El Pla Local d’Habitatge de Terrassa 2026-2031 ja està en marxa, després de l’aprovació definitiva en el ple municipal d’aquest dimarts i l’acceptació de més del 90% de les al·legacions ciutadanes durant el seu període d’exposició. Ho ha estat amb els vots a favor de tots els grups, excepte del PP que s’hi ha mostrat en contra tal com ja va ocórrer en l’aprovació inicial del maig passat, i el seu objectiu és assolir un 10% de vivenda social en aquests sis anys, tot i que la regidora de Polítiques Socials i Promoció Pública d’Habitatge, Lluïsa Melgares, aspira a arribar al 15%. Per això, part de les al·legacions recollides insten a una major despesa per part de l’Ajuntament, tot i que la manera de fer-ho ja ha estat motiu de divergències entre equip de govern i oposició, en un pla d’octubre ajornat a aquest 3 de novembre pel dol per l’accident de trens a Urda, a Castella a Manxa.
En total, d’aquest període d’exposició s’han recollit nou al·legacions provinents de particulars, moviments socials pel dret a l’habitatge i el sector empresarial. “Més del 90% d’aquestes al·legacions han estat acceptades”, ha destacat Melgares en referencia al fet que, o bé s’han incorporat íntegrament, o ho han estat en bona part. “L’òrgan municipal és una palanca de força per anar a buscar aquesta inversió de vivenda de lloguer assequible”, ha emfatitzat la regidora del projecte de construcció, en aquests moments, de mil pisos de protecció oficial a la ciutat, amb uns lloguers previstos d’entre 300 i 600 euros mensuals.
“Volem ampliar el parc d’habitatge social i arribar al 15% del total, una cosa que faria la competència al mercat privat per poder regular aquests lloguers”, ha desitjat Melgares, a partir de fórmules com posar a disposició sòl en drets de superfície a privats, que permet conservar la propietat pública al cap d’unes dècades sense que deixin de ser Habitatge de Protecció Oficial (HPO).
De fet, l’objectiu immediat és ampliar aquest parc en 3.857 pisos en els pròxims tres anys, invertint en aquest pla municipal 27,6 milions d’euros amb un efecte multiplicador de 113 milions amb totes aquestes promocions, segons càlculs de la regidoria. Actualment, hi ha 48 solars públics lliures, de l’Ajuntament o la Generalitat, per impulsar habitatge social tornant a fer construcció directa o impulsant la col·laboració público-privada. Una altra via és potenciar la rehabilitació d’immobles ja existents.
“Aquest pla no és un compromís rígid, sinó que és obert”, ha posat en relleu Melgares. I, com a exemple i a partir d’aquestes al·legacions, ha recordat la compra d’un immoble de 35 pisos al carrer de Mallorca, al barri de la Maurina, per part de la Societat Municipal d’Habitatge per 4 milions d’euros, que suposa recuperar uns drets de superfície d’una antiga promoció HPO de Caixa Terrassa. Aquesta compra s’ha formalitzat en aquest mateix ple, aprofitant part del romanent de 8,2 milions d’euros del 2025 que l’Estat permet dins de l’anomenada Inversió de Financerament Sostenible (IFS) i que s’ha aprovat només amb l’abstenció del PP.
La discussió sobre destinar 3 milions d’euros ja el 2027 per a vivenda social
Les divergències amb els altres grups de l’oposició s’han donat, precisament, sobre la manera d’aplicar algunes d’aquestes al·legacions ciutadanes. En la impulsada per l’exdiputat terrassenc al Parlament de Catalunya Ferran Pont, s’accepta incrementar la despesa municipal en l’adquisició de vivenda assequible en tres milions d’euros a partir de l’any 2028. Però el grup d’ERC proposava que això ja es fes el 2027, en considerar que els quatre milions per a l’edifici del carrer Mallorca corresponen a una decisió del 2026. “Arriba la discussió dels pressupostos i s’hi neguen perquè ja es fa aquest 2026”, s’ha queixat el regidor republicà Pep Forn, just després d’un ple extraordinari sobre els comptes aquest mateix dimarts on el seu grup ha acabat votant en contra. I Forn ha citat al ple ordinari el cas que afecta els veïns en dos blocs del carrer de Pau Marsal, a l’Escola Industrial, com a exemple que podria beneficiar-se d’una dotació més gran.
L’altra al·legació que ERC reclamava de mantenir en la seva integritat és la que demana que sigui obligatòria una reserva del 30% de vivenda social en tota promoció d’habitatge, presentada pel Sindicat de Llogateres. D’aquesta reclamació, Melgares ha recordat que no es pot aplicar “fins que no hi hagi una seguretat jurídica”, tot i que ha assegurat que “no hi renega”.
Respecte al fet de destinar ja tres milions d’euros el 2027 a la compra de vivenda utilitzant el tanteig i retracte per part de l’Ajuntament, la regidora s’ha remès a l’operació del carrer Mallorca. En el seu cas, la portaveu del PSC, Eva Candela, ha posat en relleu la influència del seu grup en l’aprovació dels pressupostos unes hores abans, tant en el cas de l’immoble de la Maurina com en el de la paralització de la venda al mercat privat per part de la societat municipal Foment de Terrassa de dos solars de l’antiga fundació Fupar al barri del Torrent d’en Pere Parres. En els pressupostos de l’any que ve, finalment es dediquen 900.000 euros al tanteig i retracte.
Però Candela no ha desaprofitat tampoc per recordar els dos reials decrets del govern socialista espanyol en funcions per evitar desnonaments d’aquí al 2030 a famílies que no tinguin alternativa residencial. “Quina serà la seva resposta quan hi hagi desnonaments a la ciutat, una família que es queda al carrer?”, ha etzibat la portaveu el PSC als grups del PP i Vox, que en aquest dictamen no han intervingut, però també als socis del govern de Jordi Ballart, Junts, perquè al Congrés a Madrid no van donar suport a aquests decrets, abans que es desencadenessin unes eleccions generals anticipades el pròxim 29 de novembre.
Junts, en tot cas, de la part de la regidora Montserrat Caupena, s’ha manifestat a favor de l’aprovació definitiva del Pla d’Habitatge. Mentre que Melgares posava en relleu que, des del 2011, a Terrassa hi ha hagut de mitjana 20 desnonaments per setmana, que han afectat unes 10.000 famílies.
Aprovació inicial del Pla de Mobilitat 2026-2031
Menys controvertida ha estat l’aprovació inicial del Pla de Mobilitat 2026-2031, tot i que Vox i PP hi han votat en contra i PSC i ERC han fet els seus advertiments, malgrat donar-hi suport. El regidor de Mobilitat, Xavier Cardona, ha recordat que ara s’obren 45 dies hàbils d’exposició per presentar-hi al·legacions i que la previsió és que, al febrer o al març, es pugui aprovar definitivament.
El regidor socialista Marc Armengol ha considerat que aquest pla arribava “tard”, tot qualificant-lo de “positiu” però dient que es quedava “curt”. Armengol, exregidor Urbanisme amb alcaldia socialista, ha incidit en què el darrer pla va caducar l’any 2021 i que va “amb una dècada de retard, amb massa estudis que ja hi eren” de l’anterior. El regidor s’ha preguntat “amb quins recursos” es posarà en marxa el nou i ha reclamat la “necessitat de lideratge” per dur-lo a terme al ser, al seu parer, encara “més determinant per la lluita contra el canvi climàtic”.
Per la seva part, el republicà Forn ha assegurat que, en reunions d’última hora, “l’havien aconseguit millorar”. Entre els dubtes del grup d’ERC, ha exposat la proposta de reobri la rambla d’Ègara als cotxes particulars, la possibilitat d’aparcar motocicletes a sobre la vorera, el desmantellament d’alguns pàrquings per a bicicletes a prop de les estacions de tren, la desaparició de la segregació d’alguns carrils-bici, la recent compra de sis autobusos de segona mà dièsel per part de Tmesa per augmentar freqüències i l’anunci de l’habilitació de 1.400 noves places per a vehicles privats en la futura ampliació del centre comercial de Carrefour a Can Parellada. “Veiem contradiccions respecte a aquest pla i hem d’estar molt atents de què en farà l’equip de govern”, ha llançat.
Per la seva part, la portaveu de Vox, Alicia Tomás, ha justificat el seu vot contrari, entre altres coses, perquè el seu grup té impugnada la Zona de Baixes Emissions (ZBE) als carrers cèntrics de Terrassa, tot definint aquest Pla de Mobilitat de “propaganda”. La cap del PP, Marta Giménez, també ha enumerat la seva oposició a la ZBE i a “una pacificació indiscriminada dels carrers”. “No vol dir que rebutgem totes les mesures, però sí que en qüestionem el model”, ha matisat Giménez.
En el seu cas, la portaveu de Junts i sòcia de l’equip de govern, Meritxell Lluís, ha reconegut que “ara, comença una nova etapa i hi haurà decisions que requeriran de nous acords”. El regidor responsable del tema Cardona ha tancat tornant a recordar que començava “el període d’esmenes”.
La vuitena pròrroga forçada de Tmesa
Aquestes paraules es produïen una estona abans que al mateix Cardona li toqués defensar una nova pròrroga del servei d’autobusos de l’empresa mixta Tmesa, la vuitena forçada després d’unes altres deu previstes en el contracte. “Sabem que és un procés lent, però la nostra voluntat és que la nova licitació s’aprovi al ple del gener que ve”, ha anunciat el responsable de Mobilitat per argumentar aquesta pròrroga fins al desembre del 2027.
Com a reacció, el republicà Forn ha ironitzat “d’una majoria d’edat de les pròrrogues, divuit anys”, el socialista Armengol ho ha qualificat “del dia de la marmota” i la popular Giménez ha augurat que “d’aquí a un any, ho prorrogarem fins al 2028”. Cardona ha replicat que, després de les impugnacions del passat en les licitacions, ara es fa d’acord amb l’assessorament, entre altres, de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). “Si això no surt bé, sortirem de l’AMTU”, no s’ha estat de dir davant de tots aquests comentaris. L’oposició s’ha abstingut en bloc a la pròrroga.
El ple també ha aprovat, per unanimitat, l’expedient de segregació de la urbanització de La Font de l’Espardenyera perquè passi a formar part del terme municipal de Matadepera i l’aprovació del reglament municipal del futur tanatori per a animals de companyia, que construeix Funerària de Terrassa i s’ha d’obrir l’abril que ve.
Una declaració de portaveus no unànime en favor dels decrets d’habitatge del govern central
De les propostes de resolució dels grups, han tirat endavant, també per unanimitat, la millora en la senyalització i la seguretat en les zones de prioritat per als vianants i impulsar la mobilitat sostenible dels estudiants a Terrassa, totes dues presentades per ERC, així com un reforç en la seguretat en els centres educatius, per part del PP, i una major protecció del comerç local, per part del PSC. Ha caigut, en canvi, la supervisió de connexions elèctriques il·lícites, per part de Vox, moció que només ha tingut el vot afegit del PP.
I, entre les declaracions de junta de portaveus, precisament de suport als decrets en curs del govern central sobre l’habitatge per evitar desnonaments i frenar la compra de vivendes socials per part de grans tenidors ha comptat amb el vot positiu del PSC, ERC i Tot per Terrassa, però no pas del soci de govern d’aquest, Junts, ni tampoc de Vox i el PP.
Com a iniciativa de TxT i Junts, sí que hi ha hagut unanimitat des de la junta de portaveus per reclamar un mínim de dotze efectius per torn de guàrdia al Parc de Bombers de Terrassa i més transparència en la gestió del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), entre les activitats pública i privada.
