“A Terrassa, hi ha 25 senyalaments de desnonaments setmanals”, calcula la regidora de Polítiques Socials d’Habitatge, Lluïsa Melgares, que fa públic que el 2025 els inicis de desallotjaments van arribar fins als 956, tot i que les execucions amb pèrdua d’habitatge van acabar sent 166, un 17%. En aquest càlcul dels 25 desnonaments setmanals, Melgares no inclou un mes en què baixen els procediments com és l’agost i fa valdre el 83% restant, que acaba sense pèrdua d’habitatge (404), en els que hi ha pèrdua però es troba una alternativa (169) i on l’assessorament propicia que s’aturi el procés (217). En tot cas, la mateixa regidora adverteix que amb la pujada de població a Terrassa aquest “és un problema molt gran”.
En total, l’any passat l’Ajuntament va gestionar 2.259 expedients relacionats amb problemes amb l’habitatge: 1.109 per temes de lloguer; 812 per situacions sense títol d’habitabilitat; i 307 per hipoteques. Durant el 2025, van entrar 543 noves demandes, després que el 2024 s’hagués tancat amb 1.515 expedients actius. El que demostra que, més enllà dels desdonaments, la problemàtica de l’habitatge s’incrementa a la ciutat.
“Quan la persona rep una demanda perquè marxi del pis, el primer que se li diu és que vagi al jutjat per trobar un advocat d’ofici”, detalla Melgares dels senyalaments per desnonaments. “I els nostres advocats es posen d’acord amb el seu per començar un informe de vulnerabilitat”, prossegueix. “Nosaltres som els que negociem amb la propietat perquè tenim més poder, entre altres coses, perquè també multem”, destaca. “I potser de 25 senyalaments, només se’n realitzen tres”, posa en relleu la regidora del treball del seu equip municipal.
“El nombre de desnonaments està estable, però la vivenda a Terrassa està en el pitjor moment”, alerta Melgares, que també és regidora de Promoció Pública d’Habitatge. “Perquè ha augmentat la població i no augmenta el nombre de pisos”, recorda, tot subratllant que “hi ha un problema d’oferta, un problema molt gran”.
Una mesa d’emergència amb 470 pisos municipals
Sobre la tipologia de qui perd el pis, la regidora constata que afecta “a la gent vulnerable”. “Hi ha una gran part que són d’origen estranger i són els que pateixen discriminació immobiliària”, critica. “Ho estem treballant també amb SOS Racisme perquè això no es pot permetre i, quan ho detectem, multem i s’envia a l’oficina d’odi i discriminació”, precisa. “Nosaltres ajudem a pagar la fiança, si és que no la poden pagar perquè, a vegades, aquestes famílies tenen sous que poden pagar però pel tema del racisme no els hi lloguen”. En últim cas, existeix la Mesa d’Emergència creada a Terrassa fa més de deu anys i que disposa de 470 pisos municipals.
En aquest cas, també hi ha protocol per ordre d’arribada i la persona ha d’haver estat empadronada a la ciutat des de fa almenys tres anys. Aquest ordre d’arribada es pot alterar si la família té fills i, en aquestes circumstàncies, passar per davant per a evitar que els menors quedin desprotegits. “En el procés, mirem que el menor mai acabi al carrer, que sigui bona la seva evolució en salut i escolarització i, si la família no garanteix la cura, es pot acabar actuant amb mesures de protecció”, puntualitza Melgares.
Respecte a les competències en matèria de desallotjaments, la regidora recalca que l’Ajuntament no en té de pròpies. “Depèn d’un propietari que denuncia i un jutge que, a vegades, moltes vegades, no aplica la llei amb la interpretació que hauria d’aplicar-la”, es queixa la responsable municipal sobre qui en surt més afavorit, tot reconeixent que “un propietari pot ser tan vulnerable com l’inquilí”. “Però un gran tenidor, està incomplint la llei si després deixa el pis buit”, no s’està de dir. “I això és un risc per als veïns molt gran perquè, si no hi hagués pisos buits, no hi hauria ocupacions”, assegura.
Els tractes amb els fons voltor
Una part de la feina de la regidora és precisament parlar amb els anomenats fons voltor, que compren pisos i després especulen amb el seu destí provocant sovint aquests desnonaments. “Intentem arribar a acords perquè, quan jo he de parar un desnonament, em tinc que portar bé amb el propietari, en el sentit de demanar que l’aturi o m’ofereixi una alternativa”, admet. Habitualment, es demana que posi el pis de lloguer, però molts d’aquests fons ho rebutgen perquè el seu objectiu és vendre a un preu més alt del que l’han adquirit.
Això no vol dir que no hi hagi casos en què és possible, com agraeix Melgares a la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària; de caràcter públic), amb qui diu que s’han fet “moltíssims contractes”. D’altres exemples recents, explica, és un bloc sencer a Ca n’Anglada, en què el fons l’ha desallotjat per fer obres pel seu mal estat i han recol·locat els residents en altres pisos seus abans que puguin tornar-hi com a llogaters. I un altre cas és la promoció de Can Colomer, al Poble Nou, on la Generalitat s’ha acabat quedant els immobles perquè ImmoCaixa els anava a posar al mercat lliure, en una actuació de l’administració catalana simultània en altres polígons de la filial de CaixaBank.
I, de manera activa, l’Ajuntament també pot exercir el seu dret de tanteig i retracte per als pisos que provenen d’hipoteques i que aquests fons estan obligats a posar-los en una llista pública. El consistori terrassenc, xifra la responsable municipal, s’ha gastat així sis milions d’euros per comprar pisos en els últims anys. I, finalment, hi ha d’altres fórmules de protecció, a través de la Generalitat i la sol·licitud dels serveis municipals, per a pagar al propietari els primers mesos per avançat o, a més a més de la fiança, una ajuda municipal de 3.000 euros.
El que no vol dir que l’Ajuntament no faci al seu torn desnonaments en situacions irregulars, com revela Melgares. “Tinc una comissió perquè qui delinqueix, qui amenaça els veïns, qui no dona bona vida i està d’okupa no pugui normalitzar-ho com a vivenda”, deixa clar. “Hem de donar un missatge que tot no val, jo no puc tolerar que la meva població visqui en un transformador de la llum”, posa com a possibilitat que s’ha donat.
La futura oficina única per a la vivenda
Alhora, la responsable municipal aprova les mobilitzacions que fan tant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) com el Sindicat de Llogateres. “És que hem de tenir gent activista, perquè a vegades hem d’anar a la porta per visualitzar el problema”, manifesta la regidora, separant-ho del fenòmen de les ocupacions quan, revela, “algú compra una clau per 3.000 euros aprofitant-se d’aquesta gent”.
En el seu paper també de promotora pública, Melgares recorda que aviat s’obrirà una oficina al carrer Pantà, al costat de la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa, “com a una finestra única per a tota la vivenda”. “Podrà venir fins i tot el propietari, si diu que té un pis i vol saber el preu per llogar-lo”, ressalta. “Estem connectant els equips i farem una inauguració d’aquí a un mes”, avança. El maig també s’ha d’aprovar inicialment al ple el Pla Local d’Habitatge 2026-2031, després del procés participatiu. De fet, si la ciutat segueix creixent a la velocitat actual, la borsa de pisos al Registre de Sol·licituds d’Habitatge Protegit, que fa menys d’un any es va anunciar que s’incrementaria de 3.700 a 5.100 amb noves operacions, es tornarà a quedar curta.
