La passarel·la de Sant Pere amb el fons la Seu d'Ègara
La passarel·la de Sant Pere amb el fons la Seu d’Ègara | Marta Maseras

!--akiadsense-->

GALERIA DE FOTOGRAFIES DE LA SEU D’EGARA

“Aquí, davant nostre, hi ha les esglésies de Sant Pere de Terrassa, l’antiga Seu episcopal d’Egara. Això és una autèntica meravella del món. Les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, únic monument notable que es conserva de la Catalunya visigòtica, estan juntes en un clos que és com un món a part dins de la ciutat”. Amb aquestes paraules descrivia Josep Maria Espinàs al seu volum “Ciutats de Catalunya I” (pp. 100-102) la magnífica Seu d’Ègara.

Podem donar fe que no exagerava. Perquè els temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, que originalment configuraven la “catedral” paleocristiana d’Ègara, responen a múltiples etapes constructives que han deixat la seva empremta en forma de varietat d’estils –des del tardoromà fins al gòtic- i disciplines artístiques. Es tracta, doncs, d’un conjunt monumental únic a Catalunya.

La fascinació i apreciació per aquest trosset d’història viva que posseïm en ple Centre de Terrassa ve de segles enllà. I és que Josep Puig i Cadafalch, a l’any 1889, ja en relatava les seves execel·lències en l’article “Notes arquitectòniques sobre i esglésies de Sant Pere de Tarrassa”. En reproduïm aquí un passatge, però mereix la pena llegir-lo sencer, “(…) L’excursionista que hi entra, al trovarse voltat de lo que bastiren antigues nissagues, ombrejat pel místich xiprer y lo llorer de la glòria que s’alimenta, per sort malestruga, de les cendres de la glòria humana; trepitjant la somoguda terra del fossar; contemplant los colrats frontispicis dels monuments; lo que entra en son humit racer y veu sa volta fexuga reposant sobre robustos murs, y devalla a la cripta fosca de la església de St. Miquel, ahont lo guia li contarà les angunies de cent martres que s’hi arreçeraren fugint de la desteta persecució fenili sentir quelcom del espectacle de les catecumbes; se sent possehit d’aquella mena de sentiment, barreja d’amor al present y anyoransa de l’avior, que fà que l’ànima s’hi trobi be entre les despulles dels segles que han passat (…)”.

Encetem d’aquesta manera, un monogràfic dedicat a la Seu d’Ègara. Farem un recorregut visual i literari distribuït en diferents capítols, els quals no són fruit de l’atzar sinó de tota intencionalitat, per remarcar -en alguns casos- o descobrir -també- la història i els detalls que ens depara aquest conjunt monumental, que des de fa anys la ciutat lluita per ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Seu d'Ègara: Una autèntica meravella del món
Seu d’Ègara: Una autèntica meravella del món | Marta Maseras

!--akiadsense-->

Nou comentari