Aprofitant la precampanya electoral per a les eleccions generals del 29 de novembre i situant-lo també com a un eix de les municipals del maig que ve, l’alcaldable de Comuns Terrassa, Glòria B. Sòria, reclama a l’equip de govern municipal després d’haver aprovat definitivament el Pla Local d’Habitatge 2026-2031 que l’objectiu del parc social a la ciutat sigui del 15% i no del 10%, com es reflecteix en el document. Per arribar-hi, la responsable del partit, que actualment no té representació consistorial, demana dedicar més diners per comprar immobles, a més de la promoció de noves construccions de vivenda assequible, i mobilitzar els pisos buits, com també preservar el patrimoni actual de lloguer social.
“És un pas, però no és suficient”, va manifestar Sòria en un acte de precampanya aquest dimecres al Mercadal de Terrassa, conjuntament amb el candidat número 10 per la província de Barcelona dels Comuns-Front Ampli (la plataforma de l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau) i regidor de Sant Cugat, Ramon Gutiérrez, i després que, en el ple terrassenc del dimarts passat, s’aprovés el nou Pla Local d’Habitatge. “Terrassa ha d’anar més enllà i treballar per arribar al 15%, amb més recursos públics i més capacitat per incorporar habitatges al parc social”, considera respecte a l’objectiu municipal del 10% i al fet que, a hores d’ara, el parc social terrassenc sigui d’aproximadament un 8%.
De fet, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de la Generalitat obliga a assolir el 15% en vint anys. I la mateixa regidora municipal de Polítiques Socials i Promoció Pública d’Habitatge, Lluïsa Melgares, reconeix que aquesta hauria de ser l’ambició de Terrassa de cara al 2031. “Volem ampliar el parc d’habitatge social i arribar al 15% del total, una cosa que faria la competència al mercat privat per poder regular aquests lloguers”, va desitjar en el ple Melgares, assumint que, de moment, de cara al 2029 s’ha d’arribar al 10% per fer front a l’emergència habitacional d’una ciutat amb un creixement tan accentuat. La regidora, per això, fa valdre que la Societat Municipal d’Habitatge construirà per primer cop en molts anys vivenda en solars propis.
En opinió dels responsables locals dels Comuns, l’aprovació definitiva del pla municipal s’hauria de traduir en més habitatge disponible i fent-ho no només amb noves promocions, sinó adquirint habitatges existents, impulsant cessions i actuant sobre pisos buits.
El cas dels blocs de lloguer de Pau Marsal i Wagner en venda lliure
Una altra de les reclamacions d’aquesta formació és no perdre l’actual parc d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO). “L’habitatge públic no es ven, es defensa i s’amplia”, afirma Sòria sobre la necessitat de conservar els immobles procedents de sòl públic. En aquest sentit, Sòria s’ha referit, d’una banda, a l’exemple de dos solars de l’antiga fundació Fupar de Caixa Terrassa al torrent d’en Pere Parres, que en el projecte inicial dels pressupostos de l’equip de govern tenia previst de vendre per part de la societat municipal Foment de Terrassa per 2,2 milions d’euros, però que la negociació amb el PSC per facilitar l’aprovació dels comptes ha paralitzat. Aquests dos solars els Comuns proposen destinar-los a habitatge protegit de lloguer, amb una reserva del 50% per a joves de fins a 35 anys.
L’altre cas sobre el qual adverteixen és l’actual venda al mercat lliure de 114 habitatges de lloguer que fins al 2022 eren HPO, i on hi han estat vivint unes 350 persones, als carrers de Pau Marsal i Wagner, a l’Escola Industrial. Es tracta de sis blocs, en quatre dels quals les vendes s’estan fent individualment i ja s’han produït desnonaments, mentre que en els altres dos de Pau Marsal els veïns encara resisteixen a la compra d’una immobiliària que, recentment, ho ha revenut a un altre fons del qual encara no s’ha fet públic el nom per 2,7 milions d’euros i intenten constituir-se en cooperativa abans no els facin fora.
“Aquesta compra s’hauria de plantejar conjuntament amb la Generalitat, entitats del tercer sector i cooperatives d’habitatge, per garantir l’estabilitat residencial de les famílies que hi viuen i incorporar aquests pisos a un model d’habitatge assequible”, defensa el partit.
Les reivindicacions pendents del Moviment per l’Habitatge de Terrassa
En aquesta línia, el Moviment per l’Habitatge de Terrassa, que agrupa diferents entitats de protecció de la vivenda pública, com el Sindicat de Llogateres, va publicar aquest dimecres un comunicat on considera que “la pressió social ha contribuït a incorporar un programa específic sobre pisos buits, una comissió de seguiment i més transparència” al Pla Local d’Habitatge, però alerta que bona part de les seves reclamacions continuen sense resposta. “L’Ajuntament rebutja recuperar la reserva del 30% d’habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions en sòl urbà consolidat, no assumeix nous objectius quantificats de mobilització de pisos buits ni d’adquisició pública i tampoc les cinc incorporacions especialitzades que demanàvem per prevenir desnonaments”, enumeren en aquest comunicat.
