Agnès Petit i Estrenjer. L’educadora social és l’alcaldable de Terrassa en Comú Podem a les eleccions municipals de maig de 2023. La cap de cartell respon 11 preguntes sobre la precampanya, la campanya electoral i les eleccions municipals. Unes qüestions que s’han fet també a la resta de partits amb possibilitat de ser a la sala de plens del raval de Montserrat.
Agnès Petit i les eleccions municipals
Agnès Petit: “Serem decisives en el govern municipal de Terrassa de 2023”
FOTOGALERIA | Acte de presentació d’Agnés Petit, alcaldable per En Comú Podem a Terrassa
Agnès Petit i Comuns, objectiu un govern d’esquerres a Terrassa
Els comuns escullen Agnès Petit per encapçalar la llista a Terrassa
Descobreix l’Agnès Petit més íntima i desconeguda
L’Entrevista
Com es presenta la precampanya?
Estimulant. Diumenge 26 de febrer a Barcelona vam presentar un bon nombre de les candidates i candidats d’ECP a les municipals del 28M a tot Catalunya. Des de Barcelona a Aigüamúrcia, per posar d’exemple dos municipis on tenim l’alcaldia de dimensions i realitats ben diferents. La casualitat va voler que Joan Mena, candidat de Sabadell En Comu Podem, i jo mateixa, que havia sortit a peu des de Terrassa i unes quantes candidates vallesanes més, vam manifestar-nos per defensar els vallesos de la destrossa que implicaria aquesta infraestructura obsoleta, desfasada i contrària a les alternatives per fer front a l’emergència
climàtica.
La nostra precampanya està pensada per a què la ciutadania se sumi al sentit comú. Entenent que de sentit comú és que ens agradi més el verd que el gris, que preferim les escoles bressol públiques i que no cap en cap cap pisos buits i gent sense casa. A Terrassa hem estat fent jornades programàtiques amb alta participació, estic fent reunions amb entitats, farem una campanya per tal que em coneguin. Arreu hi ha un denominador comú: la ciutat està adormida, parada, no té model, ni pla, un creixement poblacional que no te planificació, una estructura municipal que no va en línia amb la dimensió i realitat de la ciutat.
Amb quines expectatives l’afronten?
Amb molta il·lusió, molt treball i amb el convenciment que el nostre espai i proposta política tindrà espai al ple i al consistori municipal. Que fem falta a Terrassa, com hem estat necessaris al govern de l’estat per influïr en polítiques necessàries i vertebradores, com són la pujada continuada del salari mínim interprofessional, la reforma laboral que ha permès un descens continuat de l’atur, també a Terrassa, amb una caiguda del 25% el darrer any, les bonificacions al transport públic, els eros que van servir per afrontar la crisi de la Covid19, amb receptes antagòniques a les de l’anterior crisi, la de la bombolla immobiliària del 2008, en què es va optar per rescatar bancs i abandonar les persones. També amb la proposta d’acord de pressupostos que les companyes del GP ECP al Parlament han defensat, en el què apareixen 0 euros per a les infrastructures caduques com el Quart Cinturó i en canvi 1.000 milions més per a la salut pública, 100 milions d’euros per garantir que tothom pugui ser atès pel seu metge o metgessa de capçalera en menys de 5 dies, més de 40 milions d’euros per al dentista públic i 20 milions d’euros per reforçar la salut mental. La sanitat ha estat la nostra màxima prioritat en els pressupostos catalans: unes llistes d’espera vergonyants i una situació sanitària tensionadíssima a Terrassa, que va fer sortir més de 8.000 persones al carrer el passat 14 de gener en una de les manifestacions més nombroses que es recorden dels darerrs anys.
En definitiva, volem jugar el paper a Terrassa el mateix paper que està jugant Yolanda Díaz al govern de l’Estat, prement el PSOE per aplicar polítiques valentes en favor de la majoria de la gent i sense deixar-se influir pels lobbies que han controlat aquest país els últims 30 anys. Un exemple clar és la Ley Vivienda on defensem que no es pot aprovar sinó recull la regulació del preu dels lloguers i la corresponsabilitat dels grans propietaris per aturar els desnonaments i que fa pocs dies, al Mobile World Congress, l’alcaldessa de Barcelona va recordar al president del govern de l’Estat que era un compromís adquirit fa 5 anys.
Una travessa dels resultats del 28 de maig de 2023.
No faig mai travesses, però estic segura que TECP entrarem de nou amb força i tinc el desig que VOX no ho faci a l’ Ajuntament de Terrassa. Penso que algunes forces polítiques que vam quedar fora al 2019 fem molta falta a la ciutat. També crec que les aliances i la cultura de l’acord i coalició ha vingut per quedar-se a l’àmbit de la política, en tots els seus espais institucionals.
Amb qui lluiten/comparteixen espai electoral?
Excepte amb PP i VOX una mica amb tots. Amb les forces d’esquerres, més.
Quin partit serà la sorpresa positiva?
Positiu serà que VOX quedi fora.
Quin partit serà la sorpresa negativa?
M’agrada sempre mirar la part positiva de les coses, i el que tinc molt clar és que la sorpresa positiva serem nosaltres, que serem decisius per decidir qui serà el proper alcalde o la propera alcaldessa de la nostra ciutat i per aplicar les polítiques valentes que necessita Terrassa i que no hem vist durant aquest mandat.
Hi haurà una majoria absoluta? S’haurà de pactar?
Com deia, crec que la cultura de la coalició i pacte ha vingut per quedar-se. I això és positiu. Que al govern de l’Estat hi hagi hagut aquest mandat el primer govern de coalició, és una anomalia europea. I crec que d’aquesta experiència se’n pot fer un bon balanç. Sense la presencia d’Unides Podem i En Comú Podem al govern no s’haurien obtingut, per exemple, un increment del 70 % en beques universitàries de la mà del nostre ministre Subirats, una de les lleis de més avançada internacional en reconeixement de drets com és la Llei Trans o la reforma del codi penal pel què fa a una norma antiga, com era el delicte de sedició.
A Terrassa volem jugar aquest paper per fer avançar la ciutat. Al govern de la Generalitat ja hi ha hagut mes experiències de coalició i en l’àmbit local, també. No obstant, els ajuntaments son molt presidencialistes, la figura de l’alcaldessa o alcalde és important i reconeixible i en qui recauen moltes decisions de l’esfera municipal. Al final, per més governs de pacte que hi hagi, l’alcaldia compta. No soc favorable a les majories absolutes, generen dinàmiques inquietants, soc més partidària de la cerca de consensos i punts intermitjos, ajuden a construir millor.
Línies vermelles a l’hora de pactar.
No pactarem amb VOX, segur. Pactarem amb qui vulgui fer polítiques valentes que garanteixin el dret a l’habitatge, que lluitin contra l’emergència climàtica i vulgui guanyar espai al cotxe en favor de les persones, que vulguin generar les condicions necessàries per a la creació de llocs de feina de qualitat, que lluiti contra la privatització de la sanitat pública, que sigui capdavantera en polítiques feministes i contra la violència masclista… amb qui vulgui aplicar moltes de les polítiques que ja estem aplicant a Barcelona i a l’Estat.
Pensen que l’extrema dreta pot entrar a l’Ajuntament? És un perill?
La darrera astracanada està sent la Moció de Censura que van registrar al Congrés dels Diputats, però ho fan per recordar-nos la seva existència i el que hem de saber és que és un perill la seva existència i pot ser un nou error històric, els seus discursos, l’avenç europeu i internacional que tenen, els discursos d’odi, de por, d’assenyalar al diferent, la seva deriva antidemocràtica barrejada amb populisme, seguretat i por en les mateixes frases que migrant i habitatge.
L’atac constant als feminismes i a les dones, que després de tants segles de lluita hem anat conquerint drets, conscients que mai els tens guanyats i que la lluita mai s’acaba és una de les banderes més greus i perilloses que aixeca l’extrema dreta, perquè travessa marcs culturals molt difícils de guanyar en termes d’igualtat.
Tema prioritari, número 1, del candidat/candidata, quin és?
Penso que a Terrassa, malauradament, no t’acabes els temes prioritaris, un és l’habitatge, que es troba en una situació molt preocupant. L’altre és la sanitat, abans ja hi feia referència. En ambdós casos no són competències municipals, però si que són incumbències municipals. Aquí és on crec que de vegades cal posar la mirada.
Un altre tema que sí que és competència municipal i que preocupa a la ciutadania és la neteja i la recollida d’escombraries. Fa temps que l’empresa municipal està infrafinançada, que estem en un nivell molt baix en la recollida selectiva i que hi ha una gran percepció de que la ciutat està bruta. Calen propostes valentes per incrementar el pressupost de l’empresa municipal i millorar el servei.
Però a mi el que més em preocupa és una qüestió de model i d’estructura. Terrassa no para de créixer. Terrassa pot superar els 230.000 habitants l’any 2025. Actualment som 224.114 (dades de fa un any) les que vivim a la ciutat. Aquesta ciutat no està pensada per no parar de créixer, ni la seva estructura organitzativa, ni la seva estructura municipal responen a la seva dimensió. No tenim cap pol industrial potent, aquesta sembla ja una guerra perduda, ni ningú que en prevegui el contrari, el principal valor afegit brut de la ciutat, amb diferència, és el del sector serveis, amb un habitatge tensionat, tan de lloguer com de propietat. Crec que
cal ser valentes en matèria de planificació i explicar que la cosa no va d’arreglar un tros de vorera, ni posar un semàfor.
La idea és saber com ha de millorar la ciutat, i això no es fa en 4 anys, no us enganyaré, però cal dir a la gent sense enganyar-la, que el què Terrassa necessita és ser repensada.
Què en pensa que els 5 partits amb representació actual i els tres que tenen alguna possibilitat de ser-hi hagin apostat gairebé tots per dones per a liderar el projecte?
Em sembla meravellós. Vol dir que ja seria hora que Terrassa tingui una dona alcaldessa. Però em sembla que si sempre és difícil i valent prendre la decisió de posar-se al capdavant, mostrar-se, representar, ser mirat i vist, quan s’és dona, crec que encara és més difícil i complicat. Encara estem massa supeditades a visions determinades per la nostra societat patriarcal i masclista. Crec, a més, que dialogar, construïr i treballar de forma cooperativa i per un objectiu comú, les dones ho sabem fer bé.
