Terrassa continua sumant població i ja supera els 236.000 habitants. En concret, ja som 236.101 habitants. Aquesta és la xifra que ha donat a conèixer la tinent d’alcalde Laura Rivas en la Comissió informativa de Serveis Generals i Govern Obert. Es tracta d’una dada registrada a 1 de gener de 2026, i suposa un valor absolut de creixement poblacional de 2.739 habitants, obtinguda després de sumar les 15.709 altes en el padró municipal i restar les 12.970 baixes.
Així doncs, Terrassa continua sumant més persones que no pas en marxen. “Es compleix la tendència de creixement poblacional dels darrers anys”, ha subratllat la regidora. Tanmateix, cal dir que s’ha produït una lleu frenada, en comparació al 2025, quan la ciutat va créixer de cop en 4.577 nous residents, tot i que és cert que aleshores es va registrar l’increment anual de població més important del que portàvem de segle, superant els ritmes de creixement experimentats als anys previs de la crisi econòmica per l’esclat de la bombolla immobiliària.
En línies generals, la cocapital vallesana continua atraient població, i sumat a les diferents promocions immobiliàries que hi ha en marxa a la ciutat, fa pensar que es que podria arribar a la xifra de 250.000 habitants molt més aviat del que es preveia quan vam iniciar el segle XXI. De moment, des de l’Observatori de la Ciutat no s’ha publicat oficialment el butlletí amb les darreres dades actualitzades de població. L’última nota correspon a octubre de 2025, i concreta que hi ha un 50,8% de dones i un 49,2% d’homes, mentre que l’edat mitjana se situa en els 42,6 anys. Tot i que pot semblar una edat relativament jove, no ho és comparat amb el 2006, quan la mitjana de la població terrassenca era de 39 anys. Per tant, la població s’està envellint.
D’on són els terrassencs?
Pel que fa a l’origen dels terrassencs, s’ha passat del 24,2% de residents nascuts fora de Catalunya però dins de l’Estat, als actuals 13,8%. Això és degut sobretot a la pèrdua d’habitants nascuts a Andalusia i vinguts a Terrassa, que ja suposen un 8,2%, quan fa vint anys eren el 15,8%. Amb tot, el col·lectiu de residents que ha experimentat una progressió més gran és el dels nascuts a l’estranger, que han passat de representar un 12,5% dels empadronats terrassencs l’any 2006 a un 21,7% dues dècades després, duplicant el seu pes en el conjunt de la ciutadania en 20 anys (dels 25.096 terrassencs i terrassenques que l’any 2006 havien nascut fora de l’Estat espanyol als 50.521 l’any 2025; un increment del 101,3%).
En aquí també s’ha produït un canvi en les darreres dues dècades. On abans els nascuts al continent africà suposaven un 44,3% dels estrangers, i un 40% a l’americà, l’any passat, dels 50.521 residents nascuts a l’estranger, la meitat (50,4%) eren americans (del sud o del centre) mentre que un terç eren africans (34,3%). Cal especificar que el Marroc és l’origen del 30% dels nascuts a l’estranger i el 87,3% dels residents del continent africà. Una polarització que no es dona al continent americà, on està molt més repartit. Predominen, això sí, els colombians (8,2% del total), veneçolans (7%) o equatorians (6,9%). El primer asiàtic és la Xina, amb un 2,3% dels residents nascuts fora de l’Estat, i el primer europeu és Romania, amb un 1,9%.
