Durant anys, hem viscut amb la idea que la primesa és la clau universal per a una vida llarga i saludable. Les revistes, les xarxes socials i fins i tot alguns discursos mèdics han reforçat aquesta imatge fins a convertir-la gairebé en un dogma inqüestionable. Però, què passaria si aquesta veritat tan arrelada tingués una escletxa, un punt cec que ens estiguéssim perdent?
Prepareu-vos, perquè el que aviat llegireu us farà replantejar moltes coses sobre el nostre cos i la nostra longevitat. Un expert de referència acaba de llançar un missatge que contradiu tot el que crèiem saber. I, sí, a nosaltres també ens ha fet aixecar una cella d’escepticisme (al principi, esclar).
La revelació que desafia el cànon de la primesa
El doctor José Viña, catedràtic de Fisiologia i un dels especialistes en longevitat més reconeguts del país, ha posat sobre la taula una afirmació que trenca amb la narrativa dominant. Segons ell, la recepta per viure més anys no passa per estar extremadament prim, sinó per mantenir un pes que es trobi en la part superior de la normalitat o, fins i tot, amb un lleuger sobrepès.
Aquesta idea no és un simple caprici, sinó la conclusió de dècades d’investigació. Viña insisteix que no es tracta d’apologia de l’obesitat ni de descuidar-nos, sinó de comprendre la biologia pragmàtica del nostre organisme adult. És una distinció subtil, però absolutament crucial per a la nostra salut i la nostra percepció de la bellesa.
No es tracta de buscar l’extrema primesa, sinó l’equilibri que el nostre cos necessita per afrontar els imprevistos. Aquesta visió és un veritable secret per a una longevitat intel·ligent.
El “per què” ocult darrere del lleuger sobrepès
La raó d’aquesta revelació és sorprenentment senzilla i vital. El doctor Viña explica que, per a una persona adulta (no jove), tenir unes reserves dures de greix pot ser un factor decisiu en moments crítics. Imagineu un accident greu, com un cop de trànsit, o una malaltia que ens obligui a ingressar a la UVI, on el cos entra en un estat catabòlic extrem i no podem alimentar-nos amb normalitat.
En aquests escenaris, les reserves de l’organisme es converteixen en una font d’energia i nutrients fonamental per a la recuperació. Les persones amb un pes una mica per sobre de la normalitat, en el límit del sobrepès, tenen un “matalàs” energètic que els pot salvar la vida o, si més no, facilitar una millor recuperació. És una mena de plan B que la nostra biologia ha desenvolupat per protegir-nos de l’adversitat.
Aquesta perspectiva contrasta amb una altra tendència molt popular: la restricció calòrica. Viña és clar: si bé ha demostrat ser efectiva en animals de laboratori en condicions controlades, la realitat humana és molt diferent. La sensació constant de gana, la possible baixada de la libido o l’augment de la sensibilitat al fred són efectes secundaris que, per a molts, no valen l’esforç.
El debat entre grans gerontòlegs, com Rafael de Cabo i Richard Weindruch, ho il·lustra perfectament. Mentre un va trobar que la restricció calòrica allargava la vida en micos, l’altre va concloure que no necessàriament, tot i que sí millorava la qualitat de vida. Per a les persones, els beneficis de la restricció extrema són qüestionables davant la incomoditat i la pèrdua de la plenitud vital.
Els pilars de la longevitat: molt més que la bàscula
Ara bé, que ningú s’enganyi. El missatge del doctor Viña no és una invitació a menjar sense mesura ni a oblidar la nostra salut. Tot el contrari. L’expert subratlla que hi ha hàbits imprescindibles que, si els cuidem, poden sumar fins a 14 anys a la nostra esperança de vida, segons un estudi de la Universitat de Cambridge. Aquests són els veritables pilars:
- Un somni reparador i de qualitat.
- Una nutrició equilibrada i conscient.
- Un exercici físic regular i adaptat a les nostres capacitats.
Per a Viña, l’exercici i la nutrició són “ex aequo”, per igual d’importants. Es complementen i creen una sinergia que potencia la nostra vitalitat i ens prepara millor per al futur. No hi ha un sense l’altre, i tots dos són clau per a una longevitat realment definitiva.
La trampa de les modes i la realitat biològica
Aquest discurs del doctor Viña arriba en un moment on la cultura de la primesa ha arribat a extrems preocupants. Des de dietes miracle fins a l’ús de fàrmacs per a l’obesitat i la diabetis (els agonistes del receptor GLP-1) amb finalitats purament estètiques, la pressió per complir amb uns cànons de bellesa impossibles és brutal. Moltes vegades, es tergiversa el sentit d’aquests medicaments o mètodes, allunyant-los del seu objectiu mèdic real i convertint-los en eines per a una estètica forçada.
El missatge del catedràtic és una bufetada de realitat, un antídot contra l’apologia de la primesa extrema que, irònicament, podria estar minvant la nostra veritable esperança de vida. Ens convida a mirar més enllà de la bàscula, a desfer-nos d’estereotips estètics i a abraçar una visió més funcional i pragmàtica del nostre cos. La veritable longevitat intel·ligent fuig dels extrems i abraça el que és biològicament sensat.
Així que, ja ho veiem, la vida plena i llarga no consisteix a restar alegria per guanyar anys, sinó a nodrir el nostre organisme amb l’equilibri just. És un enfocament que ens protegeix davant la incertesa del demà, donant-nos la força necessària per seguir endavant quan arribin les corbes del camí. Al cap i a la fi, estar una mica per sobre del “normal” podria ser, no una càrrega, sinó la nostra major assegurança de vida. I ara, què fem amb aquesta informació que ho canvia tot?
