Hi ha animals que semblen sortir directament d’una pel·lícula de ciència-ficció per la seva complexitat social, desafiant tot allò que donàvem per sentit (sí, nosaltres també vam haver de llegir-ho dues vegades per creure-ho). Pensàvem que la defensa territorial cooperativa era un patrimoni exclusiu d’aus i rèptils amb estructures cerebrals molt desenvolupades. Ara la ciència ens sacseja amb una revelació que canvia els llibres de biologia de cop i volta.
Un grup d’investigadors de la Universitat de Postgrau per a Estudis Avançats de Japó, coneguda com a SOKENDAI, ha descobert que un petit peix d’aigua dolça anomenat Betta brownorum practica una forma de cooperació social totalment inesperada. Aquest secreto evolutiu s’ha publicat recentment a la revista Behavioral Ecology and Sociobiology i ha deixat la comunitat científica completament bocabadada per la seva singularitat.
El protagonista d’aquesta història no supera els quatre centímetres de longitud i prové originalment del sud-est asiàtic. L’estudi, liderat per Nobuyuki Kutsukake i el seu equip, va analitzar en condicions de captiveri grups familiars d’aquesta espècie d’aigua dolça per entendre a fons la seva dinàmica diària. El resultat demostra que els individus coneguts com a subordinats —els exemplars que no són els pares— participen activament i de manera definitiva en la protecció de l’espai familiar contra qualsevol intrus.
Com funciona aquesta defensa territorial en miniatura
Per arribar a aquesta conclusió, el disseny experimental va ser d’allò més precís. Els científics van introduir un exemplar d’una altra espècie dins del territori de diversos grups familiars de Betta brownorum per veure com reaccionaven. Ràpidament, tant els adults reproductors com els subordinats van començar a atacar amb molta freqüència els intrusos per mantenir allunyades lesamenaces. Durant aquests mateixos experiments, a més a més, es va registrar almenys un cas on un subordinat es va quedar al nió de bombolles mentre el mascle reproductor estava absent.
Aquest detall reforçava de manera clara la idea d’una divisió de tasques dins del grup familiar. Per confirmar aquest paper de suport, l’equip va fer una segona fase experimental separant temporalment els ajudants dels seus respectius grups. Els atacs dels adults reproductors contra els intrusos van augmentar notablement durant l’absència dels altres membres i van disminuir immediatament un cop aquests van retornar amb la família.
La presència dels exemplars subordinats alleuja de forma evident la càrrega defensiva que normalment recau de manera exclusiva sobre els pares. Això sí, en el moment de reintegrar-se al nucli familiar, els ajudants van rebre atacs freqüents per part dels reproductors, especialment de les femelles. Aquesta agressió va tornar al nivell previ al cap de poc temps, i els ajudants que havien tornat van continuar atacant l’intrus, tot i que amb menys intensitat que abans de la separació temporal.
Un fenomen social molt poc habitual en el món aquàtic
La reproducció cooperativa és un sistema on animals diferents dels progenitors participen de manera activa en la cura de les cries. Es tracta d’un fenomen complex que fins ara s’havia documentat principalment en mamífers i aus, a més d’unes trenta espècies de cíclids del llac Tanganica, a l’Àfrica Oriental. Fora d’aquesta família concreta de peixos, no existien gaires registres clars d’aquest comportament, la qual cosa fa que el descobriment d’aquesta conducta en el Betta brownorum sigui un fet extraordinari i de gran rellevància per a la ciència.
La cooperació social no és una característica exclusiva dels animals considerats més complexos, sinó que pot aparèixer en graus diferents en espècies petites.
A pesar d’aquests grans hallazgos, l’equip d’investigadors es va mostrar molt caut en les seves conclusions finals. Els científics no van arribar a observar els subordinats cuidant directament els ous ni tampoc les cries petites. Per aquesta raó, no poden classificar de manera concloent aquesta espècie com un animal amb reproducció cooperativa completa i tancada.
En el seu lloc, els autors defensen que ens trobem davant del que descriuen com una forma incipiente, és a dir, en un estat inicial o embrionari de la reproducció cooperativa. Aquest treball aporta una evidència sòlida a la idea que la col·laboració entre individus pot sorgir al llarg de la història evolutiva en grups d’animals on menys ens ho podríem esperar. Queden molts misteris per resoldre al voltant de la vida secreta d’aquests petits habitants de l’aigua dolça, i segurament la ciència ens portarà més sorpreses aviat.
La natura continua demostrant-nos cada dia que el nostre entorn amaga secrets fascinants sota la superfície, recordant-nos que fins i tot en la intimitat dels grups més petits s’amaguen estratègies de supervivència dignes d’estudi. Qui ens anava a dir que aprendríem tant de l’organització social mirant nedar un petit peix asiàtic?
