Viure - Monterrassa
Nues dades sobre l’activitat cerebral infantil demostren que la consciència apareix abans del que es creia

Pensar en el moment exacte en què ens convertim en éssers conscients ha sigut un dels grans misteris de la humanitat des dels temps de Sigmund Freud. Durant dècades hem assumit que els nadons viuen en una mena de boira fosca on només responen a reflexos primaris sense cap percepció real de la seva pròpia experiència. Tanmateix, un equip internacional de neurocientífics acaba de capgirar aquesta visió clàssica amb dades cerebrals que demostren que la ment d’un infant és molt més complexa i desperta del que mai haguéssim imaginat.

La resposta definitiva que la ciència buscava des de fa segles no se situa pas al voltant del primer any de vida com molts especialistes sostenien fermament. Un estudi de revisió publicat a la prestigiosa revista científica Trends in Cognitive Sciences, realitzat per cinc investigadors de perfil interdisciplinari entre la filosofia i el desenvolupament del cervell, situa els primers indicis de processament cerebral complex molt abans del naixement, concretament a les 35 setmanes de gestació. Una xifra que canvia radicalment la manera com entenem el desenvolupament humà abans d’arribar al món.

Per entendre la magnitud d’aquest descobriment, cal recordar d’on venim en l’àmbit mèdic i acadèmic. Fins a finals dels anys 80 no s’aplicava anestèsia o analgèsics als lactants durant certes intervencions perquè es creia cegament que no sentien dolor real sinó meres reaccions físiques. Es vinculava la manca de consciència a la incapacitat de protegir-se d’un dany extern. (Sí, a nosaltres també se’ns posa la pell de gallina en pensar-hi). Tanmateix, la ciència actual diferencia clarament la capacitat de reflexió —com la famosa prova del mirall on una criatura es reconeix entre els 18 i els 24 mesos— de la consciència experiencial.

Aquesta consciència experiencial no exigeix que el nadó filosofi sobre la seva existència, sinó que pugui tenir una perspectiva subjectiva del que l’envolta. És la diferència entre rebre un estímul mecànic i sentir realment el dolor, o mirar un rostre i processar una imatge amb sentit individual. Els investigadors s’han centrat precisament en detectar si el cervell dels més petits genera aquest tipus de resposta interna organitzada. I les proves neuronals acumulades en els darrers anys apunten clarament que l’activitat cerebral infantil amaga una arquitectura fascinantment avançada.

L’arquitectura secreta del cervell dels nounats

Les evidències més sorprenents arriben a través de la tecnologia d’imatge cerebral aplicada als primers dies de vida. L’any 2022, un estudi clau que va analitzar l’activitat cerebral de 428 nounats va aconseguir identificar per primera vegada activitat en tres xarxes neuronals fonamentals: la xarxa per defecte, la xarxa d’atenció dorsal i la xarxa de control executiu. Estem parlant dels ciments estructurals sobre els quals es construeix tot el pensament humà. Trobar aquests circuits actius en nadons acabats de néixer demostra que la maquinària de la ment no s’activa mesos després, sinó que ve preparada de sèrie.

Registrar activitat en aquestes xarxes neuronals no és una prova irrefutable d’experiència subjectiva pura, però ens obliga a tractar el cervell del nou-nascut amb un respecte científic completament nou.

El mètode conegut com a paradigma local-global ha estat la eina de referència per mesurar com el cervell infantil processa la informació entorn seu. Aquest sistema d’avaluació divideix els estímuls entre detalls ocasionals i aquells que segueixen un patró continu. El que els neurocientífics han descobert és que els fets inesperats provoquen un processament cerebral complex en el fètus a partir de les setmanes prèvies al part. Això vol dir que, abans d’obrir els ulls al món exterior, el cervell ja detecta quan alguna cosa es surt de la norma establerta.

Aquest desenvolupament cognitiu es produeix per fases molt ben delimitades que la investigació ha pogut mapar amb precisió. En els nounats ja s’observa una atenció involuntària, és a dir, la capacitat de dirigir la ment cap a un estímul que crida la seva atenció de manera immediata. Més endavant, aproximadament entre els 3 i els 6 mesos, apareix l’atenció voluntària, quan el nadó tria On vol posar la seva mirada. Aquest salt consolida el camí cap a una percepció del món molt més estructurada i voluntària.

L’efecte que confirma la fusió dels sentits

Al voltant dels cinc mesos de vida es produeix un altre fita neurocientífica crucial: la integració multisensorial de manera consistent. Els estudis demostren que a aquesta edat el cervell del nadó ja és capaç de construir una percepció unificada combinant la informació visual i l’auditiva simultàniament. És el que en el camp de l’estudi cerebral es coneix com el famós efecte McGurk. Quan escoltem una veu i veiem uns llavis moure’s, el cervell no processa dos senyals aïllats sinó una única experiència integrada, un tret directament vinculat a la percepció conscient.

Malgrat totes aquestes evidències reveladores, la comunitat científica manté una posició de cautela rigorosa. Els autors de la revisió recorden que tenir l’estructura cerebral preparada o processar estímuls no garanteix automàticament que el nadó tingui una vida interior equivalent a la d’un adult. Què passa quan dormen? Poden els nadons somiar abans de néixer o durant els seus primers mesos de vida? La ciència encara no té una resposta definitiva sobre si aquesta transició des de la inconsciència és un salt brusc o un procés progressiu.

Així doncs, la propera vegada que miris un nadó als ulls, oblida’t de la vella idea que només reacciona per pur reflex mecànic de supervivència. Tot i que cadascun de nosaltres va ser un infant en el passat, la ment dels més petits continua sent un dels territoris més misteriosos i fascinants de la medicina moderna. Les dades confirmen que la llum de la ment s’encén molt abans del que mai ens havien explicat. Quin serà el pròxim secret que la neurociència aconseguirà desxifrar sobre els nostres primers record de vida?

Comparteix

Icona de pantalla completa