Enmig de l’escalèxtric en què s’ha convertit el límit dels termes de Terrassa i Viladecavalls, amb la confluència de les autopistes C-58, C-16 i B-40, ja s’han enllestit els tres quilòmetres de carril pedalable per a bicicletes i vianants que permet circular entre els barris, urbanitzacions, polígons, estacions i instituts partits i compartits de les dues poblacions. Així ho han escenificat aquest dimecres la consellera de Territori, Sílvia Paneque, l’alcaldessa de Viladecavalls, Cesca Berenguer, i el regidor de Mobilitat terrassenc, Xavier Cardona, en el tram segurament més amable prop de la urbanització de Can Corbera i l’estació de Rodalies del costat. S’hi han invertit 2,9 milions d’euros i, actualment, ja hi transiten 250 ciclistes i vianants entre setmana i 300 el cap de setmana, segons un comptador a la rotonda de Can Gonteres.
Les obres d’asfaltatge han durat des de juliol del 2024 fins al desembre del 2025, tot i que aquests últims mesos encara hi faltava acabar-hi l’enllumenat i els semàfors a les cruïlles per garantir-ne la seguretat. Era una condició que havia posat l’alcaldessa Berenguer abans de donar com a rebuda la infraestructura. Aquest dimecres, amb la visita de la consellera i les explicacions del responsable d’Actuacions a la Xarxa Viària del Vallès de la Generalitat, Albert Palomo, s’ha fet oficial l’acord de les diferents parts. Inclòs l’Ajuntament terrassenc, que posseeix 220 metres dels 2,93 quilòmetres de la nova via.
Aquesta arrenca al barri del Roc Blanc i segueix en paral·lel la C-58z (l’autovia de La Bauma) per vorejar la urbanització de Can Tries, el polígon industrial de Can Mir, travessar el viaducte de la riera de Gaià, continuar vorejant la urbanització de Can Gonteres, passar per sota del nou encaminament de la C-58 com a calçada lateral de la C-16 (l’autopista de Manresa) i anar a parar a la urbanització de Can Corbera, on hi ha l’estació de Viladecavalls. A més, s’ha construït una antena de 360 metres per sota de la C-16 per enllaçar a peu amb l’institut del municipi.
“Aquesta obra ha estat molt important per relligar tots aquests nuclis urbans amb bicicleta i a peu”, ha destacat Palomo. “Hem pogut estrènyer els carrils de circulació per als vehicles privats i guanyar aquest espai perquè hi puguin passar vianants i bicicletes”, ha detallat el responsable del Govern sobre la nova configuració de la C-58, que ara porta directament cap al nus de la B-40 a la seva entrada a Terrassa i ha alliberat l’antiga autovia de trànsit fent-hi rotondes. L’amplada del carril pedalable és de tres metres, excepte en el tram del viaducte sobre la riera de Gaià que s’aprima a 2,55. En aquest cas, però, s’ha aprofitat per renovar les barreres.
Connexió també per a centres educatius i polígons
“És un camí que no connecta només dos municipis, connecta persones, oportunitats i serveis de manera sostenible”, ha volgut posar en relleu l’alcaldessa Berenguer. “És un camí que fa que dos municipis veïns, Viladecavalls i Terrassa, en barris que conviuen gairebé porta a porta, ens obligui amb aquesta proximitat, com a administracions, a treballar conjuntament amb missió supramunicipal”, ha remarcat, tot recordant que és un projecte reivindicat des del 2005 per part de la seva població.
En aquest sentit, Berenguer s’ha felicitat que hagi acabat incloent la perllongació fins a l’Institut de Viladecavalls i el polígon de Can Mitjans. “Aquesta és una mobilitat que serveix tant per la vida quotidiana com per l’activitat econòmica, perquè els polígons industrials també han de formar part de les xarxes de mobilitat activa”, ha manifestat sobre el futur ús del vial. “Han d’estar connectats de manera segura amb el transport públic, amb els municipis veïns i amb els espais educatius, i que facilitin els desplaçaments dels treballadors i treballadores”, ha enumerat, tot assenyalant els obstacles físics d’un municipi com el seu fins ara “dependent del vehicle privat”.
Per la seva part, la consellera Paneque ha reconegut que aquests carrils pedalables s’erigeixin en alguna cosa més que carrils per a esportistes. “L’àmbit ciclable és veritat que s’està utilitzant ja com a mode de transport i de connectivitat en polígons industrials i espais educatius”, ha corroborat. “Ho hem d’integrar i veure amb globalitat com a una infraestructura més”, ha estimat, tot referint-se al recentment presentat Pla Estratègic de la Bicicleta, d’aquí al 2030. Segons ha precisat Paneque, des del 2022 recollint l’herència de l’anterior govern de Pere Aragonès s’han executat o estan en execució 30 projectes per a un total de 90 quilòmetres de pistes pedalables. I, actualment, se n’estan redactant uns altres 14 per a sumar-hi 65 quilòmetres més, amb una inversió final del voltant de 100 milions d’euros.
Precisament, a preguntes de la premsa, la consellera ha assegurat que la previsió per al projecte de carril bici i vianants entorn l’Hospital Universitari de Terrassa, entre Terrassa i Sabadell, “és que pugui estar acabat abans de finalitzar aquest any 2026”.
Paneque es remet al Pla de Serveis Ferroviaris per a augmentar freqüències de trens
La visita de Paneque també ha servit perquè li donés directament una resposta a l’alcaldessa Berenguer a la seva reclamació de més freqüències de trens de Rodalies a les estacions de Can Gonteres i Viladecavalls en les connexions entre Terrassa i Manresa. “En aquests primers mesos, estem molt centrats a donar fiabilitat als sistemes i les freqüències que tenim”, ha puntualitzat als periodistes la consellera. “Hem patit una crisi molt important després de l’accident de Gelida, hem acabat aquesta fase d’emergència i, ara, hem de tornar a la millora continuada del sistema”, ha prioritzat. “El primer és la fiabilitat, abans d’assumir noves freqüències”, ha insistit.
Tot i això, la responsable del Govern s’ha remès al futur Pla de Serveis Ferroviaris, que ha de fixar aquestes freqüències d’aquí al 2030. “D’aquí als propers anys, sí que podem assumir i assolir diferents freqüències, que donarem a conèixer ja en els propers mesos i setmanes”, ha avançat, tot considerant que aquest pla permetrà maximitzar els serveis. “Amb la infraestructura que hi ha en aquests moments, amb els trens que tenim i amb els que han d’arribar nous, arribarem al màxim on puguem arribar”, ha afirmat.
No en va, l’alcaldessa Berenguer en el seu parlament havia posat l’accent en aquesta reclamació de l’Ajuntament. “Esperem aconseguir en un temps prudencial, raonable, tenir més freqüència de l’R4”, ha desitjat Berenguer. “Amb Renfe, hem aconseguit unes estacions que val la pena tenir al nostre municipi, però, evidentment, si no hi passen trens… “, ha deixat anar. “Passen, en passen molts, però no paren!”, no s’ha estat de dir.
