Si fem cas a l’Idescat, l’institut d’estadístiques de Catalunya, Terrassa pot assolir els 250.000 habitants ja el 2030 en l’escenari alt. No seria fins al 2035 en l’escenari mitjà. Però el creixement anual al voltant dels 4.000 habitants, ja ens ha situat el 2025 en 236.000 persones. Una pujada exponencial que, més enllà de suposar un salt qualitatiu a nivell administratiu com a tercera ciutat de Catalunya, tensiona habitatge, equipaments, serveis i mobilitat. Una cosa que ja s’observa en aquests moments i que, en aquest dossier, intentem ordenar per conèixer els reptes, les mancances i la fesomia que ha d’adquirir una ciutat que s’hi juga el seu futur com a eix metropolità per mantenir la seva personalitat. I ho fem també acompanyats de la veu autoritzada de coneixedors de l’entranyes d’aquest municipi.
Dona vertigen i, al mateix temps, és la realitat i els responsables actuals de l’Ajuntament ja es troben que han de gestionar unes necessitats creixents amb uns recursos limitats. També és fruit de la globalització i l’arribada massiva d’immigració, en aquest cas d’altres continents, a diferència del que va conformar la ciutat actual a mitjan segle passat amb la immigració de la resta de l’Estat. Perquè el creixement vegetatiu va enrere. Aquella planificació al tombant del segle, ara es revela que té les bases però segurament li falten uns instruments d’aplicació més ràpids que segueixin aquesta acceleració. Però des de la sala d’operacions municipal d’Urbanisme s’intenta mantenir el pas de la manera més coherent possible.
“Jo crec que hem de perdre la por, que amb 250.000 habitants la ciutat no explota”, temporitza el tinent d’alcalde de Territori i Habitatge, Xavier Cardona, que també és la mà dreta de l’alcalde de Tot per Terrassa, Jordi Ballart, de cara a contenir totes aquestes carpetes que es van obrint progressivament. “Anirem creixent, serem un més que 249.999 i tindrem la possibilitat de passar a ser una gran ciutat, però crec que també hem de donar un missatge de tranquil·litat”, pacifica Cardona, que està acostumat a recórrer els barris en les seves funcions i recollir les queixes dels veïns.
“Preocupem-nos, a data d’avui, què ens està passant amb el Centre d’Atenció de Primària (CAP) de la Rambla, que sense haver arribat als 250.000 habitants ja se’ns ha col·lapsat i la Generalitat l’ha oblidat des de fa anys”, posa com a exemple i lluita diària amb les administracions superiors que tenen les competències i els diners. “Tenim un altre CAP, l’Oest (La Maurina), que hauria donat aquesta cobertura, però ja va quedar sobrepassat i sense haver arribat als 250.000”, continua repassant. “Hi ha hagut infraestructures que no són de l’Ajuntament que s’han col·lapsat”, recorda sobre altres equipaments socioeducatius i vies de comunicació. “Hem tingut unes tensions també amb el transport públic, que les estem gestionant perquè siguin més àgils. Amb l’empresa municipal d’escombraries Eco-Equip, també hem hagut de fer uns salts qualitatius. Però crec que el missatge ha de ser de calma, que amb els 250.000 habitants la ciutat no explota”, reitera, tot assumint que l’Ajuntament “no controla la demografia”.
La reconversió en habitatges d’antigues naus
Si es té en compte que les enquestes diuen que el que més preocupa els terrassencs és l’habitatge, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2003 -que va succeir el fundacional del 1983 després del desgavell amb el creixement descontrolat durant el franquisme i episodis tràgics com les riuades del 1962- preveu prou solucions per seguir encabint tota aquesta població nova, segons els tècnics dels serveis d’Urbanisme.
Durant les més de dues dècades del nou POUM, la ciutat s’ha anat densificant cap endins, permetent doblar en alguns casos les plantes dels edificis. I, alhora, s’han continuant executant els Plans de Millora Urbana en antigues naus industrials en desús per transformar-les en vivendes, equipaments i zones verdes. És el cas, actualment, de l’immens espai a l’antiga fàbrica AEG, a la carretera de Castellar, on s’hi combinen blocs de mercat lliure amb d’altres d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO).
Operacions semblants estan previstes al sector de la Sala i Badrinas, al Segle XX; l’antiga Industrial Freixa, a la carretera de Montcada, al Centre; i la Rambleta del Pare Alegre, també al Segle XX. I, tot seguit, arribarà la gran reconversió de les antigues naus del Vapor Cortés, al nord de Ca n’Aurell, que també és una iniciativa privada que ha de servir per a reurbanitzar completament la zona.
I com a expansió de la ciutat, sobretot cap al nord-oest, hi ha en marxa el sector de Can Colomer, al voltant de la carretera de Rellinars, on s’intercal·len promocions privades amb altres de caràcter públic, que s’han d’acabar aquest mateix any. Es tracta de solars municipals que l’Ajuntament cedeix a l’Incasòl de la Generalitat perquè en faci pisos socials de lloguer o de venda assequibles. Amb la fórmula dels drets de propietat que obliga, al cap de setanta anys, els constructors a retornar els pisos a l’administració perquè no es perdi parc públic. Així, ha estat recentment amb una desena de solars al Segle XX, Can Palet i Torre-sana per accelerar els tràmits administratius. Simultàniament, la Societat Municipal d’Habitatge (SMH) construirà directament pisos per primera vegada en gairebé quinze anys al Torrent d’en Pere Parres.
Noves àrees residencials al voltant de la riera del Palau
El resum de totes aquestes promocions situa en un miler els pisos socials en construcció a la ciutat d’aquí al 2029. I per arribar ja en aquest horitzó al 10% d’HPO a Terrassa, segons el nou Pla Local d’Habitatge 2026-2031. De fet, l’objectiu és assolir el 15% al final del pla perquè es vol que la construcció d’aquest tipus de pisos s’apropi als 4.000, que se sumarien als aproximadament 7.000 de l’actualitat. Perquè des d’Urbanisme es recorda que encara hi ha uns altres 48 solars públics a disposició.
“El tema de l’habitatge és absolutament holístic”, remarca la directora de l’àrea de Territori, Àngels Mira, fent referència a totes aquestes fórmules desplegades per augmentar el parc i precisant-ho respecte a la Mesa d’Emergència de l’Ajuntament per a les famílies vulnerables. “Aquí s’hi han de destinar uns esforços i uns recursos, però no tots”, matisa Mira. “Perquè estaríem desatenent tota una altra part de població molt important que no té recursos suficients per anar al mercat lliure, però que no és vulnerable i necessita aquest ajut públic per poder accedir a un habitatge”, remarca d’una àmplia classe mitjana que viu a la ciutat o hi està arribant des d’altres zones barcelonines més cares, però que també es troba amb una ciutat tensionada en els preus.
La previsió del futur creixement urbà segueix estant en els sectors de Can Marcet i Les Aimerigues, com a continuació de l’actual ja en desenvolupament de Can Colomer. És a dir, seguint cap al nord-oest, per sobre de Can Boada del Pi i Roc Blanc i a l’altra banda del transvasament de la riera del Palau. En aquest últim cas, tocant ja amb la B-40 i amb l’objectiu que s’acabi construint una sortida de l’autopista per redistribuir el trànsit en tota aquesta zona. El que ha canviat respecte al POUM del 2003 és que s’ha descartat el cobriment de la riera i això obliga, ara, a reconsiderar la urbanització i les connexions d’unes zones amb una potencialitat d’uns 3.000 habitants cadascuna.
“Depenem de l’estratègia final que es faci amb la riera del Palau, perquè una cosa és quan pensàvem que havia de ser una infraestructura coberta com una rambla, i que donava una continuïtat clara a la ciutat, i ara s’ha de reformular sabent que la riera queda oberta i el que es fa és renaturalitzar-la”, detalla l’arquitecta i cap d’Urbanisme de l’Ajuntament, Marta Gómez.
En marxa hi ha el Pla per a la Renaturalització de les Rieres, que també comprèn la de Les Arenes per fer-hi allà previsiblement un passeig perimetral. Al capdavall de la riera del Palau, a tocar de la Rambleta del Pare Alegre i el nus d’autopistes d’entrada a la ciutat C-58 i C-16, ha quedat enlaire l’anomenada Pota Sud, on estava prevista una altra zona residencial i que ara depèn que es refaci aquest nus, que també aplega el desviament de la N-150 cap a la carretera de Martorell i enllaça amb les autopistes cap a Manresa i la B-40.
Aquest article forma part de la revista en paper d’estiu de MónTerrassa
