a sortir de la zona de confort i encarar les dificultats de front, desenvolupant una capacitat de gestionar tant els triomfs com els desastres.
Posar-se metes reals és fonamental per evitar la frustració innecessària, però no és la panacea. L’experiència dels astronautes en arribar a la Lluna, un cop aconseguit el seu gran objectiu, va demostrar que sempre hi haurà noves fites. L’important és no obsessionar-se i viure-ho tot amb més naturalitat, mantenint un sentit profund del que fem i relativitzant molt més els esdeveniments que ens succeeixen.
El missatge central del doctor Sonnenfeld és clar: la felicitat no és un destí, sinó una capacitat que hem de protegir i cultivar. En un món que ens vol constantment en alarma, el veritable estalvi rau en la nostra salut mental i emocional. Desconnectar per reconnectar, trobar el nostre propòsit i moure el cos són decisions intel·ligents que ens retornaran allò que hem perdut.
Amb l’excés d’informació i l’esgotament digital a l’ordre del dia, la seva visió és més actual que mai. Som nosaltres qui hem de prendre les regnes de la nostra atenció i prioritzar el nostre benestar. Després de llegir això, us plantegeu com us esteu cuidant?
