En la tercera entrega de la sèrie sobre el fort creixement a la ciutat, després dels dedicats a l’habitatge i la mobilitat, en aquest darrer capítol del text central es tracta el projecte de continuació urbanística entre l’entrada a Terrassa des de la Rambleta fins al Portal de Sant Roc, ja a la Rambla d’Ègara, per a dignificar aquesta porta principal. També s’explica la prova pilot prevista de minihub de mercaderies a l’estació d’autobusos. I es conclou amb alguns dels equipaments necessaris com els educatius per fer front a aquest impacte demogràfic amb demandes de l’equip municipal a altres administracions. Com a colofó, s’enumeren els canvis que per llei una gran ciutat com Terrassa estaria obligada a aplicar a nivell administratiu el dia que s’assoleixin els 250.000 habitants.
Fil arquitectònic de la Rambleta al Portal de Sant Roc
La lògica d’aquestes estacions és avançar, alhora, a l’interior de la ciutat en els transbordaments de transport públic entre Rodalies i FGC, a l’Estació del Nord, i els autobusos municipals i interurbans. Per això, “s’ha de repensar l’actual estació d’autobusos”, situada al costat de la rotonda del Doré a l’entrada de la ciutat, perquè “la centralitat de la ciutat s’ha mogut”, s’assenyala des d’Urbanisme. En aquest sentit, hi ha un projecte d’unificació urbanística de l’eix que va des de la Rambleta -on s’ha de construir una rotonda davant de l’Hotel Don Cándido-, l’estació d’autobusos, la rotonda del Doré, el parc dels Catalans -paral·lel a la part baixa de la Rambla- fins al Portal de Sant Roc, on està previst un nou pàrquing d’iniciativa municipal que no compta amb el consens de tots els grups del Consistori.
“Si no ens pensem la coherència de tot el conjunt, correm el risc de tenir un Frankenstein”, admet la cap d’Obres Públiques de l’Ajuntament, Mercè Peralvo. “Estem treballant en un document des de l’accés de la ciutat fins al Portal de Sant Roc, que defineixi en conjunt com han de ser cadascun d’aquests projectes i quins criteris han de ser uniformes i quins han de donar singularitat a cadascun dels espais”, detalla Peralvo. “Tot això ha de tenir un fil conductor de definició de l’arquitectura de la ciutat”, complementa d’un document que s’ha de presentar abans d’acabar l’any per donar pas a un avantprojecte.
Precisament, actualment es negocia amb la Generalitat de fer una prova pilot a l’estació d’autobusos com a minihub de mercaderies per al repartiment de paqueteria a peu o en bicicleta sense que les furgonetes hagin d’entrar més endins de la ciutat. Aquestes i altres actuacions com la distribució nocturna silenciosa, amb un sistema de control digital, han d’ajudar a seguir pacificant el trànsit comercial, segons revela el director de Mobilitat de l’Ajuntament, Pau Hosta.
Escoles necessàries per a aquest creixement
La relació de les necessitats per a aquesta ciutat que s’apropa a passos agegantats als 250.000 habitants continua amb un serveis educatius que també apareixen insuficients, malgrat que es puguin retallar línies educatives per una baixada de la natalitat. A la nova zona de Can Colomer, per exemple, està previst un nou institut-escola. Encara que el tinent d’alcalde Cardona recorda que l’institut-escola a l’antiga Sala i Badrinas porta un retard considerable. “Ja s’ha vist que la Generalitat ni és àgil i potser, a vegades, no té la voluntat o té molts més compromisos al territori dels que pot absorbir”, incideix Cardona.
“Per un costat, se’ns està demanant als ajuntaments que fem un esforç en generar habitatge i ho estem fent, però si tot això no va acompanyat d’aquestes infraestructures, al final el que està fent la Generalitat és empitjorar la qualitat de vida de la gent que viu a la ciutat”, no dubta a criticar el responsable municipal. Un pols polític i municipal d’una Terrassa que es troba en plena cruïlla sobre el seu model de futur.
Grup de treball per adaptar l’estructura municipal a una gran ciutat
Des de l’àrea de Serveis Generals de l’Ajuntament, encapçalada per la tinent d’alcalde Laura Rivas, s’ha creat un grup de treball de preparació per a quan Terrassa superi els 250.000 habitants i això obligui a adaptar-se a la normativa estatal de règim especial per als municipis de gran població. Si, efectivament, l’1 de gener del 2030 el padró ja ha assolit aquesta població, el nou Consistori de les següents eleccions municipals del 2031 tindrà sis mesos per a fer tot aquest procés d’adaptació. Si no s’ha arribat als 250.000 habitants, aquest procés quedaria posposat a les eleccions del 2035.
Els canvis suposarien més capacitat executiva i de planificació. Així, els districtes passarien de ser simples divisions administratives a disposar d’una part d’autonomia per a gestionar el pressupost que els assigni el ple. A la vegada, s’hauria de revisar el reglament de Participació Ciutadana, amb més professionalització de l’estructura.
A nivell general, s’haurien de crear un Consell Social de la Ciutat, una Comissió de Suggeriments i Reclamacions, un Òrgan de Gestió Tributària i un Òrgan per a les Reclamacions Economicoadministratives. A l’actual secretari general de l’Ajuntament, s’hi ajuntaria un segon particular per a plens i aquests òrgans col·legials. A més, l’alcalde podria nomenar membres de la Junta de Govern Local que no fossin regidors.
Aquest article forma part de la revista en paper d’estiu de MónTerrassa
