Sota la pregunta Terrassa està preparada per als 250.000 habitants i quins són els canvis més importants que es poden produir?, quatre experts amb fort coneixement de la ciutat han respost sobre el fort creixement que experimenta el municipi en el cinquè i darrer capítol d’aquest dossier d’estiu. Es tracta de la directora de l’Àrea de Territori i Habitatge de l’Ajuntament de Terrassa, Àngels Mira; l’arquitecte i urbanista Pere Montaña, que en va ser d’alguna manera el seu predecessor durant quatre dècades; el també arquitecte i urbanista Xavi Matilla, exregidor municipal dels Comuns i que, després, es va convertir en assessor de l’alcaldessa Ada Colau a Barcelona; i el sociòleg i articulista Salvador Cardús, gran coneixedor de la vida terrassenca.
ÀNGELS MIRA CORTADELLA
Segons les projeccions de l’Idescat, Terrassa podria assolir els 250.000 habitants al llarg de la propera dècada. Actualment, la ciutat supera els 235.000 i manté una tendència de creixement sostinguda. Aquesta xifra té associats determinats efectes organitzatius, ja que la llei de Bases del Règim Local preveu per als municipis de gran població un reforç en la gestió.
Ara bé, més enllà de qüestions organitzatives, el principal repte no és la xifra en si mateixa, sinó la capacitat de la ciutat de continuar responent a unes reclamacions socials cada vegada més canviants. L’evolució demogràfica, l’envelliment poblacional o les noves demandes en sectors com la salut, l’educació o la mobilitat obliguen a adaptar constantment les prioritats urbanes.
En aquest sentit, Terrassa fa anys que planifica el seu desenvolupament a partir d’un model de ciutat compacta, equilibrada i de qualitat, i el planejament vigent ja va ser concebut preveient escenaris de creixement superiors als existents. Tan important com haver-ho previst, és disposar dels instruments i les eines per adaptar la ciutat, i la seva governança, a les necessitats de cada moment.
PERE MONTAÑA
El creixement de la ciutat és molt ràpid i al costat d’això aquesta es mostra des de fa anys esgotada en termes estructurals i de dotacions. No assoleix els nivells de servei que la situació actual demana i tampoc es recuperen els dèficits en manteniment de l’espai o transport públic, entre altres. S’observa la paradoxa del somni de disposar de capacitat de capitalitat, però d’una realitat desendreçada.
Això passa només perquè estem creixent massa de pressa? O, més enllà d’una crisi de creixement, és perquè la ciutat està perdent el pols i desdibuixant el seu model. A parer meu, cal reequilibrar-la, prestant la màxima atenció a aquests nivells d’equipaments ja avui necessaris i que augmentaran en els propers anys. I fer-ho amb un esforç d’anticipació.
La ciutat no pot anar a remolc de com l’àrea metropolitana de Barcelona abordi els seus problemes i vagi expulsant població, alhora que acumula l’activitat econòmica de més valor afegit. Terrassa s’ha de presentar com una important polaritat territorial, estructurant la frontissa entre la Barcelona metropolitana i la Catalunya Central i liderant les estratègies de planificació per a implantar infraestructures que recuperin l’equilibri i el desenvolupament funcional, tot augmentant la qualitat urbana.
XAVI MATILLA
Terrassa no només no està preparada per als 250.000 habitants, sinó que no està preparada per als habitants que té actualment. El creixement demogràfic dels darrers vint anys no ha anat acompanyat d’un enfortiment equilibrat de les activitats econòmiques, especialment les industrials, que són les que poden generar recursos per fer front a les noves necessitats. Ara, és una ciutat empobrida en termes de capacitat d’inversió pública, i això es percep en l’estat del manteniment bàsic. La infraestructura pública, equipaments i serveis, van quedar estancats fa dues dècades. Els dèficits en instal·lacions tan esportives, culturals, sanitàries com en zones verdes són crònics i evidents, així com l’absència d’actuacions per adaptar l’entorn urbà al canvi climàtic.
Seguir creixent i arribar als 250.000 habitants, agreujarà críticament la situació si no es prenen mesures estructurals i s’incrementa la capacitat de captar diners públics. A més, la feblesa del transport municipal i la manca de suport i desenvolupament de les xarxes de vianants i pedalables farà que l’augment de població vagi inevitablement vinculat a un major ús del vehicle privat. Un fet que generarà un increment del col·lapse circulatori i l’empitjorament de les condicions de salut.
SALVADOR CARDÚS
Si Terrassa no està preparada pels 230.000 actuals, sabent la lentitud habitual en la inversió i construcció de nous equipaments sanitaris i escolars, o la dificultat d’inversió per resoldre els dèficits d’habitatge i de mobilitat, és una obvietat que tampoc no estarem preparats per ser 250.000 vista la rapidesa del creixement de població i també del seu envelliment.
El col·lapse dels serveis públics pot ser el desencadenant de més malestar i conflicte social, amb un impacte directe sobre les decisions electorals dels terrassencs orientades als partits que en saben treure rendiment.
I, a part d’aquest col·lapse -ja hi som a prop-, i més enllà del creixement net anual d’uns 4.000 terrassencs, el que trobo preocupant són els 23.000 terrassencs que al llarg de l’any van i venen. És a dir, el fet de tenir aproximadament un 10% de població flotant i gestionar-ne el vincle amb la ciutat i el compromís cívic en general.
Aquest article forma part de la revista en paper d’estiu de MónTerrassa
