L’any 1961 es va inaugurar una petita plaça a la cruïlla del carrer de Galileu amb la Rambla. Estava formada per tres prismes amb un nan de jardí al damunt. No va durar massa. La rierada de 1962 se la va endur aigües avall. El 1968 es va reurbanitzar l’espai amb la màquina de tren con a eix fonamental. Ara també hi ha una font, però és de les clàssiques de ferro.
Altres fonts urbanes. La Font Trobada
La història de la font comença quant la família Busquets va fer construir una mina d’aigua que, recollia les aigües a l’altura del carrer del Passeig, baixava pels carrers Nou i de Sant Pere fins a l’altura del Círcol Egarenc, on per mitjà d’una canonada es conduïa l’aigua fins el Vapor Busquets (actual plaça de Salvador Espriu). Aquesta conducció d’aigua es va malmetre durant l’ocupació francesa de principi del segle XIX i l’aigua vessava carrer avall.
Plaça del Progrés
La font de la plaça del Progrés de Terrassa estil modernista tardà, esta formada per un banc de pedra de dues cares; en el que dóna a la plaça hi ha la font amb un broc, a la base d’un escut de Terrassa situat en el respatller interior. Corona el banc o la font una estructura en forma de canelobre que podia donar cabuda a alguna llanterna.
A mitjan segle XIX la zona entre la riera del Palau i el torrent del Batlle, és a dir, entre l’actual rambla d’Ègara i el carrer de Faraday, corresponia al terme de Terrassa, va veure el seu poblament amb les primeres cases aixecades per Jaume Torrella i, posteriorment, amb la instal·lació d’emigrats de la Catalunya interior, aragonesos i valencians. Hom anomenà aquella zona barri de la Riera del Palau.
Al bell mig de la zona urbanitzada quedà un espai que es transformà en plaça, que l’any 1885 va rebre el nom de plaça del Progrés, recollint l’esperit de noms de carrers de l’entorn dedicats a científics i inventors. En aquells anys el veïnat va demanar a l’Ajuntament la instal·lació d’una font, però no seria fins a l’any 1921 que es procediria al seu bastiment.
