En aquest nou episodi del monogràfic dedicat a la Seu d’Ègara parlarem amb una de les figures claus a la nostra ciutat per fer més internacional i donar-li encara més prestigi a aquest conjunt monumental. Carles Sánchez Márquez és el Director de la Candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment, també hi exerceix com a professor associat. Ningú millor que ell per explicar-nos perquè és tant important aquest reconeixement de la UNESCO, quins passos s’estan fent per aconseguir-ho i també descobrirem quin és el seu racó preferit.
En quina fase ens trobem del procés de la candidatura? I quin és el calendari previst?
L’any 2019 vam fer un pas transcendental: la Seu d’Ègara va entrar a la llista indicativa de l’Estat espanyol, un pas previ imprescindible per ser candidata a Patrimoni Mundial. La llista indicativa és un inventari de monuments que cada país té la intenció de proposar, en un futur, per la seva inscripció definitiva. Cada any l’Estat presenta a la UNESCO un monument d’aquesta llista. Tanmateix, abans s’han de presentar les propostes definitives a la Generalitat, que eleva les candidatures catalanes al Consejo del Patrimonio Histórico del Ministerio de Cultura.
Un cop assolida la primera fita (llista indicativa), ens vam posar a treballar en el full de ruta, un pla d’acció pels propers anys, amb tot allò que creiem que cal dur a terme perquè la Seu d’Ègara sigui finalment declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. Fins el 2025 s’intensificarà la recerca científica, es faran jornades i un congrés, anirem a explicar el projecte als barris i a les escoles, i es promourà la participació de la ciutadania. Crec que plantejar un pla de treball a cinc anys vista és un horitzó raonable, tenint en compte que altres llocs, com per exemple Tarragona o Conca, van tardar set i vuit anys en ser proclamades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Soc ben conscient de que vivim un moment de gran turbulència i no es tolera l’espera: volem resultats immediats. Però hi ha projectes que requereixen temps, esforç i paciència. Els petits passos, amb el temps, produeixen grans resultats.
Hi ha optimisme?
L’optimista és aquell que fa tot el possible perquè passin les coses que desitja. Crec que el gran esforç que estem fent per projectar al món la Seu d’Ègara tindrà recompensa. Les coses bones arriben pel treball i no per una qüestió de sort. Hem de ser seguir apassionadament fidels a la nostra meta. No obstant això, també hem d’acceptar que vivim en una època convulsa i la competència és ferotge. En el cas de que no assolim l’objectiu, amb totes les accions previstes haurem contribuït a posar la Seu d’Ègara al mapa del món. Sigui quin sigui el resultat, la missió estarà complerta.
Faci’ns una pinzellada de les principals accions que es duran a terme a curt i mig termini.
A curt termini, una efemèride molt important és la celebració de l’Any Becket 2021, que commemora el 850è assassinat de l’arquebisbe de Canterbury, Tomàs Becket. A Terrassa conservem les pintures romàniques més antigues amb la representació d’aquest assassinat. Per aquest motiu, s’ha dissenyat un programa cultural molt heterogeni, amb una programació oberta a tota la ciutadania que inclou concerts, visites guiades, xerrades, tallers infantils i tallers de lectura, entre d’altres activitats. Durant el 2021 també estrenarem una nova pàgina web de la Seu d’Ègara i explicarem el projecte de candidatura a les escoles i als barris. És essencial que la ciutadania s’involucri en aquest projecte. A llarg termini, durem a terme accions cada any per enfortir la candidatura: recerca científica, publicacions i un simposi internacional l’any. Les idees no valen res sinó s’activen amb accions persistents.
Perquè és important per a Terrassa aconseguir el reconeixement de la UNESCO?
Obtenir el reconeixement de la UNESCO és un objectiu darrere del qual hi ha una missió: posar en valor el nostre patrimoni i preservar-lo. La Seu d’Ègara és el monument més excepcional que tenim a la ciutat. Un tresor amb més de 1500 anys d’història. Hem de protegir-lo, cuidar-lo, visibilitzar-lo encara més a la ciutat, i també internacionalment. Ciutats com Tarragona, Còrdoba, Granada o territoris com la Vall de Boí han esdevingut un referent internacional a través del seu patrimoni. Obtenir el distintiu UNESCO projectaria Terrassa al món i seria immensament beneficiós per la ciutat.
Què canviaria a la Seu d’Ègara i què suposaria per a la ciutat (econòmic, social, cultural, turisme…) aquest reconeixement?
La declaració com a Patrimoni Mundial de la UNESCO contribuiria en gran mesura a la protecció del monument. D’altra banda, també suposaria un impuls molt important pel desenvolupament socio-econòmic de la ciutat: no podem oblidar que el patrimoni també genera riquesa i recursos a través del turisme. Un revulsiu econòmic que pot ajudar a crear negocis.
Un exemple molt significatiu de la transformació que suposa per un territori el reconeixement de la UNESCO és el cas de les esglésies romàniques de la Vall de Boí. Abans de la declaració visitaven les esglésies de Boí al voltant de 30.000 visitants a l’any. Ara, després de la declaració com a Patrimoni Mundial de la UNESCO (l’any 2000) la Vall de Boí té 130.000 a l’any i el territori disposa de 2.800 places d’allotjament. Tanmateix, ens hem de treure del cap la creença que l’objectiu principal és guanyar diners. La declaració d’un conjunt com a Patrimoni Mundial de la UNESCO també millora notablement la percepció simbòlica del monument per part de la ciutadania. És una via per fomentar la identitat local, el sentit d’orgull i de pertinença. En relació a aquesta idea, per mi el “sentit de pertinença”, és a dir, la satisfacció que obté una persona quan se sent part integrant d’un lloc, és una de les claus d’aquest projecte. Volem que els terrassencs i les terrassenques s’enorgulleixin del seu patrimoni i de pertànyer a aquesta ciutat. Això és la construcció d’identitat.
Quin és per vostè el gran valor de la Seu d’Ègara? El que en diríem els punts forts que la fan candidata ideal per a la UNESCO.
L’element més excepcional que tenim són les pintures que decoren els absis de Santa Maria i Sant Miquel, i el retaule mural de Sant Pere. Les pintures són un testimoni únic de l’art cristià del segle VI, i un exemple excepcional dels contactes i intercanvis artístics que es van produir entre pobles de la Mediterrània en aquest època. Encara que pugui semblar sorprenent, les pintures de Terrassa presenten una sèrie de semblances amb manifestacions artístiques de l’Orient mediterrani (Síria, Grècia, L’Egipte copte). Moltes d’aquestes obres s’han perdut, de manera que Terrassa ens permet saber com era la cultura visual i artística del segle VI. En aquest moment la costa mediterrània d’Hispània conjugava la presència de la població local, amb els visigòtics i el bizantins, molt ben establerts al sud de la Península i Balears des de l’any. Per tant, és lògic que es produïssin contactes i influències amb l’Orient
mediterrani. Es tracta d’un relat -el contacte i influència entre cultures- que té una gran vigència en la nostra realitat contemporània.
Si parlem de singularitats, el retaule mural de l’església de Sant Pere també és una obra única en el marc de l’art cristià. No hi ha cap obra comparable al món per les seves característiques. Però la Seu d’Ègara té altres elements que confereixen un valor universal al bé: és el conjunt arquitectònic i arqueològic millor conservat de l’art cristiana d’època visigoda i l’única seu episcopal antiga que conserva decoració pictòrica.
I per a Carles Sánchez què és el que més li agrada del conjunt o aquell racó o element que és la seva nineta?
Les pintures romàniques de Tomàs Becket. Es tracta del cicle pictòric més antic amb la representació de l’assassinat de l’arquebisbe de Canterbury, un episodi que va tenir molt ressò a l’època. A Anglaterra, el rei Enric VIII va fer destruir qualsevol vestigi relacionat amb Becket que hi hagués a les Illes. Per aquest motiu, no hi ha restes artístiques monumentals tan antigues a Anglaterra. I nosaltres tenim una capella magníficament conservada! És una joia de l’art romànic català i europeu. Els anglesos estan absolutament fascinats amb Terrassa.
Amb quin altre monument del món creu que seria comparable? I en quin li agradaria ser equiparable?
La Llista de Patrimoni Mundial conté altres conjunts episcopals comparables a Terrassa per l’època i les característiques arquitectòniques: la basílica Eufrasiana de Porec (Croàcia), els monuments paleocristians de Ravenna (Itàlia) i la basílica d’Aquileia (Itàlia). Tanmateix, cap d’aquests conjunts ha conservat cicles pictòrics, fet que confereix a Terrassa una gran excepcionalitat com a testimoni de la pintura cristiana dels segles VI-VIII a les seus episcopals. Crec que la Seu d’Ègara i la seva decoració pictòrica són una manifestació excepcional de l’art d’època visigoda. Tenim un monument molt “competitiu”, equiparable a qualsevol dels que acabo de mencionar.
Tenen els egarencs prou clar que gaudeixen d’una autèntica joia mundial? I, per extensió, els catalans ho tenen clar?
Els egarencs hem de pujar la nostra autoestima. El gran repte del projecte és prendre consciència col·lectiva de la joia que tenim. Terrassa és una ciutat amb un valor cultural i patrimonial riquíssim, equiparable a gran capitals europees. Quan parlo de la Seu d’Ègara en fòrums internacionals, o ens visiten experts d’arreu del món, tothom queda bocabadat per la riquesa artística i arqueològica del monument. Ens ho hem de creure. Com deia el sociòleg Zygmunt Bauman, la construcció d’identitat implica el triple desafiament i el risc de confiar en un mateix, en els altres i també en la societat.
Què hem de fer perquè es valori encara més des de dins?
Pedagogia. Les conviccions s’assoleixen a partir de la repetició d’una idea. Amb tanta tecnologia, globalització i la tremenda agitació que ens sacseja, hem oblidat la importància de les relacions humanes. Com més comuniquem la singularitat de la Seu d’Ègara a la ciutadania, millor seran els resultats. Hem d’explicar com aquests projecte pot ajudar a tothom. Si assolim l’èxit és perquè s’haurà produït una col·laboració comunitària.
La candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO depassa l’administració local, és un projecte coral de ciutat, que ha de comptar amb la participació de molts agents: l’administració, entitats culturals, associacions, el sector acadèmic, la societat civil, l’àmbit empresarial i econòmic de la ciutat…Hem d’estimular la participació en aquest projecte. És el moment d’establir ponts: parar, explicar, escoltar i connectar amb la comunitat. Els terrassencs i terrassenques són els millors ambaixadors de la ciutat. Potser hi ha qui veu la Seu d’Ègara només com un espai religiós. El culte hi és -la parròquia de Sant Pere ha vetllat pel conjunt des dels seu orígens!-, però les Esglésies de Sant Pere són un monument universal on també hi té lloc una vida cultural molt activa: s’hi celebren concerts, tallers infantils, activitats familiars, el festival poètic Elixir, el festival d’estiu de la OCT48, etc. El patrimoni cultural també es pot mostrar d’una forma divertida i amena. Cal seguir treballant en propostes creatives i recuperar l’impuls per ser diferents. Les persones que ja coneixen la Seu d’Ègara volen noves propostes -com el mapping que vam fer el 2019-. I als que no han vingut mai, els hi hem d’explicar el relat del monument perquè s’enorgulleixin. Si aconseguim canviar la nostra mirada vers el monument, assolirem l’èxit.
S’ha parlat de la implicació de les escoles i els joves. Quines són les accions que hi ha previstes o com fer la Seu d’Ègara més atractiva?
La UNESCO anima a les ciutats a desenvolupar activitats educatives relacionades amb el Patrimoni Mundial, i fer participar escoles, universitats, museus i altres autoritats. L’objectiu és estimular en els infants el respecte i estima pel patrimoni mitjançant programes d’educació i informació. Partint d’aquesta premissa, en el projecte de candidatura de la Seu d’Ègara hem definit estratègies de formació i educatives per a crear sinèrgies entre el monument i les escoles. Per exemple, el proper 18 de maig presentarem un dossier didàctic i un quadern sobre la Seu d’Ègara per fomentar la visita de les escoles al monument. A llarg termini, hem previst accions amb una periodicitat anual per diversos destinataris (infantil, primària, secundària, batxillerat): concursos de dibuix, premis de recerca, noves activitats didàctiques i materials divulgatius, etc.
Millorar l’accessibilitat a la Seu d’Ègara és un dels reptes. Què tenim i què es pot fer?
Ens els darrers anys s’ha treballat molt perquè la Seu d’Ègara esdevingui un espai inclusiu i accessible per a tothom. El recinte disposa de tot un seguit d’elements per millorar l’accessibilitat adreçats especialment a les persones amb ceguesa i problemes d’audició reduïda. Mitjançant el programa «la Mirada Tàctil» de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, es van instal·lar un maqueta tàctil al primer pis de l’edifici de la rectoria i també uns codis QR a diferents punts destacats dins del recorregut de la Seu d’Ègara. Aquests elements permeten descarregar vídeos explicatius del conjunt i de la mateixa maqueta amb interpretació de llengua de signes i subtítols. D’altra banda, actualment estem treballant amb la Diputació de Barcelona en l’elaboració d’un guió de visita en Braille.
