Comprendre com funciona el nostre organisme en condicions normals és el primer pas imprescindible per desxifrar qualsevol patologia complexa. Durant milions d’anys d’evolució, la inmensa majoria de les espècies s’han enfrontat a escenaris de limitació i escasez crònica de nutrients. Avui dia, la realitat de les nostres societats és radicalment diferent, ja que la sobreabundància constant d’aliments s’ha convertit en una autèntica anomalia biològica per a la qual no estem preparats.
Aquesta exposició perllongada a un excés de calories altera de manera profunda el nostre equilibri metabòlic i dispara el risc de patir malalties greus. Un dels òrgans que pateix amb més intensitat les conseqüències d’aquesta sobrecàrrega continuada és precisament el fetge. Quan l’organisme rep més nutrients dels que pot gestionar, es desencadena una acumulació anòmala de greix i es generen processos inflamatoris a llarg termini.
El consum d’alcohol danya de manera directa les cèl·lules hepàtiques, provoca inflamació al teixit i afavoreix clarament l’aparició de tumors.
Segons adverteixen organismes internacionals com la Societat Americana contra el Càncer o el National Cancer Research Institute del Regne Unit, la incidència d’algunes patologies hepàtiques s’ha multiplicat de forma notable en les últimes dècades. Si a això li sumem l’envelliment de la població i la presència d’obesitat durant anys, el risc s’incrementa de manera exponencial. És una situació on conflueixen diversos factors que acaben comprometent la salut cel·lular.
L’impacte directe de l’estil de vida en la salut cel·lular
Darrere de l’estudi d’aquests mecanismes hi ha figures destacades de la recerca oncològica com Alejo Efeyan, cap de grup al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas. La seva labor en l’àmbit del metabolisme cel·lular analitza precisament com respon el nostre cos a les alteracions nutricionals. Per tirar endavant aquest tipus de projectes a llarg termini, el reconeixement institucional i el suport econòmic resulten fonamentals per avançar en el coneixement científic.
De fet, recentment la Fundación CRIS Contra el Cáncer ha atorgat al investigador el Programa CRIS de Excelencia 2026, una dotació de 1.250.000 euros repartida en cinc anys. Aquest marge temporal permet desenvolupar models experimentals complexos i respondre a preguntes encadenades sobre l’enveuriment i el desenvolupament tumoral. La investigació en aquest camp requereix paciència, models genètics precisos i la possibilitat d’explorar camins desconeguts per trobar noves vies de prevenció.
Els mecanismes de la restricció calèrica
En els laboratoris del CNIO s’estudien a fons estratègies basades en la restricció dietètica i el control dels horaris d’ingesta. Mitjançant models experimentals amb ratons, s’ha pogut observar que reduir un trenta per cent la ingesta calòrica habitual perllonga la longevitat i manté els animals en un estat de salut òptim. Alhora, l’aplicació d’un dejuni intermitent estricte on els animals concentren el menjar en poques hores mostra millores immediates en els paràmetres metabòlics.
Tot i això, traslladar una restricció severa a les persones, especialment en etapes avançades de la vida o en pacients oncològics, comporta riscuts evidents. Amb l’edat es produeix una pèrdua natural de massa muscular i de força coneguda com a sarcopenia, per la qual cosa qualsevol canvi dràstic en l’alimentació podria agreujar la fragilitat. L’objectiu final dels científics no és imposar normes universals de conducta, sinó comprendre els engranatges moleculars que s’activen durant aquests processos.
Comprendre l’actuació de proteïnes clau com el regulador cel·lular mTOR i les vies de senyalització de la insulina obre la porta al disseny futur de fàrmacs molt selectius. Aquests tractaments podrien imitar els efectes protectors de la restricció calòrica sobre el fetge sense comprometre l’estat nutricional global del cos. Mantenir una dieta equilibrada, evitar el sobrepeso, fer exercici i reduir el consum de substàncies perjudicials continuen sent les eines més efectives.
Creus que som prou conscients de l’impacte que tenen els nostres hàbits quotidians en la salut del nostre organisme a llarg termini?
