La gestió del confort tèrmic en zones de clima extrem s’enfronta sovint a una barrera econòmica i energètica gairebé impossible de superar per a la majoria de la població. (Sembla mentida que a hores d’ara el benestar depengui d’un endoll). Mentre l’aire condicionat convencional continua sent un producte car d’adquirir i mantenir, la xarxa elèctrica falla de manera habitual en punts crítics del planeta com el Sahel. La solució no passa necessàriament per importar tecnologia complexa de climatització, sinó per mirar cap als recursos materials de proximitat que ofereix el propi entorn.
Un jove enginyer energètic i fundador de la startup D.Y. Innovation ha dissenyat un sistema de refrigeració solar basat en la terracota capaç de rebaixar la temperatura d’una habitació en més de vint graus. El projecte va començar com a treball de final de carrera a l’École Nationale Supérieure Polytechnique de Maroua i va obtenir una qualificació de 18,5 sobre 20. El creador defensa que es tracta d’una alternativa ecològica i molt més barata que els aparells tradicionals per a moltes llars i centres de salut.
Com funciona el mecanisme natural de fred
El principi tècnic darrere d’aquest dispositiu s’alimenta completament a través de panells solars i recupera una tradició ancestral molt arrelada al Sahel, on la població utilitza jara de terracota porosa per mantenir l’aigua fresca gràcies a l’evaporació. El sistema modern utilitza un dipòsit on l’arcilla refreda l’aigua de manera natural abans que una petita bomba l’elevi per humitejar uns tubs de terracota. Un ventilador s’encarrega d’expulsar el corrent d’aire a través d’aquestes superfícies humides per aconseguir rebaixar el mercuri de l’estança de manera notable.
Durant les proves realitzades amb una temperatura exterior de quaranta-vuit graus, el sistema va aconseguir reduir el registre d’una habitació de trenta metres quadrats fins als vint-i-cinc graus. El taller del mateix autor presentava un ambient de trenta-sis graus mentre que l’aigua de l’interior del circuit es mantenia a vint graus. A diferència dels equips habituals del mercat, aquesta unitat no disposa ni de compressor ni de gas refrigerant, de manera que la demanda energètica es redueix exclusivament al funcionament de la bomba i del ventilador.
No tot es basa a refredar l’ambient, de vegades el major triomf de la enginyeria és aprofitar el sentit comú de tota la vida.
L’invent tampoc oblida les necessitats bàsiques de connectivitat i subministrament elèctric de les zones aïllades on es pot aplicar aquesta tecnologia. La unitat incorpora un port USB pensat expressament per carregar telèfons mòbils a més d’oferir un sistema d’il·luminació integrat. Tot el conjunt s’estima en uns noranta mil francs CFA, una quantitat que equival aproximadament a cent trenta-set euros al canvi actual.
Els límits i els reptes de futur
Malgrat els avantatges evidents en matèria d’eficiència i estalvi, el mètode presenta algunes limitacions físiques importants que cal tenir en compte. La refrigeració per evaporació funciona de manera òptima amb un entorn de caràcter càlid i sec, el clima exacte del Sahel, però perd eficàcia en territoris on la humitat de l’aire és elevada. A més, el consum d’aigua pot representar un inconvenient afegit en regions on aquest recurs natural ja és especialment escàs.
La viabilitat comercial i tècnica s’enfronta també a obstacles logístics derivats de la manca d’infraestructures especialitzades. El nord de Camerún pateix una absència de laboratoris propers on poder analitzar la composició exacta de l’arcilla o realitzar assajos mecànics i tèrmics avançats, la qual cosa endarrereix l’arribada d’equips específics. La intenció passa per contrastar els resultats mitjançant proves totalment independents per poder fixar un preu definitiu abans de fer el salt definitiu des del prototip de taller cap a la producció en massa.
La necessitat de trobar alternatives sostenibles a la climatització clàssica obre un debat necessari sobre com aprofitar els recursos locals davant l’augment global de les temperatures. Queda per veure si aquest tipus d’iniciatives aconseguiran superar les barreres de fabricació per arribar a milers de llars. Al final, potser la veritable innovació consistia a recordar allò que els nostres avantpassats ja feien bé.
