El 25 de setembre de 1962 Terrassa va patir la tragèdia més gran de la seva història. Les grans precipitacions d’aquella nit van provocar milers de destrosses materials i, malauradament, també moltes víctimes mortals. Cada any, a Terrassa es recorda aquest fet tràgic i es recorden imatges i testimonis d’aquelles hores infernals.
En aquest article però posarem la lupa en la història d’un establiment molt famós aleshores. El bar Pompeya va ser també víctima de la força de la riuada. L’aigua va entrar i va inundar els baixos del local. Des d’aquella data, ja mai més es va jugar a les taules de joc que hi havia situades al soterrani. Al Bar s’hi jugava a les cartes i al dominó i els jocs més populars eren: la manilla, el subhastat i el “julepe”.
El nom de Pompeya li van posar en honor a les ruïnes de la ciutat romana
El nom de Pompeya li van posar en honor a les ruïnes de la ciutat romana i després de la riuada ben bé semblava que havia quedat igual. El Bar Pompeya es va inaugurar el febrer del 1933 (amb el nom catalanitzat de Pompeia amb i llatina) i estava situat a la plaça d’Anselm Clavé. Ja abans de la guerra s’anunciava que hi havia la parada de taxis. El curiós del cas és que el seu propietari, en Sebastián era taxista i fins al 1962 va mantenir el taxi com a segona professió.
Abans de la guerra el local era molt petit
Abans de la guerra el local era molt petit i fins després no es va reformar amb els finestrals que donaven al carrer. Per aquest bar van passar personatges molt famosos, dels que podem citar: la Lola Flores i la seva parella, el Manolo Caracol, els boxejadors Luis Romero i Antonio Soldevilla que van ser campions d’Espanya, els cantants Antonio Molina, el Raimond o en Bruno Lomas i molts jugadors del Barça i de l’Espanyol.
El diumenge 17 de febrer del 1974 va tancar les portes i el seu propietari, Sebastián Palos i Querol, va veure com quedaven enrere 41 anys d’història d’aquest emblemàtic local terrassenc. L’establiment va ser enderrocat per construir-hi uns pisos que avui coneixem amb el nom d’edifici “Gutemberg”. Sabeu quin era el desig del Sr. “Sebastian”? Doncs precisament que al nou edifici li posessin el nom de Pompeya.
