Quedar-se un divendres a la tarda llegint al sofà en comptes d’anar a un bar ple de gent continua generant certs prejudicis al nostre voltant. Durant massa temps, triar la companyia d’un mateix s’ha etiquetat ràpidament com una actitud antisocial, oblidant que el descans mental necessita espais de pausa real. (Si, nosaltres també hem hagut de sentir més d’una vegada allò de si ens passa alguna cosa per preferir quedar-nos a casa). La realitat quotidiana demostra que aquest estil de vida no només és completament sa, sinó que amaga una gran capacitat de gestió interna.
La psicologia moderna fa temps que investiga aquest fenomen i diferencia clarament entre la desconnexió no desitjada i aquella soledat positiva que busca exclusivament la relaxació i el propi autoconconeixement. En un pòdcast de l’Associació Americana de Psicologia, les acadèmiques Thuy-Vy Nguyen i Netta Weinstein han analitzat a fons les qualitats que desenvolupen les persones que trien de manera voluntària aquest estil de vida més tranquil i introspectiu. Els resultats a llarg termini parlen per si sols: des de la reducció de la hormona de l’estrès fins a una cognició molt més aguda en el dia a dia.
Els moments de reflexió en silenci permeten respondre amb total sinceritat a aquelles preguntes que deixem de banda quan estem rodejats de soroll social.
Un estudi qualitatiu publicat per la Biblioteca Nacional de Medicina adverteix que aquests instants de connexió interna permeten aflorar records i pensaments que la nostra ment sol apartar en presència de tercers. Durant els períodes de confinament per la COVID-19, moltes persones van comprovar de primera mà com passatges llargs a soles obligaven a dialogar amb les pròpies inseguritats. Fer-se preguntes en un entorn íntim elimina qualsevol tapadera social i ofereix respostes autoconclusives sense la pressió del què diran (un exercici d’honestedat que a vegades fa una mica de vertigen).
La creativitat i la recerca d’espais tranquils
No és cap casualitat que nombrosos artistes i científics busquin sistemàticament l’anonimat i llocs allunyats del bullicio urbà per desenvolupar la seva feina. En un treball centrat en la teoria del comportament solitari, els psicòlegs Long i Averill van concloure que aquells qui s’aturen a soles de manera voluntària manifesten una originalitat molt superior i una major facilitat per a les ensoñacions imaginatives. Els neurocientífics sustenten aquest fet explicant que la xarxa neuronal del cervell fluye d’una manera molt més lliure quan no rep estímuls externs constantment.
Aquesta autonomia mental es relaciona directament amb la Teoría de la Autodeterminación, defensada en el seu moment per investigadors com Richard Ryan i Edward Deci. Segons aquest enfocament, el ser humà només pot prosperar plenament quan aconsegueix satisfer la seva necessitat de competència, connexió i, sobretot, de llibertat per actuar. Quan aquesta capacitat d’autogestió es desenvolupa, resulta molt més senzill prendre decisions basades en els gustos propis, sabent dir a temps un no rotund a aquelles propostes alienes que no ens convencen gens.
Experiments sobre la regulació emocional
Dins d’aquesta mateixa línia teòrica, els experts Nguyen, Ryan i Deci van dur a terme diversos experiments amb adults als quals demanaven un petit gest diari: romandre a soles durant un quart d’hora cada dia. Aquelles persones que aconseguien desconnectar temporalment de la resta de la societat van començar a desenvolupar amb el temps una notable regulació emocional i una calma interior molt més sòlida. Dedicar uns minuts a meditar o a posar nom als sentiments propis es converteix en la millor eina per afrontar amb paciència qualsevol situació d’estrès futur.
En paral·lel, autors com Cal Newport assenyalen en publicacions com Treball profund que la concentració sostinguda i lliure de distraccions constitueix l’estàndard d’or per assolir resultats complexos. Interrompre una tasca per respondre un missatge o mantenir una conversa casual al passadisi altera directament el rendiment. Disposar de moments de soledat completa ajuda a canalitzar l’atenció exclusivament cap al que un desitja realment resoldre, evitant la dispersió mental.
Aquest tarannà també modifica de manera natural la forma de relacionar-nos amb els altres. Un estudi de la Biblioteca Nacional de Medicina apunta que els adults que inverteixen més temps en la seva pròpia companyia tendeixen a prioritzar cercles molt més tancats davant de la acumulació de vincles superficials. Valoren tantíssim el seu temps que prefereixen destinar-lo a persones que aportin un contingut real a aquests espais de socialització.
Al final, triar activitats segons el criteri de cadascú i no seguint una pauta social predeterminada reforça allò que s’entén com a veritable motivació intrínseca. Llegir filosofia o gaudir del silenci no ha de respondre necessàriament al desig d’obtenir cap aprovació externa, sinó al benestar personal que genera. Potser ha arribat el moment de deixar de veure la falta de companyia com un problema i començar a considerar-la el reflex d’una ment que simplement sap cuidar-se millor. Quantes vegades has cancel·lat un pla aquest mes només per gaudir d’una nit tranquil·la a casa sense donar explicacions?
