Aquest dia, un de març, ens ha deixat una d’aquelles persones entranyables, que no oblidarem mai, i com diu algú, patrimoni de la ciutat.
Com és evident ha rebut medalles, reconeixements, l’artista en majúscules, compromès políticament i socialment, sempre disposat a ajudar i col·laborar. Però al marge de tots els mèrits artístics i culturals, el major d’aquests, és que era una bona persona, i aquest encara que simple, és el mèrit més gran que se li pot fer a una persona, tota la resta és un embolcall.
Els que el vàrem conèixer sabíem que sempre el trobaríem disponible per a col·laborar, ajudar i trobaríem també el seu sentit crític i compromès davant dels problemes d’una societat injusta, miserable i forjada en la misèria i la
injustícia.
Sempre compromès i lligat a Cuba i la seva revolució, per mitjà de l’Associació d’Amics amb la revolució cubana, que li va comportar fortes crítiques durant anys per part dels intolerants, i que no li feien perdre la son, com deia. Ell tenia una ferma convicció per la justícia i contra la misèria d’un món injust que calia canviar.
El recordo en diferents etapes, quan els anys vuitanta li vaig demanar en nom de l’AVV Barri Segle XX, que ens fes una obra seva a la façana del local vell, i sense dubtar-ho ho va fer, i aquella obra és el que va servir per al logotip de l’entitat. En la inauguració del Casal de Barri del Segle XX, li vaig demanar que fes diferents exposicions d’algunes de les seves obres, i així ho va fer. Per tant, la nostra entitat sempre el va considerar un veí més, i en algunes converses mantingudes amb ell, vaig veure una gran persona disposada a ajudar i un gran ciutadà de fortes conviccions republicanes.
També li agradava ser reconegut i un bon servidor a la cultura, que considerava que havia de servir per a formar persones sensibles i convençudes, on l’art era una eina de canvi i transformació. La seva gran obra forjada al llarg de molts anys, perviurà, però el més important, és aquesta concepció de l’art i la cultura que el feia un militant per a canviar la societat des de les seves possibilitats i eines.
Un moment crític en la seva llarga vida, va ser la pèrdua de la seva companya de tota la vida, la Maria Dolors, un cop que el va afeblir. Molts recordem als dos presents en molts actes i activitats, i la força dels dos, els feia presents, únics.
Molts el recordarem, farem grans elogis que mereixia, la mort com a contraposició a la vida, sempre arriba, quan menys ho esperes, per tant, hem perdut una bona persona, que ens ha deixat el seu llegat artístic perquè la
ciutat no l’oblidi, però per a mi, el més rellevant és la persona, el seu comportament al llarg de la vida, el seu compromís cívic, i això no ho hem d’oblidar, és el millor homenatge i record que li podem fer, adéu, bona persona i
ciutadà del món.
Algun dia aquella utopia en què creies, deixarà de ser-ho, i serem millors en una societat justa on els drets de les persones siguin allò que vas desitjar i pel que vas lluitar.
I encara que no era el teu barri, sempre t’hi vàrem considerar, tal com moltes vegades et vaig expressar, i la teva petjada ens vas deixar, un fort agraïment, i que la ciutat sigui agraïda i et faci un merescut record i homenatge, un més, però el més sincer, i allà on estiguis no t’oblidaré, company.
Llegeix més:
Ha mort “El Suri”, una institució en el món cultural de Terrassa“
Santi Rius ha aprofitat per fer el seu petit homenatge a la figura recordant una petita entrevista que li va fer.
El fotoperiodista Cristóbal Castro ha volgut dir adéu al Suri amb un recopilatori de fotografies simpàtiques i curioses de l’artista.
Domènec Ferran: “Un trosset compartit de l’art del Suri”
Salvador Pérez: “Estimat record per ciutadà Suri”
Les piulades de condol per la mort del Suri
La capella ardent del Suri
