Avui ens ha deixat el Suri i com que aquests dies he ajudat a elaborar un llibret sobre records del barri de Ca n’Aurell (que aviat presentarà l’Associació El Llibre de la Vida) i en aquest hi havia una petita entrevista a l’artista Floreal Soriguera, us la comparteixo com a homenatge a una persona que crec que la ciutat no ha reconegut prou tot el que ens ha aportat.
L’entrevista diu així:
Soc en Floreal Soriguera i vaig néixer a França, a la Bastida.
El pare no va voler anar a la mili i es va exiliar a França i allí es va casar. Posteriorment, vàrem tornar a Terrassa quan jo tenia set anys i vam anar a viure a Ca n’Aurell.
Vaig anar a l’escola del carrer de sant Genis on hi havia l’Ateneu Llibertari i tenia un professor que es deia Campa, que li agradava molt pintar.
Quan anava a l’escola un professor em va ensenyar dibuix i em va motivar molt. Al cap de 14 anys vaig anar a l’escola Industrial on el professor Cèsar Cabanes em va ensenyar a dibuixar. Als 25 vaig fer un examen per a poder entrar a l’escola de Belles Arts de Barcelona on vaig poder perfeccionar i aprendre noves tècniques a més de poder fer moltes amistats. Ara recordo que allí també vaig aprendre escultura.
A l’escola industrial va ser on vaig conèixer a la Maria Dolors Duocastella, que llavors feia de model de dibuix i de la que em vaig enamorar fins al punt que després esdevingué la meva esposa.
Vaig muntar una empresa amb altres 3 pintors que es deia Elsa i per sort alguns clients ens demanaven que pintéssim algun dibuix en alguna habitació de la casa. Majoritàriament, pintàvem fàbriques i cases, però també vàrem participar en pintar la Mútua nova, el convent de les monges Josefines i el centre Social, entre d’altres. Elsa va ser la primera empresa de decoració de Terrassa i vàrem portar els primers papers pintats per a les parets.
També vaig tenir una adrogueria que estava ubicada on ara hi ha el centre cívic Montserrat Roig i posteriorment s’ho va quedar l’Antonio Luque. Cada any feia exposicions als Amics de les Arts i a l’Ateneu Barcelonès.
Al carrer Arquimedes tenia el meu estudi i una escola de dibuix. I posteriorment també al carrer Faraday. Actualment també té un petit estudi al pis del carrer Salvà.
Sempre m’he estimat molt el meu barri i vaig ser l’impulsor de l’Associació de veïns de Ca n’Aurell i l’any 1975 en vaig ser el president i la Dolors m’ajudava assistint als plens municipals per a demanar millores pel barri.
Amb la parròquia de la sagrada Família, mentre hi havia en mossèn Dasquens hi va haver molt bona relació.
Llegeix més:
Ha mort “El Suri”, una institució en el món cultural de Terrassa“
Santi Rius ha aprofitat per fer el seu petit homenatge a la figura recordant una petita entrevista que li va fer.
El fotoperiodista Cristóbal Castro ha volgut dir adéu al Suri amb un recopilatori de fotografies simpàtiques i curioses de l’artista.
Domènec Ferran: “Un trosset compartit de l’art del Suri”
Salvador Pérez: “Estimat record per ciutadà Suri”
Les piulades de condol per la mort del Suri
La capella ardent del Suri
