Alexandre de Riquer Ynglada, artista català polifacètic, va introduir a Terrassa un modernisme simbolista, decorativista, emparentat amb què va conèixer dels prerafaelites i de les Arts & Crafts de la Gran Bretanya. Degut, sobretot, a la seva amistat amb l’artista Joaquim Vancells, que va ser qui el va introduir en la cultura i art terrassencs a cavall entre els segles XIX i XX. Moment en què es va relacionar, entre d’altres, també amb els pintors Francesc Pi de la Serra i els germans Pere i Tomàs Viver, amb els quals va col·laborar directament en la decoració desapareguda del Cafè Català El bròquil.
No és la meva intenció en aquesta opinió fer un inventari ni un relat exhaustiu de l’obra que conservem de Riquer a Terrassa, de la qual destaquen els tres plafons murals de la sala d’actes de l’antic Institut Industrial, avui en dia perfectament conservats a la Casa Alegre de Sagrera.
En aquesta XXIII Fira Modernista, hem tingut l’oportunitat de contemplar l’exposició organitzada pel Museu de Terrassa Alexandre de Riquer i la configuració del Modernisme local, que estarà oberta al públic fins al 28 de febrer del 2027 al Castell Cartoixa de Vallparadís. Imprescindible de visitar per conèixer, no només el poc que conservem de Riquer, sinó pels coetanis artistes locals amb obres fins ara mai exposades.
També hem assistit a la taula rodona Alexandre de Riquer. L’Artista Total, organitzada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa amb Eliseu Trenc, Borja de Riquer, Neus Peregrina, i moderada per Marta Pasarín. Peregrina va fer paleses les dues línies principals del modernisme terrassenc: l’austeritat decorativista de l’extensa obra de Lluís Muncunill i els seus col·laboradors, majoritàriament artesans, i la més esteticista portada per Riquer i adoptada per alguns artistes pintors locals coetanis, de la qual destacaria com a exemple la decoració de la Confiteria Carné (Farmàcia Albinyana), obra de Vancells.
Jo n’afegiria però una tercera, diferent i original, dins la línia decorativista del modernisme: la de l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, en aquest cas relacionada amb l’Art Nouveau centreeuropeu, exemplificat en l’edifici del Parc de Desinfecció.
El que també ha destacat de la fira d’enguany han estat les visites guiades dedicades a Riquer i la seva obra, a càrrec de l’Oficina de Turisme: Alexandre de Riquer i Terrassa, El llegat Riquer a la Casa Alegre de Sagrera, Els cartells de l’Alexandre, Alexandre de Riquer i la configuració del Modernisme local. I una més especial, Cercant Riquer amb llanterna, visita nocturna humorística organitzada pel Centre d’Estudis Històrics i amb el guiatge del propi artista commocionat amb què es troba en l’actualitat.
Aquest seguit de visites i activitats han apropat l’artista als visitants de la fira de totes les edats, tant terrassencs com forans, amb rigor històric, des de perspectives diferents i amb l’objectiu comú de fer visible als ulls contemporanis el que sovint per diverses circumstàncies resta oblidat. Aquest esperit de la Fira Modernista de Terrassa és lloable i el cal destacar-lo.
