L’Ajuntament torna a començar de zero per a tirar endavant la interconnexió de les rieres de Terrassa amb la trama urbana de la ciutat i dotar-les de les condicions necessàries de seguretat perquè també serveixin d’ús social, almenys com a passeig a les voreres. Aquest és l’objectiu principal del Pla Estratègic per a la Renaturalització de les rieres de Les Arenes, del Palau i Rubí que s’ha encarregat a l’estudi AldayJover durant dos anys perquè, a finals del 2027, en surti un document que defineixi disseny, actuacions i cost dividit en diferents trams. L’alcalde, Jordi Ballart, s’ha compromès aquest dimarts a escollir un d’aquests trams immediatament per a fer-hi una primera actuació amb inversions municipals i que serveixi d’exemple per anar a buscar després diners d’altres administracions.
AldayJover, amb l’arquitecte Jesús Arcos al seu capdavant, ja ha començat aquesta primavera a recollir dades per a l’estudi i la pròxima tardor efectuarà una primera ronda participativa ciutadana per a un primer esborrany del document el febrer que ve. A la propera primavera, realitzarà una segona ronda participativa, amb el termini de l’hivern del 2027 per al document definitiu. El cost del pla estratègic és de 361.500 euros.
Actuació en un primer tram amb inversió municipal
“És veritat que no hi havia un pla estratègic, no hi havia uns projectes concrets i una estratègia molt definida i detallada i transversal i de ciutat, com ara”, ha reconegut l’alcalde Ballart sobre el primer intent de finançar aquesta transformació de les rieres del municipi, que va acabar amb la negativa dels fons Next Generation europeus a destinar-hi recursos. “Però pensem que, després d’aquesta feina, amb rigor tècnic, ens han d’arribar fons europeus, fons estatals i, evidentment, també inversions municipals”, ha considerat Ballart sobre el pla que s’enceta en aquests moments.
“Amb aquest document definitiu, ja es prioritzarà un dels projectes perquè pugui començar ràpidament”, ha assegurat l’alcalde. “Volem que sigui un projecte que acabi sent un referent, que puguem ensenyar com a exemple de territorialització en algun tram que acabem definint”, ha seguit detallant. “La voluntat és que es pogués fer amb inversions municipals”, ha avançat. “La resta no, perquè estem parlant de molts milions”, ha assenyalat enumerant una altra vegada les diferents administracions, i també la Generalitat.
Alhora, Ballart ha emplaçat que “hi hagi un consens polític ampli”, a nivell de grups també de l’oposició. “En algun moment, ens agradaria que el ple municipal pogués acordar un pacte”, referint-se a la transformació de les rieres. “Hi hagi el govern que hi hagi, volem blindar-ho i que sigui un projecte de ciutat i de futur amb tot el consens possible”, ha insistit sobre el fet que, aquesta primera actuació que surti del pla, ja aniria a càrrec dels pressupostos del 2028, en funció del nou equip de govern que surti de les eleccions municipals del maig que ve.
L’altra qüestió és quin tipus d’activitat pot determinar aquest estudi a les rieres i quins són els seus límits. “No es podrà fer gaire cosa”, ha reconegut l’arquitecte Arcos que lidera el pla. De fet, en aquests moments, el seu equip està resseguint els nous mapes de perillositat, amb els nivells hidràulics actuals, per determinar després el que es pugui fer a les voreres. “És una mirada que no queda entre murs, no està limitada; és una mirada de la ciutat sobre la riera”, ha volgut ressaltar en la presentació del pla, davant la presència de cinc membres de la Comissió de Rieres de Terrassa.
En aquest sentit, el tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, ha destacat el treball participatiu que s’està fent. “El pla arriba després d’un camí de llarg recorregut que ha comptat amb la participació prèvia de la ciutadania, especialment la Comissió de Rieres, entitats, associacions, d’experts a la matèria i, també, de tècnics municipals”, ha posat en valor Duque.
Un possible passeig longitudinal però a les voreres
L’orientació de l’equip d’Arcos va fonamentalment cap a millora de la connexió transversal amb les rieres, és a dir el fet de poder travessar-les amb major normalitat i lligar-se millor amb el territori. I, d’altra banda, d’aprofitar per crear un corredor longitudinal fent-hi un passeig a les voreres que continuï, fins i tot, més enllà del terme municipal.
Recordant les tràgiques riuades del 1962, amb més de tres-cents morts, Arcos també ha emfatitzat que, ara, a més s’hi afegeix el canvi climàtic que s’accelera. “Volem establir com a seguretat sistemes d’avís a la gent si hi ha alguna activitat i de manera limitada”, ha precisat. “I haurà d’anar acompanyat d’un pla d’emergència i de tancament com passa, per exemple, a les rieres del Besòs”, ha completat.
Ara bé, aquesta comparació amb l’actual activitat humana a les rieres del Besòs, al Barcelonès Nord, també és relativa. “No es pot plantejar una relació tan propera com la del Besòs, que té una inundació molt més lenta i molt més controlada que la d’aquí”, ha puntualitzat. “Aquí, les avingudes són absolutament descontrolades i ràpides amb les pluges”, ha deixat clar.
Ha estat el moment en què Ballart ha volgut matisar que, del que en surti de l’actual pla en elaboració, no serà com al Besòs. “Se’n farà un de propi, a Terrassa”, ha afirmat. “Aquí, són 17 quilòmetres de rieres i el que volem és un projecte propi que també pugui ser referent, un model, per a altres municipis amb unes condicions similars”, ha desitjat.
