Cada matí, després de la dutxa, es repeteix la mateixa escena. La tovallola acaba tirada al terra del bany. O potser penjada a la maneta de la porta. O amuntegada sobre una cadira que no hauria de ser allà. I sí, ja sabem què penses.
Et sents malament? Creus que ets una persona desordenada sense remei? Segurament ja t’han dit mil vegades que has de ser més organitzada. (A nosaltres també ens passa, no et preocupis).
Però, què passaria si et diguéssim que aquest gest quotidià, que tant t’avergonyeix o t’irrita dels altres, amaga un secret fascinant del teu cervell? La psicologia té la solució a la teva culpa. I no, no ets desordenada.
Un estudi psicològic pioner ha revelat que aquesta conducta, lluny de ser un signe de caos, pot respondre a una lògica funcional del cervell. És més una característica de la personalitat que un error imperdonable. El nostre cervell busca simplificar tasques repetitives.
La revelació definitiva: el desordre com a motor creatiu
La psicòloga Kathleen Vohs, de la Universitat de Minnesota, és una de les figures clau darrere d’aquesta revelació. La seva recerca, publicada a la prestigiosa Psychological Science, va capgirar les nostres nocions sobre l’ordre i el desordre.
Imagina’t això: la doctora Vohs va dividir els participants en dos grups. Un grup treballava en una habitació escrupolosament organitzada, amb tot al seu lloc. L’altre grup, en canvi, va ser assignat a un espai amb objectes fora de lloc i un ambient menys estructurat. Després, els va demanar que realitzessin diverses activitats.
Els resultats van ser sorprenents i van canviar la nostra percepció. Les persones en els ambients desordenats no només van generar idees més creatives, sinó que també van mostrar una predisposició més gran a triar opcions noves enfront d’alternatives convencionals. (Sí, nosaltres també vam al·lucinar).
Això vol dir que un ambient endreçat pot portar-nos a comportar-nos segons les normes. En canvi, un espai menys estructurat afavoreix un pensament més lliure. Sense les limitacions de les convencions establertes.
Per què la tovallola al terra no et defineix
Deixar la tovallola molla tirada després de dutxar-te pot semblar una prova irrefutable de desorganització. Però la recerca de Vohs suggereix una cosa molt diferent. Potser l’ordre extrem no és una prioritat en la teva rutina diària. I això no és dolent.
La comoditat en un ambient menys estructurat pot estar connectada amb una major facilitat per allunyar-te de les respostes convencionals. Per pensar en alternatives diferents. No totes les persones que deixen la tovallola al terra són geniüdes creatives, òbviament.
Però aquesta investigació ens permet entendre per què tolerar un cert nivell de desordre no és incompatible amb una personalitat organitzada en altres àmbits. És una solució a la teva autoexigència.
El vincle ocult amb la teva personalitat
Els especialistes coincideixen que la relació amb l’ordre no és universal. Algunes persones necessiten entorns impecables per concentrar-se. Altres, en canvi, es mouen amb comoditat entre objectes fora de lloc.
Aquest segon grup, que tolera millor els ambients desordenats, pot mostrar una major capacitat per generar idees originals. Per a mi, aquest és un canvi de paradigma en com veiem la productivitat i la creativitat.
Aquesta forma de relacionar-se amb l’entorn s’associa amb característiques molt interessants. Parlem de la creativitat inherent. De l’obertura a noves idees. També d’una major flexibilitat en el pensament. Una menor necessitat de seguir convencions estrictes. I, per descomptat, la comoditat davant d’ambients menys estructurats.
Així que la pròxima vegada que vegis una tovallola tirada, ja sigui la teva o la d’algú altre, pensa-hi. Potser no és un simple oblit. És un petit senyal que el nostre cervell pot estar operant amb una lògica sorprenent.
El nou paradigma: el desordre funcional
Aquesta revelació és imprescindible per entendre millor el nostre propi comportament. També per deixar de jutjar tan durament els hàbits dels altres. El que sembla un caos pot ser, en realitat, una manifestació de processos cognitius més complexos i, en certs casos, més beneficiosos.
És el secret que ningú t’havia explicat. El nostre dia a dia, ple de petites coses com tovalloles tirades, pot dir-nos molt més del que imaginem sobre el nostre món interior. (I sobre el nostre potencial creatiu).
Així que ja ho saps. La propera vegada que et trobis amb una tovallola al terra, ja no serà un motiu de vergonya. Serà un recordatori que la teva ment podria estar treballant de formes que només ara comencem a comprendre.
No subestimis la potència del teu cervell. I si ets dels que deixa la tovallola on cau, potser el teu subconscient està treballant en alguna cosa gran. Qui ho diria, veritat?
