Qui és Agnès Petit i Estrenjer? Qui és la persona, qui la professional i qui la política?
És una dona de 50 anys, terrassenca de naixement, la gran de cinc germans. La persona és amiga dels seus amics, lectora, curiosa, inquieta… La professional i la política es difuminen. La política no es fa només des dels partits polítics. La política es fa des de totes les trinxeres. La meva professió és una línia contínua de la meva experiència en el món associatiu, la meva incursió en un espai polític és una altra línia contínua quan apareixen els projectes municipalistes després del 15M. La professió i la política també són Terrassa, els seus barris, les seves joves, les seves entitats, la participació i els projectes comunitaris.
Per quina raó va decidir ser educadora social?
Per itinerari vital. Jo volia estudiar filología, però el meu interès per l’àmbit social em ve, primer de família, la mare fins que es va jubilar va fer de treballadora social i tota la meva formació no s’entendria sense el meu pas per les entitats juvenils i d’educació en el lleure. Al final, tot m’hi va portar. I va ser una formació molt interessant, perquè va lligar la teoria i l’experiència.
I per quina raó va optar per fer un pas cap a la política? I per quina raó al món dels Comuns. Com es definiria com a política? Quin tret destacaria? Què pot aportar?
Vaig fer el pas a la política de formar part d’una organització política al 2014. Un dia em van dir en una plaça de la Maurina que es feia una reunió en què es reunien totes les esquerres i persones interessades en un projecte municipalista. No m’he aixecat mai més d’aquella rotllana en la que em vaig trobar un dissabte al matí del que ara ha fet 8 anys. Allò que molt aviat va passar a ser el què ara es coneix com els Comuns reunia per a mi uns quants atractius en els que implicar-se; ens interpel.lava a persones que no havíem participat mai en un partit o formació política però que portàvem molts anys fent política, tenia una vocació guanyadora i d’entrar a les institucions conscients que és des d’allà que es poden fer polítiques posant les persones al centre, tenia una onada d’il:lusió, necessària per servir d’estímul, però també recollia l’experiència de moltes lluites històriques i l’herència de bones pràctiques des de les institucions per part de persones que havien protagonitzat grans avenços en democràcia i que havien anticipat propostes fa molts anys, per exemple en matèria ecologista i per combatre l’emergència climàtica, quan havien d’aguantar molta mofa per temes que ara són una qüestió guanyada en l’agenda política arreu del món.
Què significa per vostè ser la candidata?
Significa posar una mica més la cara que abans. Significa representar. Representar un projecte i unes idees, unes persones que treballen molt i no se les veu normalment tant, per construïr un model de ciutat de manera conjunta, sumant a més, a molta gent que ja treballa per aquesta ciutat o que sap com pot ser millor del què és.
Tot l’àmbit de l’esquerra sembla que aquest cop sí que va unit. En les eleccions del 2019 la divisió extrema els va deixat a tots fora de l’Ajuntament. Això ha canviat? Les tensions són menors, han desaparegut?
Terrassa en Comú Podem ja és una realitat des de fa uns mesos. A Catalunya serà una realitat arreu dels municipis on som els comuns i on és Podem. Ara només volem mirar endavant i construir una alternativa que creiem imprescindible si volem que la ciutat avanci.
La unitat pot portar a tornar a ser a la sala de plens del Raval de Montserrat?
Sí, sens dubte, però no és només una qüestió aritmètica. És una qüestió de confiança. I hem demostrat ser un espai polític en qui confiar. Amb unes propostes que des del govern de l’estat no s’haguessin impulsat igual, sense les nostres ministres i els nostres diputats. En uns pressupostos i condicions fiscals que a Catalunya no existirien sinó haguéssim facilitat els pressupostos. Amb una ciutat com Barcelona que és un referent internacional en matèria d’habitatge, espai públic, reducció de la contaminació, polítiques de salut, etc. Aquestes polítiques valentes són les que volem aplicar a Terrassa, i ja hem vist que sense nosaltres ningú les farà.
Quantes cadires creu que poden assolir, i quin percentatge de vots?
Les enquestes són una foto que ajuda, però les urnes són les que acaben decidint. Perquè sabem que la situació és canviant i evoluciona ràpidament. També que l’àmbit local té les seves pròpies dinàmiques i lògiques. Al 19 podríem haver assolit el 8%, però estem segures que en podem treure més. Cal recordar que el 2015 anant junts vam treure 16.000 vots.
Amb qui freguen espai a Terrassa? Amb el PSC? Amb ERC? Amb altres?
Amb aquestes forces, també amb TxT i amb la CUP.
Va dir en la seva presentació que faran el que calgui per un govern d’esquerres a la ciutat? Què vol dir? Amb qui es pot pactar? Amb qui no? Hi ha unes línies vermelles? Descartats els acords amb Tot per Terrassa?
Per parlar d’aliances electorals caldrà primer saber quins són els resultats. Del què estem segures és que serem decisives pel que fa a la conformació del proper govern a Terrassa. No pactarem amb les forces de dretes. A la ultradreta, ni aigua. També caldrà veure quines són les propostes que cadascú planteja, aquí serà on veurem més clarament amb qui compartim model de ciutat o amb qui estem més a prop i menys lluny.
És dona i és “jove”. Les candidates de Ciutadans, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular, són dones i joves. Les de Junts per Terrassa i el Partit dels Socialistes són dones. Menys l’actual alcalde, totes les números 1 són dones. És un símptoma de que
quelcom canvia a la societat i en la política.
Gràcies per lo de jove, però sí amb 50 anys s’és jove. No, fora conyes, no em sento jove, tampoc em sento gran. Però sóc molt boomer per generació i és un tema que em porta de cap, perquè crec que els i les joves són un segment molt castigat per les últimes crisi, però també amb molta formació, criteri i talent. I que la societat en la que vivim, també la ciutat, els dóna massa l’esquena. El fet que a la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, tinguem totes les dones candidates menys en una formació política, em sembla un missatge molt potent de què sí, de que les coses estan canviant en la societat i també en la política. En positiu. Perquè la capacitat de diàleg, de cerca de consensos i de cooperar ens és més pròpia i els governs monocolors, arreu , s’han acabat i toca posar-se d’acord, i per a fer això pensant en un bé comú i major, les dones estem més capacitades i sabem fugir dels personalismes.
Sé que és molt aviat, però digui’ns un parell de propostes estrella que aniran en el seu programa electoral?
És aviat, sí i no podem començar i acabar la campanya en aquesta entrevista i tindrem molts mesos per anar desgranant les nostres propostes de manera correcta. Però és evident que sí som presents a l’ajuntament abordarem de manera rigorosa i urgent la qüestió de l’habitatge digne. Tampoc ens escudarem darrere del què no són competències, però sí incumbències com és el tema de la sanitat i en particular, l’atenció primària i la seva vergonyosa situació i llistes d’espera. I per últim, promourem un urbanisme més igualitari, verd i que fomenti una vida comunitària, al mateix temps que farem tot el que estigui a les nostres mans per passar de les paraules als fets en l’abordatge de les Rieres, com ja vam dir el 2019, és l’assignatura pendent per vertebrar Terrassa, hem de deixar de veure les rieres com un problema per passar a veure-les com una oportunitat posant-les al centre del mapa.
FOTOGALERIA | Acte de presentació d’Agnés Petit, alcaldable per En Comú Podem a Terrassa
