Hi ha persones que penses que mai marxaran. Són aquelles que hi han estat sempre, que formen part del món. No només perquè estiguin al teu entorn, sinó perquè també ho són de l’entorn de molta gent, perquè són de la ciutat, perquè tothom hi té vincle. Segurament és el que molts i moltes vam pensar ahir al llegir la notícia, en ser conscients que el Suri ens ha deixat i que ja forma part de la memòria de Terrassa.
El Suri era segurament la persona més respectada, estimada i coneguda a la ciutat. Estic segur que molta gent estarà d’acord amb aquesta afirmació. Però, sobretot, per sobre de tot, per davant de tot, el Suri ha estat una persona bona, amable i referent. I així el recordarem, passejant pels carrers de Terrassa fa uns anys amb la seva estimada Dolors. Sempre solidari, sempre amb un somriure a la cara. Em ve al cap aquella frase que Raimon li dedicava a Gregori López Raimundo “T’he conegut sempre igual com ara, els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure d’amic”.
Molts terrassencs i terrassenques estaran pensant ara mentre s’acomiaden d’ell en el seu vincle. La pintura, l’art, la cultura i l’associacionisme a Terrassa no s’expliquen sense ell. Molta gent el recordarà per haver estat el seu mestre de pintura, altres pel Carnestoltes, altres per diverses colles de cultura popular, pel moviment veïnal a Ca n’Aurell, per haver potenciat l’associacionisme, per tenir un Capgròs… El Suri era moltes coses a la vegada, una persona activa, polifacètica, renaixentista i humanista.
Va tenir una especial sensibilitat social i d’esquerres i va involucrar-se durant els anys setanta en el moviment veïnal i en la solidaritat amb els pobles, especialment amb el poble cubà. Va fundar i presidir el Casal de l’Amistat Catalano-Cubana de Terrassa, entitat amb el qual el vaig poder conèixer i compartir moments i converses, quan jo era jove (no m’autoenganyo, ja no ho soc). Recordo parlar amb ell de la seva infància a l’exili a França, del seu viatge a Cuba, del seu estil artístic…
Em sorprenia molt l’agilitat que tenia a la seva edat i la seva vitalitat que encomanava a tothom que tenia al costat. El juliol del 2019 el Casal li vam retre un homenatge, amb la presència del Cònsol de Cuba a Barcelona, per tots els anys de solidaritat amb Cuba. El Casal de Terrassa que el Suri va fundar va ser la primera entitat a Catalunya de solidaritat amb Cuba. El Suri va ser pioner en l’associacionisme.
Estic segur que moltíssimes persones que estimem al Suri anirem a l’Ajuntament a acomiadar- nos avui. Amb la tristor del comiat de qui no veurem més i amb l’orgull d’haver-lo conegut. Gràcies Suri per haver fet una Terrassa i un món una mica millors. Quedes en el nostre record.
Llegeix més:
Ha mort “El Suri”, una institució en el món cultural de Terrassa“
Santi Rius ha aprofitat per fer el seu petit homenatge a la figura recordant una petita entrevista que li va fer.
El fotoperiodista Cristóbal Castro ha volgut dir adéu al Suri amb un recopilatori de fotografies simpàtiques i curioses de l’artista.
Domènec Ferran: “Un trosset compartit de l’art del Suri”
Salvador Pérez: “Estimat record per ciutadà Suri”
Les piulades de condol per la mort del Suri
La capella ardent del Suri
