Aquest divendres, dia 29 de maig, el Ple municipal de l’Ajuntament de Terrassa ha aprovat el nou Pla Local d’Habitatge 2026-2031, i el Pacte Local d’Habitatge. Ho ha fet amb un ampli suport. Només el Partit Popular ha votat en contra del Pla (sí que han donat suport al Pacte), en una decisió que ha causat certa tensió, especialment amb ERC, que ho ha titlat “d’absurditat”. Més enllà d’això, però, els grups s’han congratulat de disposar d’un instrument necessari per posar remei a una de les grans preocupacions de la ciutadania: l’accés a l’habitatge.
El Pla, com ha exposat la regidora d’Habitatge, Lluïsa Melgares, ha de ser clau per arribar al 15% d’habitatge social a la ciutat. Actualment, comptem amb el 7,7%, i l’objectiu és aconseguir impulsar el parc públic fins al 10% de cara l’any 2029. Aquest és l’objectiu més immediat d’una planificació que es fixa ampliar aquests pisos assequibles en 3.857 en els pròxims tres anys, a través de promocions en sòl públic però també en sòl privat, una inversió municipal d’aquí al 2031 de 27,6 milions d’euros i un efecte multiplicador de 113 milions en totes aquestes promocions.
Però la creació de parc públic és només una de les accions que es recullen en aquest Pla, que també contempla la creació d’una finestreta única, la creació d’un equip sancionador específic per a perseguir l’assetjament immobiliari i les males pràctiques en les operacions, o bé una política de rehabilitació del parc envellit.
Els partits comparteixen la diagnosi, amb matisos sobre causes i solucions
Marta Giménez, portaveu del PP, ha estat la primera a intervenir, i qui ha aportat la nota “discordant” del debat. I és que els populars han anunciat que tot i que “compartim la diagnosi i l’esperit del Pla, i coincidim en el fet que l’habitatge és un dels grans problemes de Terrassa, no compartim la resposta i les solucions que en aquest es recullen”. En aquest sentit, el Partit Popular afirma que “s’excedeix amb la regulació, hi ha massa intervenció pública i són mesures que ens han acabat portant a la situació actual”. Per aquest motiu, tot i que sí que han donat suport al Pacte, “perquè ens agrada trobar un espai de diàleg per trobar solucions”, no han donat suport al Pla, “creiem que farà més gran el problema”.
Montserrat Caupena, de Junts, s’ha mostrat satisfeta d’aprovar dos instruments “claus pel present i futur de la ciutat”, especialment, perquè han estat “fruit del treball col·lectiu”. L’agrupació considera que “aquestes mesures ens han de permetre passar de la diagnosi a l’acció”, i ha subratllat la importància d’un acord que ha implicat a tots els agents de la societat, “perquè l’Ajuntament tot sol no pot assumir el repte de l’habitatge”. Caupena ha sentenciat que “parlar d’habitatge és parlar de model de ciutat, on volem que no sigui un factor d’expulsió, sinó un dret real i efectiu”.
També ha recalcat la “feina excel·lent” que s’ha dut a terme en l’elaboració del Pla, Pep Forn, regidor d’ERC, que ha llançat un missatge cap a l’equip de govern en recordar que “aquest Pla ha de servir d’exemple per a la resta de Plans que van més enllà del mandat, on els partits hi hem pogut participar en totes les fases”. Els republicans afirmen que “tenim els reptes i l’estratègia clara, tenim moltes accions per fer, i ara només cal executar-les, i estarem amatents que així es faci i de com es prioritzen”.
Des de VOX, Alicia Tomás, ha argumentat el sentit de vot afirmatiu recalcant que “després de la seguretat, l’accés a l’habitatge és el problema més greu de Terrassa”. Això sí, malgrat el suport al Pla, ha aprofitat per carregar per qui considera que en són els culpables. “No són els especuladors qui han provocat que l’oferta sigui escassa i cara, sinó els partits d’esquerra, que han expulsat els lloguers amb una regulació extrema”. A més d’assenyalar com a responsables “l’increment desmesurat de població. No volem que els espanyols siguin estrangers immobiliaris al seu país”, ha sentenciat.
Per acabar, la portaveu del PSC, Eva Candela, ha lloat un Pla que “és una eina per decidir quina ciutat volem” i per donar resposta a “accedir i mantenir un habitatge digne, la qual cosa s’ha convertit en un element determinant de la pobresa”. Els socialistes manifesten que la diagnosi ha de servir perquè “les polítiques públiques no es facin des de la improvisació i els titulars, sinó a partir de dades i amb objectius concrets”. Per Candela, les bases que han de marcar qualsevol política d’habitatge han de passar per augmentar el parc públic, rehabilitar l’existent, millorar l’eficiència energètica i accessibilitat, i protegir les persones més vulnerables davant l’emergència habitacional. “És un pla necessari i imprescindible, però ara hem de demostrar que no és només una declaració d’intencions, cal ambició i posar en marxa totes les eines per fer-ho possible. Necessitem cooperació i lideratge”.
