L’assassinat de Tomas Becket a la Seu d’Ègara: relat de violència i escàndol

Les pintures en una capella de l'església de Santa Maria mostren com l'arquebisbe de Canterbury va ser decapitat, però quina n'és la seva història? T'ho expliquem

En el tercer article del monogràfic dedicat a la Seu d’Ègara entrem a l’església de Santa Maria per conèixer les pintures que fan referència a l’assassinat de Thomas Becket. Justament, fa pocs dies, des de l’Ajuntament de Terrassa es va fer la presentació del programa cultural amb motiu de l’Any Becket (i del 850è aniversari de la seva mort). La nostra ciutat acollirà tot un reguitzell d’activitats lúdiques i molt interessants al voltant d’aquestes pintures i de la figura de l’arquebisbe de Canterbury.

La pintura no va aparèixer fins al 1917, quan el rector Mossèn Homs va fer retirar un retaule barroc de l’església de Santa Maria. Sembla que va ser tapiada l’any 1612 per instal·lar al seu davant un petit retaule. El guix van mantenir la pintura amagada durant 300 anys. Això també explica que l’estat de conservació sigui més que acceptable.

La representació ens situa a la Catedral de Canterbury, 29 de desembre de 1170. Tomàs Becket, arquebisbe, mor a mans d’homes armats i segurament fidels al rei Enric II d’Anglaterra. L’estiu de 1173 el màrtir ja havia estat canonitzat pel papa Alexandre III.

Les pintures de l’assassinat de Thomas Becket  | Marta Maseras
Les pintures de l’assassinat de Thomas Becket | Marta Maseras

Una mort en tres actes

En la primera escena, veiem Crist o Pantocrator fent l’acció de beneir a dos personatges que estan drets, un a cada costat, i que suposem que són Tomàs Becket, el que està a la seva dreta, i el seu diaca Edward Grim. La segona escena és la de l’assassinat de Tomàs Becket. Malgrat que una part d’aquesta escena està en mal estat, la podem descriure fàcilment.

Hi ha quatre personatges: al centre sant Tomàs,darrera el seu diaca que el sosté i intenta defensar-lo, i un cavaller a cada costat del màrtir. Mentre un primer agressor té enlairada l’espasa amb què ha tallat la part superior del cap de Tomàs, el segon agressor, talla el coll del Sant i part del braç amb què el diaca intentava protegir-lo. L’espasa del cavaller de la dreta es doblega per la força del cop i està a punt de trencar-se (la crònica ens diu que es va trencar), d’una banda, i de l’altra, veiem com pengen els cabells del sant de la mitra, i això vol dir que el seu cervell va quedar al descobert (la crònica diu que un dels agressors va escampar el cervell del sant per terra amb la seva espasa).

A la tercera escena veiem la deposició de Sant Tomàs al sepulcre per part dels dos personatges, mentre que la seva ànima puja al cel portada per dos àngels.

Detall de les pintures de l’assassinat de Thomas Becket  | Marta Maseras
Detall de les pintures de l’assassinat de Thomas Becket | Marta Maseras

La hipòtesi de Berenguer de Vilademuls

Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury, fou martiritzat dins la catedral i això va representar una violació dels drets més sagrats, un gran escàndol; se l’assassina dins de la catedral i pels volts de Nadal. Es violen tots els drets sagrats. Ja tenim la polèmica servida. Tomàs Becket es proclama l’encarnació humana de la voluntat divina i excomunica el Rei i els seus fidels; per un altre costat, el Rei, com a representant del poder laic, acusa l’Església de malversació de fons.

Les dades que hi ha d’Anglaterra no són gens fiables, atès que el culte a sant Tomàs va ser atacat per ordre reial a partir de 1538: Enric VIII va considerar Becket un rebel i traidor al seu rei. Terrassa apareix citada com a vila per primera vegada l’any 1196; i, per aquells anys, els mateixos en què es va realitzar la pintura, les esglésies de Sant Pere pertanyien a la congregació monàstica de Sant Ruf d’Avinyó. És evident que tot aquest procés va anar acompanyat de tensions i violència entre aquesta aristocràcia ascendent laica i el model eclesiàstic. Aquesta violència va tenir les seves víctimes, tant a nivell europeu (Tomàs Becket) com a nivell català.

Tant Ainaud com Sureda esmenten la possibilitat que el martiri representat a les pintures murals de l’església de Santa Maria no sigui el de sant Tomàs Becket. Creuen que podria tractar-se de l’assassinat de l’arquebisbe de Tarragona… I ho argumenten així: “Dia 16 de febrer de 1194, de bon matí, l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, de viatge des de Barcelona cap a Girona per retrobar-se amb la seva neboda Guillermina de Castellvell, esposa de Guillem Ramon de Montcada, va trobar, sobtadament, la mort prop del turó de Montcada. El seu nebot, Guillem Ramon de Montcada, precisament,acompanyat d’alguns dels seus homes armats,l’atacà amb la seva espasa i el ferí de mort. Després de rebre els socors espirituals del sacerdot que l’acompanyava i de demanar perdó a Déu pel seu botxí, va rebre encara altres cops d’espasa en tot el seu cos i finalment el seu cervell va ser escampat sobre l’herba del prat”.

Ambdós assassinats van tenir un gran ressò a la Catalunya de l’època. Tant se val. Becket o Berenguer, allò que interessa és que a Terrassa, com a Anglaterra, també existia enfrontaments entre el polític i social on, l’Església defensa la independència del clergat davant del poder laic. I aquest fet permetria explicar l’existència d’aquestes pintures.

MONOGRÀFIC:

1. Seu d’Ègara, una autèntica meravella del món

2. Un orgue únic i majestuós com la Seu d’Ègara

Les pintures de l’assassinat de Thomas Becket  | Marta Maseras
Les pintures de l’assassinat de Thomas Becket | Marta Maseras
Església de Santa Maria, on es troben les pintures de Becket  | Marta Maseras
Església de Santa Maria, on es troben les pintures de Becket | Marta Maseras

Nou comentari