El pla d’habitatge de solidaritat urbana de la Generalitat obliga a disposar d’aquí a menys de vint anys als municipis d’un parc d’habitatge social del 15%. Actualment, Terrassa, compta amb un 7,7%, la meitat, i en aquest sentit el nou Pla Local d’Habitatge 2026-2031 preveu arribar-hi progressivament amb una primera empenta important el 2029 per apropar-se al 10%. Aquest és l’objectiu més immediat d’una planificació que es fixa ampliar aquests pisos assequibles en 3.857 en els pròxims tres anys, a través de promocions en sòl públic però també en sòl privat, una inversió municipal d’aquí al 2031 de 27,6 milions d’euros i un efecte multiplicador de 113 milions en totes aquestes promocions. El pla s’ha d’aprovar inicialment en el ple d’aquest divendres, conjuntament amb un Pacte Local d’Habitatge amb el conjunt de grups polítics.
Concretament, en aquests moments, la ciutat disposa de 6.811 vivendes socials sobre un parc total de 88.000. Els solars públics, tant de l’Ajuntament i la societat municipal Terrassa Habitatge com de la Generalitat, sumen 48, amb un potencial de construcció calculat de 2.600 pisos. La projecció que fa l’equip de govern, amb el futur pla, és que entre aquestes promocions d’origen públic i les privades en els propers cinc anys es puguin construir de 3.700 a 4.000 Habitatges de Protecció Oficial (HPO), que faria arribar el parc als 10.000 pisos, la meitat dels quals de lloguer.
“Després, haurem de pensar que hem d’arribar també al 15% del parc total”, ha desitjat en la presentació del pla aquest dilluns la regidora de Polítiques Socials i Promoció Pública d’Habitatge, Lluïsa Melgares. “Aquesta és una obligació a nivell del pla de la Generalitat, però sobretot perquè és l’única forma de controlar o d’influir en el mercat d’habitatges”, ha argumentat referint-se a l’encariment del preu de la vivenda i el greu problema que suposa en una ciutat en fort creixement com Terrassa.
“Hi ha ciutats que inverteixen més directament, mentre que a Terrassa, i crec que ens ha funcionat bastant bé, s’ha decidit posar sòl en drets de superfície a privats, en condicions públiques, en el sentit dels preus”, ha detallat Melgares sobre la cessió a promotors, recentment també a través de la Generalitat perquè n’acceleri els tràmits, perquè construeixin pisos amb un topall de quantitat en les vendes i lloguer i que, dècades després, revertiran com a parc públic. “Aquestes vivendes també faran sortir persones del registre de sol·licitants d’HPO”, ha afirmat d’una bossa que, a Terrassa, té en espera 5.500 persones i famílies.
El miler de pisos de protecció oficial en marxa
En detall, actualment està en marxa la projecció de 731 habitatges socials en solars municipals. Aquest mateix any, s’entregaran els 258 de les dues promocions de Can Colomer, a la carretera de Rellinars, i els 18 del carrer Mas Adei de La Teulada Cooperativa, al Torrent de Pere Parres. Uns altres 190 ho seran l’any que ve al barri de Torre-sana, mentre que els 152 de lloguer i els 61 de venda als antics terrens de l’AEG a Sant Pere Nord han d’estar finalitzats entre 2028 i 2029. Simultàniament, la Societat Municipal d’Habitatge edificarà directament per primer cop en quinze anys 33 pisos al carrer del Torrent i 19 al de Lluís Puig i Matas, també a Pere Parres.
Per la seva part, la Generalitat té el compromís de construir 273 habitatges amb fórmules de col·laboració público-privada en una desena de solars cedits per l’Ajuntament i una inversió prevista de 9 milions d’euros. En el seu cas, la promoció privada és en la iniciativa de 85 pisos assequibles a la carretera de Rellinars, 42 a la Rambleta del Pare Alegre i 25 al sector de la Sala i Badrinas, al Segle XX.
“Continuarem comprant a través del tanteig i retracte, de manera directa, amb acords amb transferidors, a través de la bossa de lloguer, incentius a la propietat i amb programes també per a la gent gran”, ha enumerat Melgares com a altres opcions, tot citant la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) de l’Estat com a propietària de molts pisos d’antigues caixes que van fer fallida. “Estem en un procés molt costós perquè, definitivament, l’Estat s’adoni que aquests pisos han d’estar al servei dels ajuntaments i del municipi”, ha reclamat la regidora.
Finestreta única, política de rehabilitació i equip sancionador
D’altres eixos del pla és la creació d’una finestreta única per a l’habitatge per a unificar els serveis que presta l’Ajuntament d’acompanyament i, d’altra banda, una política de rehabilitació del parc envellit. Es tracta del 41% de les vivendes que es van construir durant la gran arribada d’immigració de la resta de l’Estat entre 1951 i 1980. Per això, es destinaran 3,7 milions d’euros dels 27 milions globals. “Aquest parc és energèticament deficient, manquen ascensors i els materials no sempre són els adequats, amb la presència, per exemple, d’amiant”, ha recordat Melgares. En aquest sentit, s’instaurarà un mecanisme de bestretes, en què l’Ajuntament avançarà els diners per a famílies vulnerables mentre s’espera les subvencions d’altres administracions.
I, com a complement de control d’aquest desplegament, es crearà un equip sancionador específic per a perseguir l’assetjament immobiliari i les males pràctiques en les operacions. En la mateixa línia, d’aquí a finals d’any es modificarà el Pla d’Ordenació d’Urbanisme Municipal (POUM) per a regular no solament l’ús turístic dels pisos, sinó també per a ser més estricte amb els aparthotels i els lloguers de temporada. “L’equip perseguirà els assetjaments a través d’inspeccions, no només presencials sinó també online, reforçant la revisió per a detectar infraccions en els preus”, ha explicat Melgares, en relació al topall a Terrassa com a zona tensionada. “També en la lluita contra l’infrahabitatge, s’identificarà i es requerirà a la propietat que estableixi la legalitat en coordinació amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya”, ha continuat.
Uns 2.000 pisos buits a la ciutat, segons l’Ajuntament
Precisament, sobre el cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que situa Terrassa amb uns 10.000 pisos buits, la responsable municipal ha volgut matisar que, en aquests moments i segons un comptatge propi de l’Ajuntament, aquests no arriben, realment, als 2.000. La gran diferència d’apreciació es deu al fet que l’INE registra tots aquells pisos que no disposen de contracte d’electricitat, però Melgares assenyala que es pot tractar de segones residències, de persones en vacances o, directament, de pisos ocupats sense llum.
“Quan teníem més pisos buits, no era tan escandaloses aquestes pràctiques abusives que existeixen ara, com el tema de les claus”, ha raonat la regidora fent esment de la crisi immobiliària del 2008, l’evolució amb els anys amb l’arribada de més gent i el mercat negre actual per a obtenir pisos. “Sabem que hi ha màfies que estan venent claus de pisos buits de grans tenidors a més de 4.000 euros”, ha denunciat sobre unes pràctiques en què també es lloguen habitacions a famílies senceres per esquivar el control de preus, de vegades quatre vegades per sobre de la mitjana, i alterant alhora els processos d’empadronament. Segons les dades incloses en el pla, el 2024 hi havia 847 pisos ocupats a Terrassa pertanyents a entitats financeres.
És per tot això que l’equip de govern també porta a ple un Pacte Local d’Habitatge perquè s’hi sumin tots els grups polítics per a fer front a aquesta crisi residencial. “Espero que el pacte no només sigui signat per tots els polítics, sinó també pels agents implicats, per tota la ciutadania que vulgui i, en definitiva, per les associacions socials”, ha desitjat Melgares, tot fent una crida a les administracions superiors perquè legislin més en el control dels preus.
A la presentació hi ha assistit el regidor d’ERC Pep Forn, que ha confirmat que el seu grup votarà a favor en els dos casos. “Ens els sentim com a nostre”, ha manifestat Forn sobre el procés participatiu iniciat fa més d’un any sobre l’habitatge. “Ara dependrà de la seva aplicació”, ha puntualitzat. En tot cas, amb els dos regidors del seu grup el pla i el pacte tenen assegurat tirar endavant.
