Ens ha passat a totes, oi? Aquell moment en què els records dolços o fins i tot amargs del passat es converteixen en la nostra brúixola emocional, una àncora invisible que ens impedeix avançar. És una trampa subtil, però demolidora, que moltes vegades ni tan sols detectem.
Però, què passa realment quan la nostra felicitat es queda empresonada en el que va ser? Quina és la conseqüència real d’aquesta mirada constant enrere? El reconegut psicoanalista Gabriel Rolón ens llança una advertència que no podem ignorar.
Rolón és categòric: «La vida perd el seu significat si la felicitat s’ancora en el passat». Aquesta frase, dita per una de les veus més respectades en el camp de la psicologia moderna, ressona com un crit d’alarma, un toc d’atenció per a totes les que sentim que una part de nosaltres viu en temps pretèrits.
Pensem-hi un moment. Quan la nostra alegria més autèntica depèn d’una experiència ja viscuda, d’un èxit que no tornarà exactament igual, o d’una persona que ja no hi és, estem construint la nostra realitat sobre fonaments molt inestables. (I sí, ens dol admetre-ho, però és la veritat). És com intentar viure una vida plena mirant constantment pel retrovisor. Ens perdem el paisatge que tenim davant, el que està passant just ara, davant dels nostres ulls.
No podem permetre que el passat, per bonic que sigui, ens robi el present. La nostra capacitat de ser felices és aquí i ara.
Aquest fenomen, lluny de ser una simple nostàlgia innocent, pot convertir-se en un llast invisible. La psicologia ens ensenya que el cervell humà té una tendència natural a recordar amb més intensitat els moments positius (el que coneixem com a biaix de la positivitat retrospectiva) o, paradoxalment, a revisitar traumes no resolts. Rolón ens avisa que ancorar la felicitat en aquests records, sense una connexió activa amb el present, és sinònim de desconnexió vital.
La trampa de la felicitat retrospectiva
El perill real rau en la idealització. Recordem un passat perfecte, sovint oblidant les dificultats o els moments menys brillants. Aquesta visió distorsionada ens fa sentir que el present mai estarà a l’altura, que res pot igualar aquells «temps daurats». (I és clar que el nostre món actual, amb la seva velocitat i incerteses, pot fer-nos sospirar per una època més simple).
Aquesta trampa ens impedeix apreciar el que tenim, les petites alegries quotidianes, els nous reptes i les oportunitats que sorgeixen constantment. És un error comú creure que la felicitat és una meta fixa en el temps, un punt al qual vam arribar i d’on vam ser desallotjades. Però la vida, com una onada, no s’atura mai; està en constant moviment i nosaltres amb ella.
Si la nostra única font d’alegria és un «abans» idealitzat, estem negant-nos la possibilitat de construir un «ara» i un «després» igualment, o fins i tot més, gratificants. Ens estem tancant a l’experiència, a la sorpresa, a la capacitat de reinventar-nos. (Una habilitat que, entre nosaltres, és més necessària que mai en aquest món boig).
Activar el “mode present”: la solució definitiva
Però atenció, perquè la reflexió de Rolón no és un missatge de desesperança, sinó una crida a l’acció. El fet que reconegui aquest problema ja és el primer pas per trobar la solució. No es tracta de negar el passat, ni d’oblidar els moments bons, sinó de no permetre que es converteixin en l’única mesura de la nostra felicitat.
Comencem a entrenar la nostra mirada per capturar el que passa aquí i ara. El simple fet de parar atenció a una conversa, al sabor d’un cafè, a la textura d’una tela o a la melodia d’una cançó pot reconnectar-nos amb el present. Aquesta pràctica, que sovint es relaciona amb el mindfulness, és una eina imprescindible per a la nostra salut mental.
El secret no és esborrar el passat, sinó usar-lo com a rampa de llançament, no com a presó.
Rolón, amb la seva perspectiva tan lúcida, ens convida a viure una vida amb sentit, i això només és possible si la construïm dia a dia, amb els materials que el present ens ofereix. No és un truc fàcil, requereix esforç i consciència, però l’estalvi en patiment i la solució a la desconnexió emocional són immensos.
El dilema de la generació actual
Aquest missatge de Rolón connecta de ple amb una de les grans angoixes de la nostra època. Vivim en una societat que ens bombardeja constantment amb imatges idealitzades de vides perfectes (sovint basades en èxits passats glorificats a les xarxes socials) o que ens projecta cap a un futur incert i ple de reptes. Poc espai per al present més pur i autèntic.
La pressió per assolir, per comparar-nos, per revifar velles glòries o per anticipar-nos al que vindrà, ens allunya de la senzillesa del moment actual. El psicoanalista ens recorda que la veritable satisfacció no està en la repetició del passat ni en la persecució obsessiva del futur, sinó en la capacitat de trobar significat i alegria en el camí, en cada pas.
No esperem que el temps ens passi per davant i ens adonem que hem deixat escapar les oportunitats d’avui per una nostàlgia que ens encadena. El moment d’actuar és ara. El passat ja ha passat, el futur encara no ha arribat. L’únic que tenim és aquest instant. (I és prou potent, si sabem mirar-lo).
Aquesta és una veritat oculta a plena vista, un d’aquells secrets que la vida ens crida a cada moment. El món digital ens porta a una velocitat frenètica, però la nostra ment necessita un anclatge. Que aquesta reflexió de Gabriel Rolón sigui el vostre definitiu senyal per reorientar la vostra felicitat cap on realment importa.
No hi ha un demà garantit per corregir el que no fem avui. Si realment volem una vida amb sentit, amb plenitud i amb autèntica felicitat, hem de començar a construir-la amb les pedres del present. I tu, en quin moment de la teva vida decideixes viure?
