La riuada del setembre de 1962 va tenir moltes víctimes col·laterals a Terrassa. A més de la gran tragèdia humana que va significar per als egarencs, van ser moltes les empreses i edificis que es van veure capbussats en la misèria fruit dels danys patits pels aiguats. Una d’aquestes tristes històries té com a protagonista una escola ja desapareguda.
L’historiador Joaquim Verdaguer ens explica en el seu blog com va néixer i morir el Grup Escolar Torrella. Un col·legi que de ben segur molts lectors encara recordaran. Es trobava ubicat en un solar de la Rambla d’Ègara, cantonada amb els carrers de Gutemberg i d’Antoni Torrella.
Grup Escola Torrella: una joia del modernisme
Però remuntem-nos a l’abril de 1920. L’advocat, periodista i polític Antoni Torrella i Maurí va cedir a l’Ajuntament una porció de terreny. L’única condició era que s’utilitzés per edificar un centre educatiu. Va ser així com va néixer el Grup Escolar Torrella un 5 de novembre de 1916. Destacava a més per ser un dels edificis emblemàtics del modernisme terrassenc gràcies a l’estil inconfusible de l’arquitecte Coll i Bacardí. Era un edifici que recordava el parc de Desinfecció i la capella de Can Boada.
La silueta estava marcada per dues naus laterals enllaçades per una central més baixa en forma d’absis, essent, a principi de segle, l’edifici més alt d’aquelles contrades. Però després d’anys d’acollir canalla, educar i divertir, va venir la desgràcia.
La riuada de 1962 va arrasar la ciutat. No només la riera de Les Arenes es va desbordar. La Rambla va tornar a ser un riu. L’edifici del Grup Escolar Torrella va rebre de valent. Els patis van quedar inundats i els danys eren considerables. Així van passar quatre anys, fins que el 2 de novembre de 1966 s’inaugurava l’Escola França, a la part nord del barri de Ca n’Aurell.
Per qui no ho sàpiga, l’escola França no es diu així per casualitat. Va ser batejada en honor al país veí, perquè va ser gràcies a la subscripció popular francesa que es va poder finançar aquesta escola. Un finançament que va sorgir de la solidaritat gala després de veure el desastre de la riuada. El nou centre va néixer amb força, tanta que va assumir les funcions que feia el Grup Escola Torrella. Amb l’edifici Torrella buit i sense perspectives de futur, va quedar totalment desprotegit. La febrer especulativa de finals del 60 i una manca de polítiques de protecció del patrimoni van fer que l’any 1968 fos enderrocat. Va donar pas a un alt edifici d’habitatges posant fi a una de les joies del modernisme Terrassa.
