L’ajuntament de Terrassa ha aprovat aquest dimarts les ordenances fiscals i els pressupostos per al 2027, amb l’abstenció com l’any passat del PSC que ha permès a l’equip de govern de Jordi Ballart en minoria de tirar endavant els comptes. En el cas d’ERC, al revés del 2025, el grup s’ha abstingut en les ordenances però ha votat en contra dels pressupostos. Els grups de Vox i el PP s’han oposat tant en un dictamen com l’altre. Aquests pressupostos s’eleven a 283,6 milions d’euros -17,8 milions més que els del 2026-, amb 11,5 milions d’inversió, i que es converteixen en 367 milions amb les societats municipals. En any d’eleccions municipals, el maig que ve, el govern ha decidit per al pròxim exercici congelar els impostos.
L’aprovació dels comptes ha estat possible gràcies a l’acord entre l’equip de govern i el grup socialista, encapçalat en les negociacions per l’alcaldable Javi García. El regidor ha detallat les esmenes en habitatge, manteniment de l’espai públic, seguretat, neteja i mobilitat, que han comptat amb el suport de l’executiu local com a conseqüència d’aquesta negociació. “El PSC fa un exercici de política útil”, ha justificat García per aquest acord que facilita els pressupostos per segon any consecutiu sense arribar a votar-hi a favor, amb la mirada posada en la cita electoral d’aquí a mig any.
“Són mesures que considerem coherents i complementàries amb el nostre mandat i contribueixen a enfortir els comptes”, ha defensat per la seva part la tinent d’alcalde de Serveis Generals, Laura Rivas. En el seu cas, la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació, Meritxell Lluís, portaveu de Junts per Terrassa, ha manifestat que les aportacions del PSC el seu grup les consideren “com a pròpies”.
El distanciament amb ERC i el rebuig a les esmenes del PP i a la totalitat de Vox
En el debat, s’ha posat en evidència aquest precari equilibri entre ambdues bandes, que ajorna uns mesos la batalla electoral a nivell municipal. I també s’ha visibilitzat l’allunyament progressiu entre l’equip de govern i el seu antic soci de govern ERC, que se’n va anar l’octubre del 2024 deixant en minoria l’executiu. S’ha vist en les vuit esmenes republicanes rebutjades per aquest executiu i que la seva portaveu, Ona Martínez, ha qualificat de necessàries per no només “gestionar”, sinó també “per atrevir-se a transformar” la ciutat. Des del govern, Rivas li ha respost que aquestes mesures no “són viables” econòmicament, tot i dir-ne “compartir l’esperit”.
Anteriorment, s’ha rebutjat també l’esmena a la totalitat de pressupostos del grup de Vox. La seva cap, Alicia Tomás, s’ha queixat de no haver estat convocats per negociar aquests comptes i ha considerat que es tracta “d’uns pressupostos no de futur, sinó de decadència”. Les nou esmenes del Partit Popular, presentades per la seva portaveu, Marta Giménez, i que comprenien temes de seguretat, manteniment i promoció econòmica, tampoc han prosperat. Giménez ha reclamat alhora una pressió fiscal “regular i moderada”, criticant el criteri en l’impost de l’IBI, que considera impedeix el creixement del parc immobiliari per part de la iniciativa privada. Sobre les esmenes als pressupostos, Rivas li ha contestat que “serien inaplicables”.
Inversions en l’espai públic, equipaments i projectes estratègics
Des de l’equip de govern, es destaca que aquests nous pressupostos tenen com a grans prioritats la millora i el manteniment de la ciutat, l’atenció a les persones i l’impuls de l’activitat econòmica i la competitivitat. Per poder-ho finançar, el 54% provenen d’impostos, taxes i preus públics (152,2 milions) i el 46% de l’aportació de les altres administracions (131,3 milions), amb un accentuat increment de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE), que el PSC ho situa en més de 14 milions d’euros. L’executiu calcula que es tracta d’un 8,8% més, tot i que adverteix de la incertesa política donada la convocatòria de les eleccions generals del pròxim 29 de novembre.
Els 11,5 milions d’euros en inversió són menors als 17,8 milions per al 2026 i que l’equip de govern justifica perquè s’ha ajornat la partida prevista per a Can Parellada que la Generalitat no va incloure en el seu primer Pla de Barris, però que s’espera que entri en la segona convocatòria que s’ha d’anunciar en les pròximes setmanes.
D’aquestes inversions, 2,3 milions es destinen a actuacions de millora i renovació de l’espai públic: construcció de nous murets a les Borges Blanques (Les Arenes) i a la plaça de Canjayar (Poble Nou), redacció del projecte d’urbanització del portal de Sant Roc, creació d’un nou espai per a la guingueta del trenet de Vallparadís, renovació de la pista de bàsquet i dels camins de la plaça de Can Tusell, habilitació d’una nova àrea de lliure circulació de gossos al parc del Nord, redacció dels projectes de rehabilitació dels ponts de Mossèn Perramon (Les Fonts) i Salamanca (Torre-sana), cofinançament de nous camins pedalables en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i redacció de la segona fase del projecte de la plaça Immaculada (Ègara).
Quant a projectes estratègics, s’inclouen l’impuls al projecte de millora del Recinte Firal, la continuació de les actuacions a la Seu d’Ègara, el desenvolupament dels projectes vinculats al Vapor Ros i al nou Vapor Lila i els treballs de recerca d’un solar per a la futura comissaria de la Policia Municipal. També hi ha aportacions per al desenvolupament del Parc Audiovisual de Catalunya, la millora dels equipaments educatius i la creació de la nova escola bressol El Vallès, a la Cogullada.
Finalment, en l’àmbit esportiu estan previstes millores a les instal·lacions de l’Atlètic Sant Joan (Les Fonts), avançar en el cobriment de la pista esportiva de Les Arenes, impulsar un nou projecte per dotar d’infraestructures l’Estadi Martí Colomer d’hoquei herba, continuar la pavimentació de la pista del pavelló de la Maurina, així com obres a la façana de la pista coberta de Can Jofresa, la renovació dels vestuaris de l’antiga pista d’atletisme i la substitució del tartan de l’actual.
