Es tracta d’un cas simptomàtic de com es perd habitatge de protecció social, en plena crisi sobre la vivenda a Terrassa i el país, i que té unes dimensions que no només afecten el centenar de persones de dos blocs del carrer de Pau Marsal, al barri de l’Escola Industrial, sinó que s’estenen a uns altres quatre blocs del mateix carrer Pau Marsal i el carrer Wagner perpendicular fins a un total aproximat de 350 persones que hi vivien de lloguer i, ara, es veuen obligades abandonar els pisos per compravenda especulatives de les immobiliàries. En el cas dels blocs 109 i 115 de Pau Marsal, els veïns estan pendents del tanteig i retracte que exerceix una entitat del tercer sector abans que no hagin de marxar d’uns habitatges que es van construir el 1972 com a protecció oficial i el 2022 van perdre aquest caràcter al cap de cinquanta anys.
La història d’aquests dos blocs amb 38 pisos i 8 locals als baixos, que formen part del conjunt de sis blocs construït per l’empresa local GITSA i administrat durant aquest mig segle per Finques Llaberia Puigbò, amb encara dos o tres llogaters d’aquella època amb contracte indefinit però amb la resta amb contractes renovables cada any, es transforma definitivament el 2022. És en aquesta data que els sis blocs amb un total de 114 pisos deixen d’estar sota el paraigua de la qualificació d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), sense arribar a temps pel canvi de llei que el govern de la Generalitat va adoptar el febrer passat perquè els HPO ho fossin permanentment i no entressin al mercat lliure.
La compra de l’Adquisitiva de Inmuebles a través de Finques Llaberia Puigbò
En aquell moment, d’acord amb GITSA, Finques Llaberia va començar a buscar un comprador dels sis blocs d’aquella promoció, que es troba en una estratègica ubicació entre els carrers de Ramon y Cajal, l’avinguda de Barcelona i la carretera de Montcada. Per aquests dos primers de Pau Marsal, el va trobar el desembre del 2024 en L’Adquisitiva de Inmuebles SL, pertanyent al Grupo Vértice que té seus a Madrid, València i Barcelona. Ja el 8 de gener del 2025, els llogaters van començar a rebre comunicacions en les quals els instaven a “comprar el seu habitatge amb un termini de només set dies naturals per respondre”, amb propostes que podien anar de 110.000 a 130.000 euros i, a la vegada, dient-los que “els contractes que vencien a finals del 2025 no serien renovats i que haurien d’abandonar els pisos”, segons un escrit que han fet arribar aquests veïns a MónTerrassa.
“Aquestes comunicacions no incorporaven garanties formals suficients per verificar-ne l’autenticitat”, denuncien, enmig “d’una forta sensació de pressió entre els afectats: comprar l’habitatge en un termini molt reduït o afrontar la possibilitat d’haver de marxar”. De fet, recorden que “el canvi de propietat es va comunicar mitjançant un simple avís enganxat a les portes dels edificis” i que, posteriorment, van rebre “cartes sota les portes indicant un nou compte bancari per ingressar els lloguers”.
En l’escrit dels veïns, es detallen aspectes com més d’un mes sense servei d’intèrfon després d’una tempesta el maig de 2025, manca de substitució del personal de neteja durant els períodes de vacances els estius del 2025 i 2026 o dificultats per contactar amb els responsables de l’administració dels immobles. “Aquestes circumstàncies afecten especialment les persones grans, les famílies vulnerables i els residents amb dificultats de mobilitat”, incideixen els afectats, tot remarcant que tenien la promesa del nou propietari d’instal·lar ascensors per aquests edificis de cinc plantes.
Denúncies d’assetjament i un intent frustrat de negociació
Expliquen que “després de no aconseguir vendre determinats habitatges, la propietat va arribar a oferir nous contractes amb un preu de lloguer que duplicava l’anterior”. És a dir, si fins llavors els lloguers anaven de 350 a 400 euros, la nova propietat els pujava a entre 500 i 550 euros. Segons un membre del Sindicat de Llogateres que els ha atès des d’aleshores, Pol Hermida, “quan s’anuncia la pujada del lloguer dels pisos del cinquanta per cent, es respon col·lectivament, amb una carta dient que l’augment és il·legal i, des de llavors, comença un assetjament als veïns”. Hermida descriu denúncies als jutjats contra un delegat d’escala, que es va acabar arxivant, i problemes de manteniment per part de l’administrador, amb pressions “per deixar el pis a través de mòbils amb números ocults”.
MónTerrassa ha aconseguit parlar amb un responsable de La Adquisitiva de Inmuebles d’aquests primers mesos que prefereix guardar l’anonimat, que corrobora part d’aquestes informacions, però no la intencionalitat de provocar la marxa dels veïns. “Aquesta és una zona tensionada i els lloguers es negociaven entorn els 500 i 550 euros, excepte algunes rendes antigues”, confirma aquest exresponsable del fet que, a la ciutat de Terrassa, s’apliquen uns topalls de lloguer per llei. “La intenció de la promotora era vendre els pisos a través d’hipoteques, o broquers bancaris, per la gent que es volgués quedar al pis”, reconeix, en tot cas, sobre el conjunt de l’operació durant la qual també es va negociar una solució amb l’Institut Català del Sòl.
“Eren uns edificis de segona o tercera generació, que va fer l’avi de l’empresa GITSA”, detalla el mateix exresponsable. “La veritat és que els hi faltava una reforma, perquè la construcció és dels anys setanta i no s’havia fet res des d’aleshores; per això, es va proposar als llogaters que, a canvi d’intentar vendre aquests pisos, es fes una reforma de l’estructura”, segueix relatant. “Es va contractar un arquitecte per fer els plànols, però no es va arribar a un acord per qüestions econòmiques, perquè als llogaters no els concedien les hipoteques”, acaba explicant abans que abandonés La Adquisitiva de Inmuebles.
La venda recent a un grup inversor més gran
La versió dels veïns no coincideix del tot, encara que sí que recorden que es va fer aquest estudi arquitectònic, entre altres coses per la instal·lació dels ascensors. Ja més recentment, una part dels llogaters van descobrir l’agost passat que havien de pagar les mensualitats a l’Agència Tributària espanyola contra la Inquisitiva per un impagament d’Hisenda d’aquesta. Són cinc llogaters en concret, que han de desviar la seva mensualitat per eixugar un deute de més de cent mil euros. Al Registre de la Propietat, els veïns han trobat que La Inquisitiva va presentar una hipoteca sobre l’edifici en garantia d’un préstec de 2,4 milions que havia rebut per comprar els dos blocs. El cost de la compra en el seu moment, de totes maneres, es calcula que va ser el doble.
Per aquest motiu, La Inquisitiva decideix aquest mes d’octubre posar un anunci als portals immobiliaris Idealista i Pisos.com venent els dos blocs per 3.750.000 euros, amb una superfície total de 3.682 metres quadrats. L’anunci, encara present a data del 27 d’octubre, ressalta que és “una inversió amb una rendibilitat aproximada del 6%”. Uns anuncis que els veïns denuncien que incorporen “fotografies de l’interior d’habitatges ocupats, fetes inicialment per a un estudi arquitectònic, sense que els residents haguessin autoritzat expressament la seva utilització comercial”.
Tanteig i retracte i possibilitat de constituir-se en cooperativa
Simultàniament, s’ha conegut que, efectivament, La Inquisitiva té un compromís de venda dels dos blocs amb un altre grup més gran del qual no s’ha facilitat el nom per 2.719.040 euros, però sense incloure els 8 locals comercials, que suposa un preu per 37 habitatges -només n’hi ha un que s’ha venut anteriorment- de 73.487 euros cadascun. Ho confirma la regidora de Promoció Pública d’Habitatge de l’Ajuntament, Lluïsa Melgares, que revela que “aquests edificis del carrer Pau Marsal 109 i 115 de Terrassa es troben actualment publicitats per a la seva venda de forma conjunta a través del portal de la Generalitat de Catalunya relativa a l’exercici del tanteig i retracte”.
Aquesta possibilitat que s’ofereix a les administracions i associacions del tercer sector per igualar l’oferta i quedar-se els dos blocs passa, en aquests moments, perquè La Dinamo Fundació aconsegueixi el quòrum suficient dels veïns per acompanyar-los en la constitució d’una cooperativa de vivenda en cessió d’ús. Dimarts de la setmana passada ja es va produir una reunió i, a l’espera d’un estudi de viabilitat, els llogaters podrien passar a ser-ne propietaris durant 75 anys amb una aportació inicial de 4.000 a 8.000 euros i una quota mensual de 525 euros, que inclouria també la reforma dels immobles. En aquest sentit, l’Institut Català de Finances ofereix un préstec d’ajuda al 2,3% fix.
L’Ajuntament confia en un futur fons específic de la Generalitat
Melgares, tot i això i davant del fet que la constitució de la cooperativa sigui inviable, també revela que el dilluns de la setmana passada va participar en una reunió amb la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, i la secretària d’Habitatge, Lídia Guillén, en què “van informar de la dotació d’un fons específic de 25 milions d’euros per portar a terme les mesures de protecció residencial que els actuals reials decrets llei estableixen i entre les quals es trobarien també l’adquisició d’immobles”, comenta la regidora sobre aquests decrets que, malgrat la dissolució de les Corts per les eleccions del 29 de novembre, es poden aprovar abans del 7 de novembre en Diputació Permanent.
“Nosaltres no tenim pressupost per comprar”, admet Melgares sobre la demanda que els hi ha fet el Sindicat de Llogateres per aquests dos blocs, i que havia fet sense èxit també pels altres quatre. Però la regidora insisteix sobre la creació d’aquest nou fons. “Nosaltres, des de l’Ajuntament, farem la petició que la Generalitat els adquireixi”, afirma.
Desnonaments a Pau Marsal 94 i Wagner 117, 121 i 129
Sobre la situació de desprotecció a la qual s’enfronten els llogaters de Pau Marsal i Wagner, la responsable municipal fa saber que “a través del servei de Polítiques Socials d’Habitatge, s’està mediant amb diferents veïns des de l’any 2025 que van sol·licitar suport per parlar amb el fons propietari de l’edifici per aconseguir la renovació dels contractes d’arrendament”. Aquestes actuacions, en tot cas, no han impedit que en els darrers mesos s’hagin produït tres desnonaments als altres quatre blocs, amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra, segons té constància el Sindicat de Llogateres. Un quart als dos blocs de Pau Marsal es va aconseguir parar. “Amb els nous decrets antidesnonaments, aquests s’haurien d’aturar”, confia Melgares sobre la prohibició prevista fins al 2030 si no hi ha alternativa residencial.
El cas del bloc de Pau Marsal 94, just davant d’aquests altres dos que resisteixen, i els de Wagner 117, 121 i 129 és molt més cru. Actualment, els veïns expliquen que estan mig buits del total de 76 pisos existents. La raó és que Finques Llaberia Puigbò va canviar d’estratègia i aquests altres els està venent de forma individual. La capacitat de defensa col·lectiva dels llogaters també és menor, com també de la quinzena de locals dels baixos.
“Hem de marxar el mes de novembre”
“Al carrer Wagner és diferent perquè els pisos s’han venut a particulars i hem d’anar fora aquest any”, ens confessa una dona afectada per aquesta operació que vol conservar al seu torn l’anonimat. “La meva família fa més de deu anys que viu al pis i nosaltres marxem aquest novembre”, explica afligida pel desenllaç, tot i que manté la lluita per la seva tieta de 65 anys que viu als dos blocs de Pau Marsal on encara hi són tots els llogaters.
“La situació ens genera molta angoixa i incertesa”, transmet de la seva tieta. “Fa por pensar que, d’un dia per l’altre, et poden fer fora de casa teva simplement perquè un fons voltor ha comprat el pis on portes vivint tota la vida”, denuncia. “Personalment, fa més de dotze anys que visc en aquest pis, però hi ha famílies que hi porten molts més anys”, emfatitza. “No estem parlant només d’habitatges, sinó de les nostres llars, dels nostres records i de tota una vida construïda aquí”, fa saber d’aquestes altres famílies que són a Pau Marsal 109 i 115.
“De moment, no hem arribat a l’episodi de protesta”
En el seu cas, un dels delegats d’aquests dos blocs, Daniel Capella, taxista a Terrassa, sí que parla obertament de la situació que viuen en aquests dos blocs i que, a hores d’ara, desconeguin quin és el propietari a qui s’han de dirigir. “Els pisos són d’un inversor sense comunicació per temes de manteniment”, lamenta. “Tenim actualment la porta d’entrada trencada del 109 i està documentat per posar una denúncia als serveis municipals de Consum per incompliment de les obligacions de la propietat”, recalca. “El problema és el fons inversor que s’ho ha quedat, que desconeixem qui és i el poder econòmic que té en comparació amb L’Adquisitiva”, deplora Capella que detalla que el seu pare va llogar la vivenda a Finques Llaberia el 1975 i que, actualment, hi segueix vivint amb la seva mare.
Aquest veí també té llogat un dels locals dels baixos per utilitzar-lo com a punt de recàrrega del seu taxi elèctric. “Després de vèncer el meu contracte amb Llaberia vaig renovar amb L’Adquisitiva doblant-me el preu i, ara, pagant a Hisenda el lloguer”, recorda com a resultat dels impagaments de la propietària. “Vull anar-me del local, tot i tenir-lo a sota de casa, perquè és massa car per només ser un garatge-traster”, avança d’una futura decisió i d’uns locals que La Adquisitiva espera vendre per 100.000 euros. Mentre això no passa, per això, Capella aixeca el to sobre la futura estratègia dels veïns tot dient que “de cara a l’Ajuntament o la Generalitat, tot pot escalar”. “De moment és informatiu i no s’ha arribat a l’episodi protesta”, adverteix.
MónTerrassa ha tractat de posar-se en contacte amb els responsables de L’Adquisitiva de Inmuebles i amb Finques Llaberia Puigbò, sense obtenir de moment resposta. D’altra banda, els veïns dels blocs Pau Marsal 109 i 115 tenen una web on denuncien la seva situació.
