!--akiadsense-->
En aquest segon article dins del monogràfic dedicat a la Seu d’Ègara fixarem la lupa en un dels elements que molt sovint passa desapercebut. El trobem a l’església parroquial de Sant Pere i el seu valor és incalculable, no només per la seva rellevància històrica sinó també per la passió que n’hi extreu un dels músics organistes més importants del nostre país, i del qual li agraïm la seva disposició a l’hora d’elaborar aquest article.
De tots els instruments musicals, l’orgue és un dels menys coneguts. És un instrument aeròfon, és a dir, que el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire. Això vol dir que cada instrument és únic, com un vestit fet a mida. Dissenyat i construït per a l’espai disponible i estil de cada època, als recursos tecnològics del moment i, sobretot, el pressupost del qual se’n disposa.
El primer orgue de l’església de Sant Pere, de fet, va tenir una vida curta. Va ser inaugurat el maig de 1926 i el dimarts 21 de juliol del 1936 (dos anys més tard), coincidint amb el pronunciament del general Franco es produeix la destrucció i persecució de tot el que es relacionés amb l’Església. Els orgues de Terrassa van ser destruïts.
!--akiadsense-->
Baltasar Ragon al llibre Terrassa 1936-1939 recorda amb aquestes paraules els fets a Santt Pere: “Van ser destrossats i llançats al carrer alguns altars, imatges i l’orgue, que van ser cremats pels revolucionaris. Per la intervenció del pintor Rigol, exponent-se greument davant el fum, van poder-se salvar els retaules dels sants Metges i de Sant Miquel”. També es va fer ressò d’aquest incident Salvador Cardús a Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa, quan lamenta que: “De l’orgue tan admirable, tan digne d’una catedral, no en queda ni una estella! Només veiem en peu un exèrcit recargolat de flautes i de tubs. Ens conten que el dia que l’incendiaren, mentre cremava, a algú se li acudí de manipular les manxes, ço que produí un espectacle fantàstic en impel·lir el foc pels tubs i el flautat, llançant-lo per l’espai”.
Uns anys més tard, Jordi Figueras, músic organista i terrassenc de l’any, professor al Conservatori i fundador a Terrassa de l’Associació d’Amics de l’Orgue, s’assabenta que el vell orgue del Conservatori de Barcelona, estava en venda. És un orgue germà bessó d’aquell que fou cremat. Està fet al mateix taller, els mateixos anys, i de característiques similars. Abans de la Guerra Civil havia estat exposat a la joieria Suñer de Barcelona; va passar la guerra al taller de Collbató; i els anys 40 va ser adquirit pel Conservatori de Barcelona.
!--akiadsense-->
El maig de 1984 va començar el desmuntatge, el trasllat, la restauració, i el muntatge de l’orgue al cor de l’església, al mateix lloc on era l’orgue desaparegut el 1936 i a tall de restitució històrica. Va ser diumenge 14 d’abril de 1985 (dins l’any europeu de la música) quan es va inaugurar l’orgue amb un concert a les 6 de la tarda a càrrec de Jordi Figueras, que havia coordinat i dirigit el trasllat i el muntatge.
L’any 1996, a causa d’unes deficiències tècniques es va aprofitar per fer-ne una restauració i ampliació i per obtenir un instrument de dimensions i qualitat adequades per a la parròquia, per al monument i que la nostra ciutat mereix. “Amb tres teclats i pedaler, 36 registres i un total de 2.330 tubs. Al seu costat, un carilló circular de fusta de principis del segle XVII constitueix un altre element de valor històric, que sens dubte devia ser utilitzat per al culte de la parròquia”, en ressalta Figueras en el llibre «Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa».
Jordi Figueras, ens ha regalat aquesta petita demostració per veure com sona en directe:
MONOGRÀFIC:
