La Mola va ser en un temps remot un cementiri. Una intervenció arqueològica ha trobat restes d’almenys catorze individus que haurien estat enterrats a l’entorn immediat del monestir situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. “Creiem que n’hi haurà més. Ara caldrà continuar fent els estudis necessaris per determinar si són homes o dones, si tenen traumatismes, patologies, així com determinar-ne la datació”, ha manifestat l’arqueòloga del projecte, Maica Carmona, aquest dilluns dia 11 de maig, en l’acte de presentació d’aquesta troballa.
El projecte està emmarcat dins del Pla de futur sostenible per a la Mola, impulsat des de la Diputació de Barcelona, i la intervenció preventiva va ser autoritzada el febrer d’aquest any pel Departament de Cultura. En aquest sentit, els treballs han permès confirmar l’existència d’un àmbit funerari a la zona propera a la rampa d’accés a l’explanada del monestir. Els experts han subratllat que en total, “s’han obert sis rases sota control arqueològic i totes han donat resultats positius”. Carmona ha explicat que “l’aixovar que acompanya els cossos és molt escàs, fet que dificulta concretar-ne la cronologia, però tenim dues tombes antropomorfes que ens parlen del segle X de l’ocupació del monestir, caldrà estudiar-ho”.
Es faran sondejos per buscar més restes humanes
Com han explicat aquests treballs arqueològics s’estan duent a terme de manera sistemàtica, amb tècniques manuals i eines de precisió, registre fotogràfic i mapeig. Les troballes han estat registrades, documentades i retirades per al seu estudi posterior, conservació i dipòsit final. Per ara, no s’ha detallat quan i on es podran veure exposades al públic. Però sí que els visitants podran veure assenyalats els llocs on es trobaven.
Així ho ha explicat Albert Abaurrea, cap del Servei d’Anàlisi Gestió Territorial Inversions i Obres de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. “Una vegada s’han retirat les restes trobades, s’han fet actuacions per protegir l’entorn, senyalitzant les àrees en les quals hi ha evidències de restes, així com altres que són susceptibles de tenir-ne per, més endavant, establir els sistemes d’excavació que es considerin”, ha recalcat.
Els treballs no s’acaben aquí, des de la Diputació han anunciat que s’està estudiant sondejos preliminars en diferents sectors del cim, al nord, est i sud, amb l’objectiu de confirmar l’existència i delimitar l’àrea d’altres enterraments. A la zona oest no s’ha previst cap nova cala de sondeig, atès que les intervencions realitzades anteriorment només han aportat restes d’estructures vinculades al conjunt monàstic.
No era estrany trobar-se amb ossos a la Mola
Durant la visita al cim de la Mola, el diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha fet referència al gran valor de la troballa que, tal com ha destacat “s’ha donat en un indret que és un Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima categoria de protecció”. Gomar s’ha refermat en l’aposta de l’ens provincial d’eliminar l’àrea de restauració de La Mola i de pacificar l’entorn per evitar-ne la massificació, i ha afegit que “haver canviat els usos d’aquest espai facilita molt que es puguin dur a terme aquests treballs arqueològics”.
Per la seva banda, Guillem Montagut, alcalde de Matadepera, ha destacat que “és una troballa molt important que posa de manifest la rellevància del lloc on estem”.
Recordem però que en els darrers anys no era estrany que els excursionistes es trobessin restes humanes al cim. Tal com informava MónTerrassa, el 2024, un terrassenc explicava que havia descobert un os prou allargat per pensar que formava part de l’extremitat d’un ésser humà. Dos anys abans, dues senderistes es van topar amb unes restes mig enterrades que els van cridar l’atenció: un crani humà, una vèrtebra i d’altres ossos, que en treure’ls, es trencaven amb facilitat. Unes troballes que es donaven sobretot en èpoques de forts aiguats i moviment de terres.
