MónTerrassa
Una espectacular serp pitó trobada a Terrassa
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Sant Cugat del Vallès
  • Rubí
  • Olesa de Montserrat

La Policia Municipal de Terrassa ha obert diligències penals per un presumpte delicte de maltractament animal després d’intervenir amb els Agents Rurals una serp pitó de Birmània de 2 metres de llarg localitzada en molt males condicions. És una espècie potencialment perillosa i forana i la seva tinença és il·legal. Afectius de la policia egarenca investiguen els fets. La serp pitó de Birmània es va trobar dins d’un vehicle al passeig del 22 de Juliol, i es va acordonar la zona. L’animal semblava que volia sortir El nom científic és Phyton bivittatus. Els Agents Rurals van traslladar l’exemplar, d’un potent color verd-groc- primer al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Ara es recupera al Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC), on han vist que estava malalt. Aquest rèptil necessita unes condicions molt especials per viure, i Terrassa no és un d’ells.

Una serp originària de la jungla

La pitó és una serp constrictora és originària de l’Índia, Pakistan, Nepal i Indoxina. És tracta d’una de les sis serps més grans del món, després de l’anaconda verda, la pitó reticulada i la pitó ametista. Com totes les serps, les pitons birmanes són carnívores. La seva dieta consisteix, primordialment, en aus i mamífers. A llocs com els Estats Units s’han convertit en un problema. Atès que és una invasora. Els propietaris les van deixar quan la mascota es va fer grossa i gran. No se sap què ha passat amb la trobada a Terrassa.

Serps a Terrassa

No és estrany trobar serps a Terrassa. Una es va localitzar en un lavabo, i una es va deixar veure pel barri de Sant Llorenç. També n’hi ha a Matadepera. I se n’han vist de collaret copul·lant.

Les serps es deixen veure per Terrassa sobretot l’abril i el maig, en el medi natural. No és difícil trobar-les al camí que va a Les Fonts pel costat de la riera del Palau, el de Can Roure, el de Can Candi, el Vell d’Ullastrell, les rieres… Sempre exemplars relativament petits. Alguns ciutadans que anaven a buscar espàrrecs hi han topat al començament de la carretera de Martorell, a sobre de la Bòbila, a 40 metres de blocs d’habitatges. Es tractava d’un exemplar de color negre, gruixut i de més o menys un metre de llargada.

Comparteix

Icona de pantalla completa