El Saló Sevilla, ubicat a la rambla d’Ègara números 63-65, va ser un dels locals més populars de Terrassa fins a la dècada dels seixanta. Fundat l’any 1928, va aconseguir sobreviure a la guerra i la postguerra, i només es va veure obligat a tancar quan el juny de 1962 el contracte de lloguer va expirar i el propietari de l’edifici no el va voler renovar. Aquesta és una de les històries que es pot descobrir en el mapa interactiu sobre la Memòria Històrica a la nostra ciutat i que cronistes com el recentment desaparegut Joaquim Verdaguer se n’han fet ressò.
Un apunt sobre un altre local mític. El 25 de setembre de 1962 Terrassa va patir la tragèdia més gran de la seva història. Les grans precipitacions d’aquella nit van provocar milers de destrosses materials i víctimes mortals. Cada any, a Terrassa es recorda aquest fet tràgic i es recorden imatges i testimonis d’aquelles hores infernals. El bar Pompeya va ser també víctima de la força de la riuada. Si voleu saber-ne més del local pel que van desfilar famoses com Lola Flores, cliqueu aquí.
Malgrat que algunes divergències d’opinió sobre fins a quin límit arribava la picaresca, el que sí que tots coincideixen és que dins del Sevilla s’oferien espectacles diversos -de varietés- on hi participaven artistes que aleshores encara no eren reconeguts pel gran públic però que després van acabar omplint sales. Per allà hi van passar Carmen Amaya, Juanita Reina, Loca Cabello, Curro Carmona, Tina Margó, Antonio Amaya o Estrellita de Palma. I entre els personatges terrassencs més destacats hi havia Daniel Piqueras, qui en va ser el màxim responsable durant més de 25 anys.
A dins, tenia l’aspecte d’un típic cafè teatre, amb unes taules de marbre i un petit escenari. Cal dir que l’entrada era gratuïta i que només es pagaven les consumicions. Tanmateix, era mal vist que les dones solteres hi entressin, fins i tot, que passessin per davant del local i tafanegessin. Verdaguer explica que en moltes publicacions antigues es poden recuperar anuncis del local sobre espectacles que s’hi programaven, però que des del final de la Guerra va deixar de publicitar-se, només es troba una menció, i és per una notícia de caràcter solidari, datada l’any 1942, en què s’indicava que el local feia una donació de 4 pessetes a l’Auxili Social.
Actualment conserva part de la façana, encara que la part inferior ha estat rehabilitada per adaptar-la al seu ús actual: una botiga.
